La dona del Cèsar no només ha de ser honesta, sinó que també ho ha de semblar.

L’Ajuntament d’Olot va convocar un concurs d’idees per a la definició arquitectònica bàsica de l’edifici de la nova plaça del mercat. Aquest concurs està dividit en dues fases. Una primera de selecció prèvia dels candidats i una segona de concurs entre els tres candidats seleccionats.

Per a la selecció prèvia dels candidats les bases deien el següent: “El jurat (la Junta de Govern) valorarà el perfil professional dels sol·licitants en funció dels següents aspectes:

– Experiència i qualitat dels treballs realitzats de caire semblant al que és objecte del concurs.

– Qualitat en l’exercici professional, avalada per premis, mencions, publicacions…

– Experiència general en treballs d’anàlisi i disseny urbà.

– Composició de l’equip, nivells de dedicació i mitjans materials adscrits al treball.

– Implementació de l’equipament en la ciutat”.

En base a aquest precepte, a les dificultats sabudes de falta de feina del sector i en base, també, al prestigi que l’Ajuntament d’Olot s’havia guanyat -durant l’etapa anterior de govern socialista- de fer les coses com s’han de fer, 31 equips d’arquitectes d’arreu de Catalunya es presentaren en aquest concurs. Llevat del darrer aspecte (implementació de l’equipament a la ciutat) tots els altres apuntaven que la selecció prèvia dels candidats es faria principalment en base als currículums. O així almenys ho van entendre la majoria d’equips presentats.

No és que dubtem de la qualitat dels tres equips seleccionats, ni de la qualitat -demostrada- d’aquests equips en l’exercici de la seva activitat professional. El que no ens ha agradat és aquesta manera, diem-ne “casolana”, de fer les coses. Quan es fa un concurs d’aquestes característiques el correcte és que el jurat estigui composat per arquitectes de reconegut prestigi aliens a l’Ajuntament i per un representant del col·legi d’arquitectes, a banda de determinats membres de l’equip de govern. Tampoc no està de més convidar algun membre de l’oposició, sobretot si resulta que som un govern dialogant, que vol fomentar la participació i que vol governar, no pas manar.

I ens consta que no som els únics descontents de la manera com s’han fet les coses. Molts dels arquitectes presentats ens han fet arribar el seu malestar. Algun d’ells, fins i tot, ho ha deixat escrit: “Contra els equips guanyadors, res de res. Contra encàrrecs directes d’ajuntaments a determinats equips d’arquitectes de contrastada experiència, tampoc. Contra adjudicacions directes d’obres de costos no molt elevats per causes justificades, res de res. Ara bé, que un Ajuntament organitzi un concurs i convidi a uns quants arquitectes il·lusionats per vestir, amb tratjos a mida, una acció prèviament determinada em sembla simplement inadmissible. Compte senyor alcalde d’Olot! Actuacions com aquesta són les que ajuden a que el talent i la il·lusió fugin del nostre país.”

Grup Municipal del PSC de l’Ajuntament d’Olot

Contestar