Aquí teniu la nadala i la carta que hem enviat aquest nadal. Molt bona entrada d’any a tots i a totes!

Benvolguts, benvolgudes,

Estem immersos en el Nadal i tanquem un any difícil. Pels ciutadans i per la política. Però tot i la tempesta continuem treballant amb il·lusió, rigor i coherència per tirar endavant la nostra ciutat i la comarca.

Des de l’oposició a l’Ajuntament d’Olot i al Consell Comarcal de la Garrotxa hem treballat dia a dia per controlar l’acció de govern  i fent propostes en forma de mocions, precs i preguntes, escrits dirigits al Sr. Alcalde, notes de premsa i altres escrits als mitjans, reunions amb associacions de veïns i entitats, visites a empreses, etc.

Els grans temes que hem defensat durant aquests primers 200 dies són:

- L’aposta per mesures d’estalvi imaginatives, possibles i coherents, que no carreguin contra els més desprotegits ni retallin serveis importants per a la ciutat.

- L’aposta per la millora dels serveis educatius de la ciutat, reivindicant que la Generalitat de Catalunya compleixi els compromisos en les aportacions per alumne/a a les Escoles Bressol Municipals i les Escoles de Música Municipals, la defensa de la Fundació d’Estudis Superiors, la reclamació de millores en els serveis de transport escolar i l’oferta de places de residències d’estudiants pels alumnes que vénen de fora de la Garrotxa, la millora de l’Escola d’Art, etc.

- L’aposta per la cultura, defensant a ultrança la continuïtat del Museu dels Sants, cercant fórmules creatives de promoció i eficiència de l’equipament.

- L’aposta per una sanitat i uns serveis socials de qualitat, participant activament en els patronats de l’Hospital i La Caritat.

- L’aposta per continuar construint el model de ciutat més moderna i sostenible, a través de les mocions que hem presentat per tal d’activar la construcció de la Variant d’Olot, la millora del traçat del bicicarril, la incorporació de noves zones d’aparcament, recuperant solars urbans actualment buits com el del C/Pou del Glaç, la millora de les zones de vora riu, la millora i manteniment dels horts municipals, etc.

- La reivindicació de la coherència i les bones praxis polítiques.

Permeteu-me que aprofiti per agrair-vos les vostres aportacions, el vostre treball i el vostre suport per tirar endavant la nostra tasca com a grup municipal i comarcal.

En nom del grup municipal, els millors desitjos per aquestes festes i per l’any que encetem!

Ben vostre,
Josep Guix i Feixas
Desembre 2011

Dissabte passat vam estar al pàrquing de Can Serra -l’entrada de la Fageda, que està preciosa i molt concorreguda – fent una acció simbòlica i pedagògica per promoure el Museu dels Sants.

Propostes, solucions i acció

És així com treballem el grup municipal dels socialistes d’Olot.

Els aires de tancament del Museu dels Sants -propiciats per l’aprovació dels pressupostos del consistori pel proper 2012 i desmentits pel govern municipal amb certs peròs- han situat el Museu al punt de mira mediàtic de l’agenda local. És per aquest motiu que  el grup socialista, que encapçala la oposició, hem  volgut demostrar la nostra voluntat de treballar en positiu amb una acció simbòlica però representativa: donar a conèixer el museu a tots els visitants de la Fageda que no acaben d’entrar a la ciutat. Per fer-ho, hem repartit un fulletó informatiu -editat especialment pel grup- als visitants que es trobaven a l’aparcament de Can Serra, tot explicant-los la importància del museu. Pensem que, accions com aquesta, demostren que és possible promoure la ciutat i apropar els visitants al centre, a la cultura i als comerços, d’una manera assequible.

La resposta ha estat molt positiva. Hem pogut parlar amb una cinquantena de famílies, i tot i que cap coneixia el museu, s’han mostrat molt receptius i interessats amb la proposta.

És per això que des del PSC reclamem imaginació, tacte, solucions i unió per fer front a les repercussions que té la crisi en les arques municipals. Estem d’acord que cal repensar tot allò que pertany a l’administració pública per a millorar-ne l’eficiència, però cal que ho fem amb cura, sumant esforços, essent positius,  protegint especialment els actius que queden més debilitats pels ajustos pressupostaris, sobretot si es tracta d’allò que ens identifica col·lectivament i ens és propi.

