A finals del novembre passat coneixiem que l’actual equip de govern renunciava a una convocatòria de formació per afavorir els centres privats.

Més enllà de les discrepàncies sobre el model escollit, que afavoreix els centres privats,   creiem que, ara mateix, són essencials la formació i les polítiques d’ocupació per a facilitar eines a les persones desocupades per tal que puguin reinventar-se i reinserir-se amb més oportunitats, al mercat laboral.

Ara bé,  pensem que l’oferta que n’ha resultat  no s’adapta a la realitat de l’economia de la comarca. Trobem a faltar cursos relacionats amb la indústria càrnia, metal·lúrgica o dels plàstics, de manteniment industrial en general o de frigorista, enlloc de fusteria,  informàtica o tractament de dades i documents, que són alguns dels cursos sol·licitats pels centres. Pel que fa als serveis, per exemple, no se’n troba cap de relacionat amb la restauració. A més, trobem que algunes opcions se solapen amb altres sortides formatives que s’ofereixen a la ciutat.

Pensem que val la pena que, un cop presa una decisió, siguem exigents amb la seva execució perquè realment sigui útil i compleixi l’objectiu pel qual s’ha dut a terme. No ens podem permetre perdre efectivitat i desaprofitar recursos. Ens consta que l’IMPC ha realitzat recentment un estudi sobre les necessitats laborals d’Olot i la Garrotxa.

Així doncs, ens preguntem si hi ha un diàleg realment eficient entre els diferents agents implicats en tot plegat: s’ha demanat als empresaris com es pot tenir major incidència des de les polítiques d’ocupació per tal d’ajudar a reduir l’atur? Hem estat prou rigorosos per a trobar el millor punt de trobada entre la oferta i la demanda?

Polítiques d’ocupació sí, però no de qualsevol manera!

Contestar