Cartell del Mercat del Ram de Vic 2013

Cartell del Mercat del Ram de Vic 2013

Un bon exercici per evolucionar i aprendre és firar-se i absorbir maneres de fer d’altres llocs. La Fira del Ram de Vic, a trenta minuts de casa nostra, és un referent on emmirallar-nos i un bon motiu per a plantejar-nos preguntes sobre el model de promoció econòmica que volem per a la ciutat i la comarca.

Si la contraposem amb la opció que hem adoptat per a la Fira de Sant Lluc veiem com hem escollit camins totalment diferents. Mentre que l’aposta que ha fet Olot és la descentralització de la Fira, tan temporal com sectorial, diluint la tradició i, des del nostre punt de vista, creant una opció –la Fira Orígens-  que, de moment, ataca sense profunditat el concepte de promoció; Vic ha aprofitat la força de la tradició i hi ha abocat tota l’energia ciutadana, empresarial i promocional amb una proposta que fa protagonista al sector primari a tots els nivells. El fet de conjugar oci, cultura, gastronomia, comerç, formació i discussió sobre com cal que sigui el model per a fer-lo sostenible, transversal i dinamitzador, ha donat un impuls extraordinari a una fira molt arrelada, omplint els carrers i places de Vic i aconseguint que tothom s’hi impliqui.

La Fira Multisectorial, plena de gom a gom, aglutinava tot tipus d’activitats i ofertes, amb concursos ramaders –el de la raça Frisona i el de la Bruna del Pirineu-, exposicions de bestiar de totes les especies i races, exposicions de tractors, de maquinària agrícola i industrial, una àmplia exposició de cotxes i camions. En el certamen es respirava negoci, es respira tracte, ganes de fer.

I al barri vell, el “Lactium” –un espai dedicat als professionals del formatge i del vi- i el mercat de productes de proximitat “Compra Pagès”, que oferia als consumidors i visitants del Mercat del Ram l’oportunitat de poder comprar productes de la terra directament del productor, així com la implicació del sector de la restauració amb propostes exclusives per a la ocasió.

La interacció de totes aquestes activitats han constituit un entorn on hi cap la mostra i promoció d’activitats i productes, el negoci i la participació a través d’un gran nombre de concursos.  A Vic es respiraven ganes de tirar endavant, d’emprendre i d’il·lusionar-se amb la ciutat. Uns aires que despertaven una sana enveja als olotins que no hem sabut potenciar la Fira de Sant Lluc.

Pintades a Olot

dilluns - 8 - abril - 2013 AFEGIR COMENTARI

Cal felicitar a la ciutat: associacions, conciutadans, comerciants per aquest cap de setmana. Ha estat una iniciativa exitosa i celebrada per tothom. Els carrers de gom a gom, els establiments plens…Olot ha bategat gràcies a l’esforç de tots.

Hem acollit visitants d’arreu i els olotins i olotines han pogut gaudir de la seva ciutat. Però anem més enllà: perdem l’excel·lència en els detalls. Sí, els detalls! I en som emblema…Si la setmana passada parlavem del Firal, hem de tornar a fer referència a la deixadesa que desprèn la ciutat, que copsem dia a dia els que hi vivim i que embruta la imatge que se n’enduen els visitants.

Són múltiples les pintades escampades pels murs, des de fa setmanes i, fins i tot, mesos: sota el pont de Bonavista, a la casa dels Closells, a les escales del barri del Morrot i de Sant Francesc…i algunes de més recents als contenidors propers als instituts i a les seves entrades.  Pintades que no s’esborren: cal civisme, però també cal afrontar l’incivisme amb rapidesa.

Si volem donar la imatge d’una ciutat exemplar, ho hem de ser. O és que hi ha dues ciutats? Cal que cuidem l’entorn i posem l’accent en el dia a dia, amb la cel·leritat que es mareix Olot. Els grans esdeveniments són magnífics, però cal estar a l’altura d’acollir-los amb un bon manteniment de l’espai que compartim.