En el proppassat Ple, el Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament d’Olot va presentar una moció en relació a la variant d’Olot en la qual, bàsicament, demanàvem que s’explorés la viabilitat de dues idees per si podien ajudar a la ciutat d’Olot d’una banda, i, per l’altra, a escurçar els terminis d’execució del projecte, donades les dificultats a les quals s’enfronta la variant: la crisi econòmica que limita les possibilitats inversores de les administracions públiques i la necessitat de consensuar una part important del traçat amb l’Administració Central que encara no ha mogut fitxa (i és previsible que tardi en fer-ho).

En cap moment la proposta pretenia comparar el passat amb el present, en si les coses s’havien fet millor abans que ara, com així ho va voler entendre –amb la seva agressivitat habitual- Miquel Àngel Zarza, el regidor d’Urbanisme, i, per extensió, l’actual govern de la ciutat.

Primera idea. No travessar el Riudaura fins que el Ministeri de Foment no es pronunciï i garantir la continuïtat viària de la variant a través del nou accés oest i de la vialitat urbana proposada.

El traçat complet de la circumval·lació de carreteres a l’entorn d’Olot presenta, a part de les complexitats tècniques i del propi territori a travessar, la dificultat afegida –i no pas menor- que representa el fet que dues administracions diferents hi tenen competències en els seus diferents trams: al Nord, el Ministeri de Foment pel que fa a la continuïtat de l’Eix Pirinenc cap a Bianya i el Ripollès i, pel Sud i l’Oest, la Generalitat, per tal de connectar les carreteres C-63 i C-37, provinents de Santa Coloma i de Vic, respectivament, amb l’Eix Pirinenc.

En aquest context, la manca de concreció del Ministeri de Foment sobre la traça que seguirà la continuació de l’Eix Pirinenc cap a Bianya, així com la complexitat que suposarà la bifurcació de carreteres i l’enllaç oest d’Olot aconsella evitar travessar el riu Riudaura i ocupar terrenys al nord del seu traçat (Pla de Llunes).

És per això que l’Ajuntament d’Olot va demanar el novembre de 2010 a la Generalitat que es donés continuïtat viària a la variant des de la sortida Nord del túnel a la carretera de Riudaura (un únic túnel d’1,8 Qm desdoblat en paral·lel  des del Pla de la casa Gran, a prop de Codella, fins arribar a la carretera de Riudaura, passat els pisos Garrotxa) a través del nou accés previst i dels vials assenyalats en el POUM al sud del nou Hospital, o sigui, a través de l’avinguda dels Països Catalans i l’avinguda Europa, fins que, més endavant, el Ministeri de Foment defineixi, d’acord amb el territori, la connexió amb l’Eix Pirinenc.

D’aquesta manera, la ciutat d’Olot podria disposar, en un termini raonable, de bona part del traçat de la variant, assegurant la seva continuïtat provisional a través d’una vialitat urbana amb capacitat notable i sense incidència directa respecte a les àrees d’habitatge (entenem que la prohibició a la circulació dels camions foranis ha de continuar).

L’altra gran avantatge d’aquesta proposta és que l’execució d’aquest nou accés oest permetria finançar part de les infraestructures a construir a l’entorn del nou Hospital, evitant que el seu cost recaigués directament a les finances municipals.

Perquè això fos possible caldria que la Declaració d’Impacte Ambiental (pendent encara d’aprovació) incorporés la proposta que en el seu dia va fer l’Ajuntament d’Olot i el Parc Natural en el sentit de no travessar el riu Riudaura per les raons ja esmentades i que garantís la continuïtat viària a través del nou accés oest i de la vialitat urbana proposada.

Creiem que aquest plantejament, avui per avui, continua essent vàlid, excepte és clar, que hi hagin importants novetats per part del Ministeri de Foment de les quals, òbviament, ens n’alegraríem, tot i que, repetim, considerem improbables.

Segona idea. Començar les obres per la variant d’Olot.

Atès que la Generalitat encara no s’ha pronunciat sobre el traçat definitiu de la variant de Les Preses i atès que el Pla Econòmic i Financer (PEF) de GISA 2010-2015 preveia les variants d’Olot i de Les Preses dotant-les, respectivament, de 163 milions d’euros (el 80% del total previst: 203 milions d’euros) i de 138 milions d’euros (el 65% del total previst: 212 milions d’euros) potser seria interessant contemplar la possibilitat de sumar (301 milions d’euros) aquests recursos previstos en el PEF i endegar el procés per licitar i començar les obres per la variant que estaria més avançada, que no és altra que la variant d’Olot.

Cal tenir present que la variant d’Olot és la que està més avançada quant a tramitació i projecte i també cal recordar que contempla la construcció de dos túnels de dos carrils cadascun d’ells de més de 1.800 metres, per la qual cosa es necessitaran no menys de 3 anys per a la seva construcció.

