Garrotxí de l’any

dimecres - 3 - juliol - 2013 AFEGIR COMENTARI

En primer lloc voldria, en nom propi i del Grup Municipal, felicitar als homenatjats d’aquests premis organitzats pel CIT (Centre d’iniciatives Turístiques) amb el patrocini del Consell Comarcal i, ara, de l’Ajuntament d’Olot, així com d’un seguit d’empreses de la comarca.

Reconèixer mèrits i premiar l’excel·lència és una bona manera d’esperonar grans iniciatives, encoratjar projectes personals i col·lectius i donar-los-hi la  visibilitat que mereixen.

Des del respecte i l’admiració, però, se’ns plantegen algunes qüestions. En primer lloc, pensem que seria bo que les institucions que hi participen es replantegesin si la subvenció d’aquest esdeveniment es prioritària en un mar de restriccions importants i d’austeritat. Potser podrien trobar-se fòrmules com la celebració bianual.

Si bé creiem que són interessantíssimes el reconeixement a empreses i institucions  que han desenvolupat una tasca important en el seu àmbit –enguany el Pessebre Vivent de Joanetes, l’empresa de Pernils Llèmana o l’Associació de Dones Alba; no ens agrada l’èmfasi en la personalització del Premi el Garrotxí de l’Any en una sola persona i, encara menys, sota l’eslògan EL MILLOR ENTRE NOSALTRES.

Sense desmerèixer cap guardonat, creiem que és també el millor garrotxí aquell pare o aquella mare de família que no pot arribar a final de mes i fa grans esforços per donar una educació als seus fills, l’aturat que dedica el seu temps al voluntariat o la mestra d’escola que, malgrat les retallades, s’esforça perquè la qualitat de les classes no minvi.

Felicitats doncs, a Joan Soler, Garrotxí de l’Any d’aquesta vuitena edició, però també a tots aquells que fan crèixer la comarca i no reben cap reconeixement públic.

Càmeres al Carrer Major

dimecres - 3 - juliol - 2013 AFEGIR COMENTARI

L’ajuntament està elaborant un projecte de col·locació de 4 càmeres de videovigilància al llarg de l’eix comercial del centre de la ciutat, estimat en uns  60.000 euros pel cap baix.

El projecte té l’objectiu d’incrementar la seguretat al centre. Ara bé, pensem que hi ha moltes fòrmules  i que, aquesta, és intrusiva, indiscriminada i ineficient davant d’una majoria cívica molt àmplia.

Creiem que tothom té el dret de preservar la seva intimitat i de circular lliurement sense ésser vigilat permanentment. Davant d’aquest fet, algunes preguntes: quina autoritat tindrà el control de les imatges? Aquesta autoritat podrà contemplar qui va passejant amb qui pel carrer Major?

Entenem que cal extremar les mesures de seguretat però val la pena reflexionar sobre algunes qüestions.

La primera: a l’eix comercial que s’extén del carrer Sant Rafael fins a la Plaça del Carme ja hi ha càmeres als bancs i a algun comerç.

La segona: en la seguretat –com en la sanitat- és molt més efectiva la prevenció. No val més treballar amb politiques actives  d’ocupació, i treballar per a reeducar i redirigir conductes i oferir eines per aquè tots els ciutadans tinguin perspectives? És la millor prevenció. I si cal, posteriorment, el càstig.

En tot cas estariem d’acord en posar càmeres per controlar les entrades de cotxes als carrers peatonals . D’aquesta manera podríem detectar possibles infractors i el moviment de cotxes en cas de robatoris a les nits, el principal problema que tenim a la zona comercial. Però pensem que col·locar càmeres que enregistrin als ciutadans  és una mesura desmesurada.

Aquests dies de maig el paisatge d’Olot, gràcies  a les quantioses i ben caigudes pluges primaverals, està com mai. Feia temps que no es podien observar aquests contrastos de verds  que enamoren.

Els cereals d’hivern que ja comencen a canviar el color mostren els mosaics de contrastos i tonalitats marcant la transició del bosc fins a la trama urbana de cases i carrers (el Triai, el Pla de Dalt, els Pla de Baix,Benavent…). Com es nota si les coses es fan ben fetes, si l’urbanisme està ben dissenyat i respon als interessos generals de ciutat!

I més a Olot, que tenim la sort que durant anys s’ha fet una política de foment i conservació dels horts, alguns d’ells municipals o del comú -més de tres cents- i d’altres de particulars que, en general, es troben dins la trama urbana i funcionen com a veritables parcs urbans de la ciutat, sense cost de manteniment, tal com tenen en moltes ciutats europees.

Aquests horts, que fan una funció mediambiental important, també desenvolupen una rellevant funció social: són un punt de trobada i de salut de molts ciutadans, joves i més grans, un espai de convivència entre diferents persones que tenen orígens i cultures molt diverses, de transferència del coneixement i d’aprenentatge, i ajuden a les economies familiars.

