Aquest és un principi fonamental que no hem d’obviar. La nostra ciutat, és eminentment
industrial. Les xifres econòmiques ho demostren i la nostra història més recent ho deixa
molt clar.
I aquesta activitat econòmica basada en la industria com a pal de paller ens ha portat on estem ara, en una situació d’avantatge sobre altres comarques i territoris, amb un percentatge d’atur a l’entorn del 13 %, baix si el comparem amb la resta de Catalunya, però alt si el comparem amb Babiera a Alemanya (zona eminentment industrial amb un 5% d’atur) o a la comarca de Lepe a Andalusia (zona eminentment agrícola, amb un 11% d’atur ), entre d’altres.
És evident que els altres sectors també son importants, el primari especialment a la comarca, Olot té un terme municipal petit amb poca superfície agrícola i forestal i el terciari que amb l’impuls del turisme i la gastronomia està experimentant un increment considerable, però el seu pes és petit davant del sector industrial.
Com a grup municipal ens preocupa la manca de propostes actives per donar suport a la indústria, sobretot a la petita i mitjana, com s’estan donant en d’altres sectors del terciari, com per exemple el comercial, especialment a les grans superfícies.
Posarem alguns exemples:
No s’han buscat solucions per a rebaixar la taxa de deixalles industrials, en uns moments en que la recollida d’escombriaires ha baixat entre un 10 i un 20 % degut a la crisis. Si generem menys escombraries, els costos haurien de baixar.
– Els industrials es continuen queixant de la lentitud de les administracions en les tramitacions de permisos i llicències.
No s’han desencallat els accessos al polígon industrial de la zona de l’Escola Llar. Hi ha manca de diàleg entre els promotors i l’Ajuntament per obrir un tram de carrer de pocs metres que donaria sortida a tot el polígon per la rotonda de la Canya, facilitant les comunicacions i eliminant el perill constant que suposa el pas de vehicles pesats per davant de l’Escola Llar.
Es vol destinar sòl industrial ben situat i de bona qualitat per a fer aparcaments d’una superfície comercial, perdent d’aquesta forma sòl industrial a la ciutat, del poc que ens queda.
Es destinen pocs recursos a la formació continua i ocupacional en uns moments que l’administració autonòmica ha deixat d’organitzat accions formatives.
– Molts joves amb talent no poden retornar a la ciutat per manca d’oportunitats laborals.
– No s’han buscat fórmules de coordinació amb els demés ajuntaments de la comarca que disposen de polígons industrials per donar un bon servei a les indústries que s’hi ha establert, considerant que la majoria d’indústries són olotines que han deixat la ciutat.
Cal doncs tenir la idees clares i saber diferenciar be el gra de la palla, ara que estem en temps del segar.
Josep Guix Feixas. Cap del Grup Municipal Socialista

Contestar