Cal remarcar que aquestes previsions eren només això, previsions, perquè cap dels dos projectes constructius estan encara redactats. Cal també remarcar que les previsions del PEF estan subjectes a revisió i no estan dotades pressupostàriament, per la qual cosa és obvi que la concreció d’aquestes inversions correspon a l’actual govern de la Generalitat i a les seves disponibilitats pressupostàries actuals.

Creiem que aquesta és una idea susceptible, si res més no, de ser estudiada.

Cloenda.

El senyor regidor d’Urbanisme li falta recorregut polític, cosa d’altra banda lògica perquè tot just acaba de començar. La comprensible falta d’aquest recorregut no hauria d’estar renyida amb la capacitat de tenir memòria històrica, o, si res més no, en la voluntat de tenir-la en un futur. Per això ens costa d’entendre que tractés tant despectivament les referències que contenia la moció a coses que s’havien fet cinc anys abans: l’únic que preteníem parlant dels antecedents era fer més comprensible el que demanàvem en la moció.

Qualsevol observador imparcial de la vida política olotina sap que en el tema de la nova carretera de Vic a Olot i el seu pas per la Vall d’en Bas, Les Preses i Olot , CiU i el PSC no són pas precisament enemics.

La moció va ser rebutjada pels vots de CiU. És una pena que les voluntats d’entesa, de sumar, de treballar conjuntament per Olot, costin tant de materialitzar.

Nosaltres ho continuarem intentant.

Grup Municipal Socialista de l’Ajuntament d’Olot.

El PSC d’Olot suspèn el govern de CIU i demana més fets i menys paraules.

Passats els 100 dies de marge de govern de Convergència i Unió és moment de fer primera valoració de la seva i la nostra actuació.

- L’equip de govern de l’ajuntament els falta dedicació, empenta i rigor:

Els principals responsables de l’actual ajuntament han de compartir les tasques municipals amb les responsabilitats que han adquirit amb d’altres administracions: Diputació, Consell Comarcal, etc. Això fa que els ciutadans els costa molt obtenir respostes a les peticions i demandes a l’administració i les solucions a alguns problemes es comencen a allargar.

(Associacions de veïns).

-Alguns organismes que depenen de l’ajuntament d’Olot veuen molt poc el seu regidor responsable. (ells demanaven agilitat)

- Un equip de govern que treballa de cares a la galeria.

L’actual equip de govern està més pendent de sortir als mitjans de comunicació i a la televisió local que d’afrontar amb seriositat els problemes que afecten a la ciutat. Comunica molt però fa poc.

Per exemple:

-Expliquen que faran una nova Plaça Mercat però tot just fa una setmana que han encarregat un estudi seriós per valorar aquesta possibilitat.

-Expliquen que faran estudis universitaris pel curs 2012-2013 quan encara no hi ha cap proposta en ferm a sobre la taula, i d’altra banda vol dissoldre la Fundació d’Estudis Superiors -que hauria d’organitzar aquests estudis- per incorporar-la en un consorci de promoció econòmica d’àmbit comarcal.

-Expliquen que demanaran una segona línia per a l’escola del Morrot quan ja estava previst que fos així des del principi.

-Expliquen que estan treballant intensament en la ciutat dels detalls i hi ha molts punts de la ciutat víctimes de la deixadesa. Per exemple el tram del passeig del riu que fa poc que es va inaugurar que va del Pont de Palau fins el Parc dels Ocells, o els entorns dels horts municipals.

-Fan el tret de sortida als nous vestidors de la pista d’atletisme, quan l’obra encara no ha estat acceptada per l’Ajuntament.

- Un equip de govern amb manca de lideratge.

Durant els quatre mesos de l’actual mandat no s’ha dut al ple cap iniciativa potent per millorar la ciutat ni s’ha pres cap mesura per fer front a l’atur.  En els plens s’han aprovat temes de tràmit, adhesions i mocions, però cap proposta important que millori la ciutat.

En tot cas, una de les decisions més rellevants que han pres ha estat canviar el model de la fira de Sant Lluc, decisió que podem trobar encertada si és per millorar, però en cap cas pensem que s’havia de deixar de fer el certamen s’organitzava cada any en els terrenys de l’estació i que era un dels pols d’atracció de la ciutat, visitat per més de 50.000 persones segons dades oficials de l’Ajuntament. No entenem que es deixi de fer una activitat de promoció econòmica, de la ciutat i de transmissió de coneixement que en les darreres edicions havia trobat el seu encaix en la promoció dels productes locals, de la nostra cuina i el nostre paisatge a més de la difusió de la gran tasca que fan les entitats d’àmbit local i comarcal a la nostra ciutat. Enguany l’estació estava buida.