El Parc Nou, els Desemparats, el Pou del Glaç, les Planotes, Bonavista, Benavent, Sant Francesc, Sant Roc… són zones de la ciutat que també disposen d’horts urbans. Aquests dies val la pena contemplar-hi amb calma les figures quasi  simètriques que descriuen els  conreus de patates, alls, cebes, faves, pèsols, enciams, tomateres… Si disposéssim de més temps podríem impulsar un concurs d’horts urbans, a l’estil dels concursos literaris, els de pintura o els de cuina perquè, en realitat, el que hi ha al darrere d’un hort també és creativitat, disseny i, sobretot, tècnica.

Llàstima que el nou equip de Govern, més preocupat pels detalls i les floretes, hagi deixat de banda el projecte dels horts i no hagi fet cap pas per desenvolupar-ne de nous, tal com han demanat alguns barris de la ciutat.

1r de maig

dilluns - 20 - maig - 2013 AFEGIR COMENTARI

Com ja és tradició, enguany, per al Primer de Maig, editarem un punt de llibre amb una imatge històrica relacionada amb la indústria i el treball a la nostra comarca. Així mateix, i celebrant l’any Espriu, l’hem acompanyat amb el poema “Inici del càntic en el temple”.

Us el comparteixo, així com el manifest socialista de l’1 de maig.

PUNT 1 DE MAIG

PUNT 1 DE MAIG

L’austeritat sota el pretext de combatre la crisi, serveix tan sols per descarregar sobre
les esquenes de les classes populars i treballadors, tots els seus costos. L’austeritat ben
entesa, hauria de permetre racionalitzar la despesa pública, evitar duplicitats i
ineficiències en la gestió pública. Els recursos es podrien dedicar a estimular
l’economia, amb la vista posada en combatre l’atur, juntament amb els recursos que
provinguin de la lluita contra el frau fiscal i d’una fiscalitat més justa i progressiva.
Hem assistit però, a l’amputació gradual d’elements de la sanitat pública, l’educació
pública, els serveis socials, la cultura, i de gairebé tots i cadascun dels recursos
mitjançant els quals els poders públics haurien de procurar remoure les desigualtats
existents a la nostra societat. Les retallades aplicades per PP i CiU, que no s’han aturat
ni tan sols davant l’evidència que només serveixen per agreujar la crisi, aprofundir la
catàstrofe social que provoca, i allargar-ne la durada, posen en qüestió el mateix
caràcter social i democràtic de l’Estat.
Cal posar les comarques gironines a treballar. L’atur segueix essent el principal
problema de la demarcació, que ha arribat a un límit històric esfereïdor: 93.900
aturats, un 25% de la població activa, segons l’EPA. Només en l’últim trimestre s’han
destruït gairebé 3.000 llocs de treball que han afectat especialment els sectors de la
construcció, el comerç i la hostaleria, ja de per sí fortament castigats des de l’inici de la
crisi. El Partit Popular ha segat de manera dràstica la cobertura de prestacions i
subsidis als desocupats i ha eixamplat el número de famílies amb tots els seus
membres sense treball fins a xifres rècord. En aquest context veiem com l’atur creix i
minven les prestacions que han de garantir la cohesió social i han de combatre les
desigualtats. La conseqüència és crua i preocupant: cada cop més gironins i gironines
es queden sense protecció i el risc d’exclussió augmenta. És necessari garantir la
qualitat del funcionament dels serveis públics d’ocupació i posar en marxa un pla de
xoc contra l’atur que integri múltiples plans d’Ocupació per a persones aturades sense
prestació i un conjunt de mesures específiques adreçades a persones aturades de
llarga durada.
Enguany es compleix un any de l’aprovació de la reforma laboral més agressiva contra
els drets dels treballadors i treballadores de la democràcia. És una llei que només ha
contribuït a destruir ocupació i, al mateix temps, ha desproveït el mercat laboral de
garanties per als treballadors i treballadores i ha trencat l’equilibri en les relacions
laborals. Pel PSC la derogació de la reforma i la continuïtat del diàleg social que CiU i el
PP van avortar. El bloqueig de la negociació col•lectiva pot devaluar les condicions
laborals de més d’1 milió de catalans i catalanes abans de final d’any. La represa del
diàleg social engegat pels sindicats i la patronal aquesta mateixa setmana ens fa ser
optimistes i sobre aquesta base reclamem consens i treball conjunt perquè la sortida
de la crisi només serà possible si totes les parts treballem plegades. En les condicions que proposen el PP i CiU tenir feina, no serà cap garantia per evitar
l’empobriment: les condicions precàries de treball, les càrregues familiars que
suporten i els deutes adquirits durant l’època de bonança, han situat en risc de
pobresa molts treballadors i treballadores. Les contínues retallades en educació,
sanitat i serveis socials que deixen a més persones sense cobertura, incrementen cada
vegada més, d’una manera salvatge, les diferències socials. Davant d’aquesta situació,
el PSC proposa a totes les forces polítiques, institucions i agents socials un gran
compromís contra l’atur i la pobresa que s’articuli en base a 3 línies vermelles:
1. Ningú sense aliments: Solidaritat alimentària i tres àpats assegurats pels
infants
2. Cap família sense llar, cap llar sense família: lloguer just i subministraments
garantits.
3. Ningú sense cap ingrés: Reforma de la Renda Mínima d’Inserció i impuls de la
Renda Garantida de Ciutadania.
La democràcia necessita desenvolupar un programa social que tendeixi a la igualtat. Si
aquest element central li és furtat, la democràcia esdevindrà una caricatura d’ella
mateixa. Per tot això, els i les socialistes catalans fem una crida a la confluència de les
diverses lluites socials, tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya i d’Europa. Cal més
que mai una acció decidida i coordinada de les classes populars, dels treballadors i
treballadores i de les organitzacions que els representen, per evitar la demolició
definitiva dels romanents de l’Estat del benestar i per contribuir a la construcció dels
fonaments d’una societat sostenible, pròspera i plenament democràtica.
Visca l’1 de Maig!

