Recentment l’Equip de Govern de l’Ajuntament d’Olot, inspirat per la regidoria de Fires i Mercats, s’ha tret de la màniga una idea genial: traslladar la Fira Ramadera de Sant Lluc del Passeig de Sant Roc a la Plaça de Braus i rodalies.

La decisió ha estat argumentada pel fet d’apropar més gent al centre de la ciutat.

Una Fira Ramadera, però, no és un mercat d’artesania: el bestiar necessita espais amplis, on les quadres o tancats pels animals es puguin muntar amb facilitat, on l’accés i la descàrrega dels camions sigui còmode i fàcil. Una zona adequada perquè els visitants puguin passejar-hi agradablement, les parades de materials agraris puguin ubicar-s’hi i permeti realitzar demostracions de maquinària agrícola, forestal i de jardineria.

Un espai  adequat a la Fira. I aquest espai, a Olot, el tenim al Passeig de Sant Roc on fa una colla d’anys que per Sant Lluc s’hi celebra, complint les expectativas i satisfent a ramaders i visitants.

Quina pena que el pobre argument de dur gent al centre de la ciutat (que amb la Fira al Passeig de Sant Roc també s’hi apropen) es canviï la Fira d’ubicació. Que potser Olot s’acaba a la Plaça Clarà? Que no tenen dret a guanyar-se la vida els bars i comerços del Passeig de Barcelona, l’Avinguda Santa Coloma, i dels barris de Pequín i Desemparats? Totes les activitats d’Olot s’han de portar cap al centre?

Aquest no és el model de ciutat que ens agrada.

La Marquesina del Rengle

diumenge - 6 - octubre - 2013 AFEGIR COMENTARI

Imatge del Diari Punt Avui

Malament comencen les obres de la plaça mercat d’Olot: La Betusta Marquesina del Rengle ha passat a “millor vida”. Les màquines que treballen en l’enderroc l’han aixafat completament, malgrat que  el tracte inicial fos traslladar-la. Un document redactat pels Serveis Tècnics Municipals del juny del 2012 inclòs en l’estudi previ dels costos de construcció de la Nova Plaça Mercat, deia entre altres conceptes: “Demolició de l’edifici més trasllat de la Marquesina  del Rengle: 150.000 euros”.

En més d’una ocasió, al Ple Municipal, es va demanar per part d’ERC i d’altres regidors la conservació dels murals de ceràmica de l’exterior de la Plaça Mercat ,de la Marquesina, i dels murals de l’interior. De moment, la Marquesina ja no hi és.

Si bé és cert que l’empresa argumenta l’alt cost del trasllat, no mancaven les idees per a una solució factible alternativa a l’enderroc, ja que la Marquesina formava part del nostre patrimoni col·lectiu. Algunes veus la situaven a la parada d’autobusos davant del nou Hospital; d’altres, a l’antiga estació del tren d’Olot per exposar la màquina rehabilitada, o en alguna escola de la ciutat, per fer les funcions de porxo en cas de pluja…

Dissenyada i projectada pels Serveis Tècnics Municipals fa més de 20 anys, en l’època en què el alcalde d’Olot era el senyor Macias i el regidor de Fires i Mercats -impulsor del projecte de dignificació i millora del Mercat del Rengle- era el senyor Xuclà, la construcció de la nova Marquesina en substitució de la vella va ser l’eix de millora de les infrastructures, juntament amb els bancs que ara s’han traslladat al Firal.

El senyor Xuclà, que va treballar molt per impulsar la Fira de Sant Lluc, el mercat d’Olot i el Mercat del Rengle,  va elaborar  un reglament del Mercat molt avançat a la seva època. Un bon reglament, encara existent i copiat per alguns ajuntaments de les comarques gironines, que vetllava pels interessos dels productors i els consumidors finals: únicament podien vendre al Rengle els productors directes d’Olot i comarca, quedaven totalment exclosos els revenedors  i tan sols es cobrava –i se segueix cobrant- dos euros per banc i dia.