Continuant amb la promoció econòmica i comercial, tampoc tenim coneixement que s’hagi avançat en noves implantacions empresarials al polígon de la Guardiola, ni s’han desenvolupat plans d’implantació de superfícies comercials.

- Un equip de govern poc rigorós amb l’austeritat.

En els moments actuals, quan cal tenir més cura de les despeses i tenir molt clares les prioritats, el nou equip de govern ha realitzat algunes despeses que trobem innecessàries, com per exemple la remodelació del passeig de Barcelona, la contractació del servei d’assessorament i comunicació, el lloguer amb opció de compra de segways per a la policia municipal.

- Pel que fa a la nostra activitat municipal des de l’oposició,

Ratifiquem el nostre compromís amb la ciutat, així com evidentment vam atorgar vot de confiança al nou equip de govern i tenim la voluntat de poder treballar plegats, juntament amb la resta de partits que tenen veu des de l’oposició, doncs creiem que nomes unint esforços i discutint constructivament per arribar a acords i trobar solucions eficaces, aconseguirem  que la ciutat i els seus ciutadans ens tinguin confiança i puguin afrontar la situació actual de la millor manera possible i superar-la.

És per això que continuem treballant en positiu des de l’oposició, proposant mocions aprovades al ple per la majoria de grups:

Moció per evitar el tancament de la Residència d’Estudiants Torre Malagrida d’Olot

Es demana:

• Que s’adopti l’acord d’aquest ple per manifestar la necessitat de disposar d’aquest servei públic a la nostra ciutat.
• Que l’Ajuntament d’Olot faci les gestions oportunes davant de la Generalitat de Catalunya per tal que el servei no es clausuri a Olot.
• -Que es reculli l’opinió de tots els centres d’ensenyament afectats per tal de fer-la arribar, també, al Govern de la Generalitat.

MOCIÓ DE PROPOSTA DE MILLORA DEL TRAÇAT DEL BICI-CARRIL TRAM POU DEL GLAÇ I CARRETERA DE SANT JOAN LES ABADESSES I DELS APARCAMENTS DEL CARRER POU DEL GLAÇ

Es demana:

• Que s’estudiï la viabilitat de crear un petit pàrquing en el carrer Pou del Glaç entre aquest i el carrer Eiximenis al costat dels horts municipals, sense malmetre cap hort. En aquesta zona hi ha diferents comerços que necessiten d’aquest pàrquing per desenvolupar la seva activitat comercial.
• Que s’estudiï la creació d’un gran pàrquing de pagament tou, en l’antic solar de l’empresa Alzamora, en espera que la promotora iniciï els projectes de construcció.
• Que es millori  el pàrquing actual del carrer Pou del Glaç, situat davant l’edifici Simón amb la incorporació del bici-carril.
• Que s’estudiï la possibilitat d’allargar el bici-carril des del número 19 del carrer Pou del Glaç fins al Mas dels Closells i el carrer dels Desemparats per donar continuïtat a la trama fins a les Fonts de Sant Roc.

MOCIÓ PER SOL·LICITAR A LA GENERALITAT DE CATALUNYA EL COMPLIMENT DELS COMPROMISOS EN LES APORTACIONS PER ALUMNE/A A LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS I ESCOLES DE MÚSICA MUNICIPALS

Es demana:

• Que s’adopti l’acord d’aquest ple per manifestar la necessitat de disposar d’aquest servei públic a la nostra ciutat.
• Que l’Ajuntament d’Olot faci les gestions oportunes davant de la Generalitat de Catalunya per tal que el servei no es clausuri a Olot.
• Que es reculli l’opinió de tots els centres d’ensenyament afectats per tal de fer-la arribar, també, al Govern de la Generalitat.

Aquí us podeu descarregar el programa de Ràdio Olot “L’Ajuntament Informa”, en el qual el regidor Jaume Mir valora els primers mesos d’oposició a l’Ajuntament d’Olot: treballem en positiu i fem una oposició rigorosa.

L’Ajuntament Informa

Antecedents:

A partir dels anys 90, la implantació de diversos estudis professionals i artístics de nivell mitjà a la nostra ciutat va comportar que hi hagués un augment de matrícules per part d’alumnes d’altres comarques que volien venir a cursar, aquí, algunes especialitats que no tenien a altres comarques (ensenyaments artístics, formació professional agrària, sòciosanitària, comerç  internacional, etc.). Això, a la vegada, va provocar una demanda creixent de places de residència per a estudiants joves que sortien de casa per primera vegada. Generalment es tractava de joves entre 16 i 20  anys.