Obres al Pont de la Ceràmica

dilluns - 20 - maig - 2013 AFEGIR COMENTARI

Comparteixo la nota de premsa que vam fer arribar als mitjans sobre les obres del Pont de la Ceràmica, ja iniciades, així com el link a la notícia del diari Punt Avui.

Imatge publicada pel Punt Avui
Imatge publicada pel Punt Avui

El PSC insta a l’equip de govern a posposar les obres del Pont de la Ceràmica fins el mes d’agost, aprofitant les vacances.

Les obres, segons el líder de la oposició, es troben en un punt molt transitat que afectarà el dia a dia de la ciutat.

OLOT|2/05/2013

Donat l’impacte de les obres del Pont de la Ceràmica en la circulació i l’activitat de la zona, el PSC, en una instància que registrava aquest dimarts, demanava que l’obra es realitzés el mes d’agost on la majoria de centres, comerços i empreses estan de vacances, el transit es molt més fluït i es disminuirà els rics de col·lapses i d’accidents.

Una demanda en resposta al comunicat de premsa que emitia el govern municipal de l’Ajuntament d’Olot el passat dilluns 29 al matí, que informava que les obres de rehabilitació del Pont de la Ceràmica s’inicirien el proper 6 de maig i tindrien una durada prevista de 4 setmanes, suposant el tancament de la circulació, tant de vehicles com de vianants, del Pont de la Ceràmica, així com del tram de sota corresponent  a l’avinguda Reis Catòlics.

El consistori, mitjançant un mapa adjunt a la comunicació de premsa, plantejava rutes alternatives pel barri del Pla de Dalt i pel barri de l’Example que no haurien estat comunicades a les AAVV, (Pla de Dat, Pla de Baix, Les Planotes, El Xiprés, Sant Pere Màrtir ,l’Eixample, el Nucli Antic…). Tampoc a les escoles i Instituts propers a la zona i directament afectats.

El PSC ha argumentat que, donat la conflictivitat i les característiques del tram, els col·lapses circulatoris que es poden produir en hores puntes poden afectar a gran part de la població que viu en aquests barris i en el municipi de Riudaura. Així mateix, ha alertat de l’alta probabilitat de formació de retencions que dificultarien la circulació del transport escolar i ha fet notar que les rutes alternatives proposades presenten dificultats de circulació pels camions i vehicles de gran tonatge.

Imatge disponible a www.robolot.org

Imatge disponible a www.robolot.org

El cap de setmana passat Olot acollia de nou el Robolot. Una experiència pedagògica exemplar, ja que és capaç d’unir la passió per la tecnologia i l’aprenentatge amb la convivència entre diversos agents, la majoria d’ells estudiants de Catalunya, del Pis Basc, del País Valencià, de Cantàbria, de Madrid, de Castella, de Gal·les.

La competició, en aquest cas, fomenta la innovació, l’esperit de descoberta i la curiositat, la recerca de l’excel·lència i la cooperació, i Olot n’és capital posant en valor el fet de compartir coneixements. Ho podem dir ben alt: som ciutat educadora.

El Robolot, un any més, es consolida com a iniciativa que, al seu torn, consolida un model preciós que passa per extrapolar la vida escolar i integrar-la en el si de la societat partint dels més joves. Per això, cal felicitar als seus impulsors, docents de l’electrònica i la tecnologia, que treballen i creuen en un projecte educatiu integral.

Una altre projecte que contribueix a fer d’Olot la ciutat que volem apostant pel coneixement, la joventut i les ganes de futur.