Estem dolguts per aquesta mala solució adoptada per l’empresa constructora i permesa per l’Ajuntament. Esperem que als murals no els passi els mateix que a  la marquesina…

Olot emprenedor!

diumenge - 6 - octubre - 2013 AFEGIR COMENTARI

Aquests darrers dies Olot ha viscut coses grans i coses més petites que ens agraden i pensem que és interessant i necessari destacar.

La gran victòria de la U.E.Olot: la tenacitat del treball en equip i de remuntar situacions adverses, la dedicació desinteressada de moltíssimes persones…

La valentia – com un èxit més en la seva llarga trajectòria- del C.P.A Olot, que pres l’arriscada i difícil decisió de participar als Mundials de la Xina el proper novembre. Endavant, que els trens passen poques vegades i heu decidit pujar-hi. La ciutat està amb vosaltres.

Els Pavordes, que han recuperat la festa de Sant Crsitòfol, amb una concorreguda festa que aplega més de 80 camions al Parc de l’Estació que fan cercavila pels carrers de la ciutat.

Imatge del Diari Punt Avui

Els Placers de la Plaça Mercat i els del Rengle, que estrenen mercat provisional amb una il·lusió admirable i unes ganes de treballar inacabables. Ara cal que els fem confianza i continuem comprant productes de proximitat a la Plaça Mercat i al Rengle.

El grup de tres joves que es obren el Bar l’Aiguat, després d’adquirir l’explotació en subhasta pública del bar-quiosc del Parc de les Mores-Parc Espunya que pertany a l’Ajuntament d’Olot.: el resultat és fantàstic i el lloc s’ha convertit en un espai de la ciutat sa i agradable per fer una bona tertúlia tot degustant cervesa garrotxina, sigui Poch’s o una Keds.

Els sopars sota les estrelles al Pavelló de Bany Tossols Basil, gestionat per uns joves de la mà del Restaurant Les Cols.  Una iniciativa brillant per dinamitzar un en un entorn preciós.

I, el millor, és que podriem continuar una llarga llista: aquest és l’Olot que volem!

Zoetis-Vall de Bianya

dimecres - 3 - juliol - 2013 AFEGIR COMENTARI

A principis d’any la multinacional  americana Pfizer prenia una decisió de vital importància per a la comarca: anunciava que  volia crear una nova empresa,  Zoetis, divisió especialitzada en salut animal, restant la matriu Pfizer a la salut humana.

Aquesta notícia va caure com un gerro d’aigua freda al municipi de la Vall de Bianya, a la ciutat d’Olot i, per extensió, a tota la comarca. Les diferents multinacionals que havien passat per la direcció dels laboratoris ens havien fet patir sobre el futur de l’empresa a la Vall donat que aquestes multinacionals no tenen pàtria i un petit informe de futurs plans empresesarials elaborat en un edifici dels EEUU podia borrar del mapa els  Laboratoris de Bianya.

El 2009 Pfizer- multinacional americana dedicada a la recerca i fabricació de fàrmacs per a les persones i els animals- comprà els ex Laboratoris Sobrino de la Vall de Bianya creats per la família Nogareda, entre d’altres socis, l’any 1955. Els Laboratoris Sobrino ja  havien passat per dues multinacionals abans d’arribar a Pfizer; Cyanamid que els comprà a l’any 1986 i Fort Dodge que els adquirí a l’any 1994.

Pfizer va apostar des d’ un primer moment per la delegació de la Vall de Bianya  i va decidir fer una important inversió  per  construir-hi un dels laboratoris de recerca de salut animal més moderns d’Europa en quant a mesures de bioseguretat i noves tecnologies (I+D+i). La seu de la Vall de Bianya aportà bons resultats empresarials i de recerca i cal destacar la magnífica tasca que va realizar el Sr. Joan Plana Duran de Santa Pau al seu davant.

Per tant, tant la decisió de Pfizer com el resultat de la seva consecució afectaven de ple al nostre territori ja que l’empresa ofereix treball tecnificat a més de dues centes  vint persones –donant feina  directa a  técnics,diplomats, llicenciats i doctorats-  i, de forma indirecta, a moltes empreses de serveis de la Vall de Bianya, d’Olot i de la resta de comarques.

