En el proppassat Ple, el Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament d’Olot va presentar una moció en relació a la variant d’Olot en la qual, bàsicament, demanàvem que s’explorés la viabilitat de dues idees per si podien ajudar a la ciutat d’Olot d’una banda, i, per l’altra, a escurçar els terminis d’execució del projecte, donades les dificultats a les quals s’enfronta la variant: la crisi econòmica que limita les possibilitats inversores de les administracions públiques i la necessitat de consensuar una part important del traçat amb l’Administració Central que encara no ha mogut fitxa (i és previsible que tardi en fer-ho).

En cap moment la proposta pretenia comparar el passat amb el present, en si les coses s’havien fet millor abans que ara, com així ho va voler entendre –amb la seva agressivitat habitual- Miquel Àngel Zarza, el regidor d’Urbanisme, i, per extensió, l’actual govern de la ciutat.

Primera idea. No travessar el Riudaura fins que el Ministeri de Foment no es pronunciï i garantir la continuïtat viària de la variant a través del nou accés oest i de la vialitat urbana proposada.

El traçat complet de la circumval·lació de carreteres a l’entorn d’Olot presenta, a part de les complexitats tècniques i del propi territori a travessar, la dificultat afegida –i no pas menor- que representa el fet que dues administracions diferents hi tenen competències en els seus diferents trams: al Nord, el Ministeri de Foment pel que fa a la continuïtat de l’Eix Pirinenc cap a Bianya i el Ripollès i, pel Sud i l’Oest, la Generalitat, per tal de connectar les carreteres C-63 i C-37, provinents de Santa Coloma i de Vic, respectivament, amb l’Eix Pirinenc.

En aquest context, la manca de concreció del Ministeri de Foment sobre la traça que seguirà la continuació de l’Eix Pirinenc cap a Bianya, així com la complexitat que suposarà la bifurcació de carreteres i l’enllaç oest d’Olot aconsella evitar travessar el riu Riudaura i ocupar terrenys al nord del seu traçat (Pla de Llunes).

És per això que l’Ajuntament d’Olot va demanar el novembre de 2010 a la Generalitat que es donés continuïtat viària a la variant des de la sortida Nord del túnel a la carretera de Riudaura (un únic túnel d’1,8 Qm desdoblat en paral·lel  des del Pla de la casa Gran, a prop de Codella, fins arribar a la carretera de Riudaura, passat els pisos Garrotxa) a través del nou accés previst i dels vials assenyalats en el POUM al sud del nou Hospital, o sigui, a través de l’avinguda dels Països Catalans i l’avinguda Europa, fins que, més endavant, el Ministeri de Foment defineixi, d’acord amb el territori, la connexió amb l’Eix Pirinenc.

D’aquesta manera, la ciutat d’Olot podria disposar, en un termini raonable, de bona part del traçat de la variant, assegurant la seva continuïtat provisional a través d’una vialitat urbana amb capacitat notable i sense incidència directa respecte a les àrees d’habitatge (entenem que la prohibició a la circulació dels camions foranis ha de continuar).

L’altra gran avantatge d’aquesta proposta és que l’execució d’aquest nou accés oest permetria finançar part de les infraestructures a construir a l’entorn del nou Hospital, evitant que el seu cost recaigués directament a les finances municipals.

Perquè això fos possible caldria que la Declaració d’Impacte Ambiental (pendent encara d’aprovació) incorporés la proposta que en el seu dia va fer l’Ajuntament d’Olot i el Parc Natural en el sentit de no travessar el riu Riudaura per les raons ja esmentades i que garantís la continuïtat viària a través del nou accés oest i de la vialitat urbana proposada.

Creiem que aquest plantejament, avui per avui, continua essent vàlid, excepte és clar, que hi hagin importants novetats per part del Ministeri de Foment de les quals, òbviament, ens n’alegraríem, tot i que, repetim, considerem improbables.

Segona idea. Començar les obres per la variant d’Olot.

Atès que la Generalitat encara no s’ha pronunciat sobre el traçat definitiu de la variant de Les Preses i atès que el Pla Econòmic i Financer (PEF) de GISA 2010-2015 preveia les variants d’Olot i de Les Preses dotant-les, respectivament, de 163 milions d’euros (el 80% del total previst: 203 milions d’euros) i de 138 milions d’euros (el 65% del total previst: 212 milions d’euros) potser seria interessant contemplar la possibilitat de sumar (301 milions d’euros) aquests recursos previstos en el PEF i endegar el procés per licitar i començar les obres per la variant que estaria més avançada, que no és altra que la variant d’Olot.

Cal tenir present que la variant d’Olot és la que està més avançada quant a tramitació i projecte i també cal recordar que contempla la construcció de dos túnels de dos carrils cadascun d’ells de més de 1.800 metres, per la qual cosa es necessitaran no menys de 3 anys per a la seva construcció.

Cal remarcar que aquestes previsions eren només això, previsions, perquè cap dels dos projectes constructius estan encara redactats. Cal també remarcar que les previsions del PEF estan subjectes a revisió i no estan dotades pressupostàriament, per la qual cosa és obvi que la concreció d’aquestes inversions correspon a l’actual govern de la Generalitat i a les seves disponibilitats pressupostàries actuals.

Creiem que aquesta és una idea susceptible, si res més no, de ser estudiada.

Cloenda.

El senyor regidor d’Urbanisme li falta recorregut polític, cosa d’altra banda lògica perquè tot just acaba de començar. La comprensible falta d’aquest recorregut no hauria d’estar renyida amb la capacitat de tenir memòria històrica, o, si res més no, en la voluntat de tenir-la en un futur. Per això ens costa d’entendre que tractés tant despectivament les referències que contenia la moció a coses que s’havien fet cinc anys abans: l’únic que preteníem parlant dels antecedents era fer més comprensible el que demanàvem en la moció.

Qualsevol observador imparcial de la vida política olotina sap que en el tema de la nova carretera de Vic a Olot i el seu pas per la Vall d’en Bas, Les Preses i Olot , CiU i el PSC no són pas precisament enemics.

La moció va ser rebutjada pels vots de CiU. És una pena que les voluntats d’entesa, de sumar, de treballar conjuntament per Olot, costin tant de materialitzar.

Nosaltres ho continuarem intentant.

Grup Municipal Socialista de l’Ajuntament d’Olot.