A Olot, més Firal

dimarts - 5 - març - 2013 AFEGIR COMENTARI

El Firal: un espai neuràlgic, un dels epicentres que vertebra la vida de la ciutat: El mercat setmanal, les fires mensuals i anuals (la de l’Embotit, el Primer de Maig, Sant Jordi…) fan bategar, des del Firal, la cultura, la participació, els vincles, la tradició i la innovació. Un punt de trobada intergeneracional, que fa d’Olot una ciutat socialment  saludable.

Concorregut per olotins i visitants que veuen com aquest espai que compartim es degrada dia a dia: lloses del paviment trencades, arbres deformats, jardins descuidats i el Passeig dels cinemes Colon, del qual se’n podria treure molt partit, està prácticament abandonat.

Reiterem que som conscients que durant aquesta legislatura no es podrà dur a terme la reforma que el Firal es mereix. Per això, encara és més necessari vetllar per un bon manteniment i preparar-lo, amb les obres oporunes, per l’arribada del bon temps.

Ens preocupa que l’Equip de Govern hagi considerat prioritari arrenjar el Passeig de Barcelona, ara fa un any, per exemple, amb un cost de 90.000 euros, o l’aparcament provisional d’Olot TV, unes obres que han costat 60.000 euros, i deixi al marge petites obres de millora que rentarien la cara i revitalitzarien al nostre estimat Firal, per tal de poder veure un Firal digne, omplert de persones passejant-hi, prenguent la fresca o sopant en alguna de les terrasses.

L’Olot que volem

dissabte - 23 - febrer - 2013 AFEGIR COMENTARI

En el proper Ple de Març  es presentarà  el “Pla d’Usos del Volcà Montsacopa” , un document elaborat  per l’Ajuntament i el Parc Natural de la Zona Vocànica de la Garrotxa que, val ha dir, s’ha fet esperar i encara no hem vist.

La seva importància per a la ciutat demana que sigui fruit del consens, tant amb els veïns com amb la resta de grups municipals, ja que ha de permetre  aprofitar totes les sinergies que ens aporta el volcà per a augmentar la qualitat de vida dels ciutadans. En aquest sentit, es coincideix unànimament en el fet que el Volcà Montsacopa és un element estratègic que ha de prendre més protagonisme d’ara en endavant.

Celebrem, doncs, que es treballi en aquesta direcció i volem aprofitar per aportar algunes propostes com la  millora de  la zona del Cementiri, la  protecció i millora  dels horts estudiant la possibilitat de recollir les aigües plujanes  en un dipòsit i instal.lar un sistema de rec gota a gota, la millora dels accesos i la creació de serveis bàsics per als ciutadans.

Entenem que, sumant esforços, podem obtenir un paquet de mesures que repercuteixi positivament en l’entorn del volcà i generi beneficis per a tota la ciutat derivats de la posada en valor d’un element riquíssim.

Però anem un pas més enllà:  és ara, també, quan hi ha la calma per anar treballant en projectes de futur que, malgrat s’hagin de quedar temporalment al calaix, serà bo tenir preparats per a aprofitar la oportunitat quan es presenti: desenvolupar-ne les idees i consensuar-les, confeccionar-ne els avantprojectes, canviar normatives urbanístiques si és necessari…

Per això, des del grup municipal dels socialistes proposem que es consideri la ubicació del futur Museu dels Volcans a l’entorn del Volcà Montsacopa, entre el Volcà i la Plaça de Braus. Una proposta que ja haviem anunciat en el nostre programa de ciutat el maig del 2011, seguint el model de Timanfaya, a Lanzarote., i que integra el coneixement i l’activitat econòmica amb el paisatge d’una manera eficient i respectuosa amb l’entorn. Així, el barri vell quedaria connectat orgànicament a un dinamitzador cultural i econòmic, i a un paisatge preciós i saludable aglutinador de sinergies.

Fa un any i tres mesos aprovàvem una moció al ple en relació al carril-bici en el seu pas per Sant Pere Màrtir i el C/Pou de Glaç, ja que era un carril sense continuïtat que anul·lava una colla d’aparcaments molt necessaris en un espai on hi ha nombrosos comerços.

