Els taps de suro apaguen el foc

diumenge - 6 - octubre - 2013

Diari de Girona. Alizines sureres de Cassà, capital surera.

El passat 22 de juliol feia un any dels incendis de l’Empordà, iniciats a la Jonquera i a Portbou, que cremaren unes 14.000 Ha. Després d’aquest temps, hem pogut veure com les alzines, sobretot les sureres, han rebrotat i tornen a configurar un bosc viu i dinàmic. En canvi, les àrees de pins han quedat totalment mortes en la seva majoria. A més,  l’alzina surera mitiga el foc a diferència del pi, que en fa córrer les flames i les escampa  amb les pinyes, que actuen com a bombes incendiàries propagant el foc a través de carreteres, rius, camps i masades .

És en aquest context i seguint les pautes que marquen els tècnics forestals que cal millorar els boscos d’alzines sureres i replantar-ne de noves en les àrees afectades pels focs.

Aquesta hipòtesis de treball tan lògica ens falla, però, quan parlem en termes econòmics i de rendibilitat pels propietaris forestals: llevar el suro de les alzines sureres es fa cada 12 o 13 anys, es un treball feixuc, costós i poc rendible. Cal doncs donar un valor afegit al Suro: COM?

A nivell particular, l’aparent petit gest a l’hora d’apostar per l’embotellament del vi amb tap de suro pot ajudar a capgirar tendències: a part de les qualitats organolèptiques que el suro aporta al vi, és una manera de preservar les sureres sostenible i respectuosa amb el mediambient, que contribueix a frenar el canvi climàtic i que potencia l’economia i el desenvolupament local afavorint a la cohesió territorial. Caldrà demanar abans d’escollir una botella de vi a la botiga o al restaurant si està tapada amb suro, ja que cada vegada abunden més les marques que tapen amb plàstic o amb tap de rosca.

A nivell institucional, creant la Denominació d’Origen Protegida Suro de Girona, (les comarques gironines son grans productores de suro). Així, podriem diferenciar els taps dels nostres boscos, de major qualitat, degut a les característiques del territori:  la província de Girona és una de les zones més fredes on es produeix suro, fet que contribueix a un creixement més lent de l’escorça a diferència de Portugal o Andalusia, on el creixement és més ràpid i on l’escorça es lleva cada 9 o 10 anys.

Etiquetant el producte amb una DOP els grans vins taparien amb Suro de Girona: augmentaria la demanada i el preu del suro de qualitat pujaria, beneficiant automàticament les sureres i boscos del nostre territori.


Contestar