Per això vam celebrar, al febrer, la gran entrada borsàtil de Zoetis a Wall Street, on l’empresa va cotitzar  a l’alça –els títols s’apreciaren al 19%. Podem llegir a la premsa especialitzada que, amb 1200 milions de dòlars, l’operació va esdevenir la més important de Wall Street després de la sortida a borsa de Facebook (empresa que ha entrat a la majoria de les nostres cases).

Una notícia que sens dubte va fer tornar a respirar tranquil al col·lectiu de treballadors i empreses que hi treballen i, per extensió, a tota la comarca. No tot són notícies negatives quan parlem d’economia.

Garrotxí de l’any

dimecres - 3 - juliol - 2013 AFEGIR COMENTARI

En primer lloc voldria, en nom propi i del Grup Municipal, felicitar als homenatjats d’aquests premis organitzats pel CIT (Centre d’iniciatives Turístiques) amb el patrocini del Consell Comarcal i, ara, de l’Ajuntament d’Olot, així com d’un seguit d’empreses de la comarca.

Reconèixer mèrits i premiar l’excel·lència és una bona manera d’esperonar grans iniciatives, encoratjar projectes personals i col·lectius i donar-los-hi la  visibilitat que mereixen.

Des del respecte i l’admiració, però, se’ns plantegen algunes qüestions. En primer lloc, pensem que seria bo que les institucions que hi participen es replantegesin si la subvenció d’aquest esdeveniment es prioritària en un mar de restriccions importants i d’austeritat. Potser podrien trobar-se fòrmules com la celebració bianual.

Si bé creiem que són interessantíssimes el reconeixement a empreses i institucions  que han desenvolupat una tasca important en el seu àmbit –enguany el Pessebre Vivent de Joanetes, l’empresa de Pernils Llèmana o l’Associació de Dones Alba; no ens agrada l’èmfasi en la personalització del Premi el Garrotxí de l’Any en una sola persona i, encara menys, sota l’eslògan EL MILLOR ENTRE NOSALTRES.

Sense desmerèixer cap guardonat, creiem que és també el millor garrotxí aquell pare o aquella mare de família que no pot arribar a final de mes i fa grans esforços per donar una educació als seus fills, l’aturat que dedica el seu temps al voluntariat o la mestra d’escola que, malgrat les retallades, s’esforça perquè la qualitat de les classes no minvi.

Felicitats doncs, a Joan Soler, Garrotxí de l’Any d’aquesta vuitena edició, però també a tots aquells que fan crèixer la comarca i no reben cap reconeixement públic.

Càmeres al Carrer Major

dimecres - 3 - juliol - 2013 AFEGIR COMENTARI

L’ajuntament està elaborant un projecte de col·locació de 4 càmeres de videovigilància al llarg de l’eix comercial del centre de la ciutat, estimat en uns  60.000 euros pel cap baix.

El projecte té l’objectiu d’incrementar la seguretat al centre. Ara bé, pensem que hi ha moltes fòrmules  i que, aquesta, és intrusiva, indiscriminada i ineficient davant d’una majoria cívica molt àmplia.

Creiem que tothom té el dret de preservar la seva intimitat i de circular lliurement sense ésser vigilat permanentment. Davant d’aquest fet, algunes preguntes: quina autoritat tindrà el control de les imatges? Aquesta autoritat podrà contemplar qui va passejant amb qui pel carrer Major?

Entenem que cal extremar les mesures de seguretat però val la pena reflexionar sobre algunes qüestions.

La primera: a l’eix comercial que s’extén del carrer Sant Rafael fins a la Plaça del Carme ja hi ha càmeres als bancs i a algun comerç.

La segona: en la seguretat –com en la sanitat- és molt més efectiva la prevenció. No val més treballar amb politiques actives  d’ocupació, i treballar per a reeducar i redirigir conductes i oferir eines per aquè tots els ciutadans tinguin perspectives? És la millor prevenció. I si cal, posteriorment, el càstig.

En tot cas estariem d’acord en posar càmeres per controlar les entrades de cotxes als carrers peatonals . D’aquesta manera podríem detectar possibles infractors i el moviment de cotxes en cas de robatoris a les nits, el principal problema que tenim a la zona comercial. Però pensem que col·locar càmeres que enregistrin als ciutadans  és una mesura desmesurada.