Bicicarril tram del carrer Pou del Glaç

Bicicarril tram del carrer Pou del Glaç

La moció aprovada també proposava la millora i ampliació dels estacionaments de la zona. Citem:  “Que s’estudiï la viabilitat de crear un petit pàrquing en el carrer Pou del Glaç entre aquest i el carrer Eiximenis al costat dels horts municipals, sense malmetre cap hort (…); la creació d’un gran pàrquing de pagament tou, en l’antic solar de l’empresa Alzamora, en espera que la promotora iniciï els projectes de construcció; que es millori el pàrquing actual del carrer Pou del Glaç, situat davant l’edifici Simón amb la incorporació del bici-carril.”

Dit això, i després d’un any i tres mesos, l’ajuntament anuncia que inicia les obres provisionals,valorades en uns 60.000 euros, per a la  creació de 69 aparcaments a l’Illa del Mas Closells, i que s’aprofitarà per a dur-hi a terme les previsions de canalització i enllumanat.

No és la primera intervenció que es duu a terme al conegut pàrquing dels cinemes. El cas és que fa un any i tres mesos s’aprovà una moció i l’únic que ha succeit són un seguit d’obres provisionals .

Amb tot això, cal tenir present que l’espai dels Closells és un parc local catalogat com a zona verda i que, per això, al ser urbanitzada, ha de complir una sèrie de condicions establertes al POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal), que tememem que no s’estiguin tenint en compte. Tornem a citar: “ S’han d’ordenar prioritàriament amb arbres i jardineria, amb la vegetació adequada segons les previsions del Pla Director d’Espais Verds d’Olot; l’arbrat ha de cobrir pràcticament la totalitat de la zona d’aparcament ia la seva disposició marcarà l’àmbit de les places; per a realitzar la pavimentació de l’espai destinat a aparcament s’han d’utilitzar preferentment materials que garanteixin la seva permeabilitat”

La gestió municipal és una responsabilitat molt seriosa i consta d’uns mecanismes regulats, uns procediments, les seves lleis i els seus acords. No ho oblidem.

A finals del novembre passat coneixiem que l’actual equip de govern renunciava a una convocatòria de formació per afavorir els centres privats.

Més enllà de les discrepàncies sobre el model escollit, que afavoreix els centres privats,   creiem que, ara mateix, són essencials la formació i les polítiques d’ocupació per a facilitar eines a les persones desocupades per tal que puguin reinventar-se i reinserir-se amb més oportunitats, al mercat laboral.

Ara bé,  pensem que l’oferta que n’ha resultat  no s’adapta a la realitat de l’economia de la comarca. Trobem a faltar cursos relacionats amb la indústria càrnia, metal·lúrgica o dels plàstics, de manteniment industrial en general o de frigorista, enlloc de fusteria,  informàtica o tractament de dades i documents, que són alguns dels cursos sol·licitats pels centres. Pel que fa als serveis, per exemple, no se’n troba cap de relacionat amb la restauració. A més, trobem que algunes opcions se solapen amb altres sortides formatives que s’ofereixen a la ciutat.

Pensem que val la pena que, un cop presa una decisió, siguem exigents amb la seva execució perquè realment sigui útil i compleixi l’objectiu pel qual s’ha dut a terme. No ens podem permetre perdre efectivitat i desaprofitar recursos. Ens consta que l’IMPC ha realitzat recentment un estudi sobre les necessitats laborals d’Olot i la Garrotxa.

Així doncs, ens preguntem si hi ha un diàleg realment eficient entre els diferents agents implicats en tot plegat: s’ha demanat als empresaris com es pot tenir major incidència des de les polítiques d’ocupació per tal d’ajudar a reduir l’atur? Hem estat prou rigorosos per a trobar el millor punt de trobada entre la oferta i la demanda?

Polítiques d’ocupació sí, però no de qualsevol manera!