L’Hospital d’Olot és un equipament sanitari molt important per a la comarca de la Garrotxa. Entre els anys 2003 i 2010, l’aportació pública per a l’activitat assistencial va créixer un 80%, arribant a resoldre més del 70% dels problemes de salut sense que el pacient hagués de desplaçar-se de la comarca. Amb les millores i la col·laboració amb l’Hospital Josep Trueta, amb la xarxa de Salut Mental i Institut d’Assistència Sanitària (Hospital de Santa Caterina) i amb els serveis d’emergències mèdiques, la comarca ha assolit uns bons nivells d’assistència sanitària.

Paral·lelament, un nou model de governança, el Govern territorial de Salut de la Garrotxa -un govern compartit entre la Generalitat de Catalunya, el Departament de Salut, el Consell Comarcal i els ajuntaments- avançava cap una contínua millora en l’atenció sanitària i sociosanitària, així com en l’àmbit de la salut pública, aprofitant els consorcis garrotxins de serveis socials i medi ambient. S’estava potenciant, gràcies també a la millora de les carreteres, les col·laboracions entre els hospitals d’Olot, Vic i Campdevànol, amb l’objectiu de guanyar eficiència i compartir projectes, serveis, docència i recerca.

La inversió de 60 milions del nou Hospital d’Olot marcarà el seu futur amb la previsió de dotar-lo de més serveis. Durant els darrers dos anys el pressupost sanitari a la regió de Girona s’ha reduït un 9%, una caiguda que ha comportat precarietat laboral, pèrdua d’activitat assistencial i un important increment del temps d’espera per a diagnòstics i cirurgies. A la Garrotxa, el creixement de les llistes d’espera ha estat del 47% en només un any. L’any 2010, 242 persones esperaven una intervenció quirúrgica, mentre que el 2011 ja eren 356.

L’actual patronat, presidit per l’alcalde d’Olot, Josep Maria Corominas (CiU) proposa oferir els quiròfans de l’actual Hospital Sant Jaume, en una primera fase, a les mútues mèdiques privades, i en dos fases següents, anar incrementant l’oferta privada de tot tipus, inclosa la de professionals de fora del centre i oberta a prestacions que no s’ofereixen a l’actual hospital –especialment en el nou centre que hauria d’entrar en servei el 2013-.

El portaveu municipal del PSC de l’Ajuntament d’Olot, Josep Guix, va votar en contra com a membre del patronat. Els socialistes denunciem que es promociona l’assistència privada, amb la renúncia a reclamar millores i continuïtat en l’atenció pública, en un moment de clara pèrdua d’activitat als centres públics.Així mateix s’utilitza la infraestructura, el personal i la tecnologia pública a favor del lucre d’uns pocs: metges, professionals individuals i assegurances privades. Aquesta és la situació actual i anirà a més en el futur hospital nou.

Aquesta mesura generarà greuges a favor del pacients de l’atenció privada, que no hauran d’esperar tot i ser atesos en el mateix centre públic, induint indirectament a fer-se d’una mútua privada per guanyar accessibilitat.

A nivell parlamentari el PSC ha reclamat reglamentar èticament l’activitat privada al sector públic concertat. Mentre això no passi, creiem que, a l’Hospital d’Olot, només s’hi haurien de fer activitats privades no incloses en la cartera pública (odontologia, podologia…). Creiem que encara es poden aconseguir guanys significatius en eficiència i continuar millorant l’assistència de l’Hospital d’Olot treballant conjuntament amb els centres hospitalaris de Vic i Campdevànol.

Contestar