Tot plegat, va comportar que l’octubre del 1994 s’obrís la Residència d’Estudiants Torre Malagrida, situat a l’edifici del mateix nom que ja acollia un alberg de joventut de la Xarxa de la Generalitat des del 1988.

Precisament, l’edifici de la Torre Malagrida, de propietat municipal, es va cedir a la Generalitat de Catalunya per tal que n’adequés una part per a fer aquesta funció. L’Alberg es va posar en marxa l’any 1.988 i ocupava la planta superior i algunes estances de la planta principal. Bàsicament era un servei per a passavolants, sense menjador i sense cap altre tipus de servei complementari, de manera que va esdevenir una instal·lació àmpliament deficitària.

En donar-se aquesta creixent demanda de places per a estudiants i disposar d’espai suficient per a fer créixer l’Alberg i poder ampliar-lo amb un nou servei de residència d’estudiants, es va acordar entre l’Institut Català de Serveis a la Joventut (gestor de l’Alberg) i l’Ajuntament  d’Olot (propietari de l’edifici) la remodelació de tot l’edifici per poder acollir el servei de residència d’estudiants.

Per fer-ho possible es va remodelar completament  tota la planta semisoterrani (amb habitacions, un menjador-office, sales i serveis) i es va construir una sala d’estudi reservada als estudiants, a la cúpula central de l’edifici. Igualment, es va traslladar l’Alberg de la planta primera a la planta semisoterrani per tal de diferenciar bé els dos serveis i també els dos espais i evitar la interferència entre els dos tipus d’usuaris. A les habitacions del primer pis, destinades als estudiants, es van reduir el nombre de llits i es van adequar per a ser més acollidores. Es va millorar el servei de menjador i es va contractar un educador que fes el seguiment dels diferents alumnes, mantingués el contacte amb les famílies i organitzés activitats i dinamitzés el grup d’estudiants. En total s’ofertaren 31 places per a estudiants, les quals, en els primers 5 anys es van omplir en la seva major part. D’aquesta manera, s’ampliava el servei, es disposava de més places per a alberguistes durant les vacances d’estiu en què no hi havia estudiants i s’oferia un servei important a les famílies dels nois i noies més joves que, per motius d’estudis, s’havien de quedar a viure a Olot. Per altra banda, el dèficit estructural que tenia la Torre Malagrida, es va reduir a la tercera part en 4 anys a partir de l’obertura de la residència, acostant-se cada vegada més a l’autosuficiència.

Amb el temps, però, es van anar reduint serveis, cosa que va afectar el nombre d’estudiants interessats en la residència. Es va eliminar el servei d’educador, un servei molt ben valorat per les famílies. En els darrers anys, amb el trasllat del Camp d’Aprenentatge a l’edifici, es van reduir encara més els espais destinats exclusivament als estudiants. En primer lloc fou l’espai de biblioteca, en segon lloc la gran sala d’estudi de la cúpula o, fins i tot, algunes de les habitacions del primer pis passaren a acollir alberguistes. A més, amb el nou sistema, els estudiants han de deixar lliure la seva habitació cada cap de setmana perquè sigui ocupada per alberguistes. Tot plegat ha portat a disposar de menys serveis adequats i necessaris per als estudiants, cosa que ha fet poc atractiva l’oferta i per tant ha fet reduir la demanda.

Ara, en acabar el curs 2010-2011, la Generalitat ha anunciat la seva decisió de clausurar definitivament el servei de residència per a estudiants a Olot amb l’argument que no és rendible. De totes maneres, comptar amb alguns estudiants o no, no repercuteix massa en les despeses que ja comporta igualment mantenir el servei d’Alberg, de manera que encara pot contribuir a obtenir alguns ingressos complementaris.

Si volem que la ciutat d’Olot segueixi essent un pol d’atracció per a estudiants d’altres comarques i un referent educatiu, encara més ara que s’ofereixen titulacions superiors i de grau a l’Escola d’Art així com diversos estudis de nivell superior als Instituts de la ciutat, convé, més que mai, poder disposar d’aquest servei. De fet, així ho va manifestar el mateix director de l’Escola d’Art ara farà un mes.

Per tot plegat es demana:

1-Que s’adopti l’acord d’aquest ple per manifestar la necessitat de disposar d’aquest servei públic a la nostra ciutat.

2-Que l’Ajuntament d’Olot faci les gestions oportunes davant de la Generalitat de Catalunya per tal que el servei no es clausiri a Olot.

3-Que es reculli l’opinió de tots els centres d’ensenyament afectats per tal de fer-la arribar, també, al Govern de la Generalitat.