a

Tanquem aquest primer semestre de 2016 contents per les accions de millora que s’han dut a terme des de l’Ajuntament al polígon de la Canya.

En els últims mesos s’han realitzat obres millorant l’accés al polígon de Cuní; ha quedat obert el carrer que hi dona entrada i sortida per la rotonda de la Canya. Ara, els vehicles que volen accedir al poligon ho poden fer sense haver de passar pel davant l’Escola Llar  i donant la volta a la rotonda de Can Minguet si volen anar cap a la Vall de Bianya i Sant Joan les Fonts. També s’han asfaltat els carrers per darrere els prats de Cuní en direcció a la depuradora. La millora de les infraestructures bàsiques d’aquesta zona industrial fa palès el suport que dona l’Ajuntament a l’activitat industrial de la zona del polígon de la Canya.

En una de les darreres juntes de govern, es va aprovar la recepció de les obres del polígon industrial de la Canya, que inclouen l’asfaltat, l’enllumenat i el clavegueram.

Esperem que aquestes intervencions descongestionin el trànsit del camí de les Feixas,  així aquesta ruta, tant apreciada pels olotins i la gent de la Canya, podria recuperar el seu us inicial de Camí Ral i Via Verda.

 

Entrades relacionades:

25/7/2016 – Diari de Girona:Olot aprova la recepció del polígon industrial de la Canya

23/02/2015 –  El PSC demana que s’activi el Polígon Industrial de l’Escola Llar

 

Carta oberta a la ciutat

divendres - 3 - juliol - 2015 AFEGIR COMENTARI

 

Acord programàtic i d’estabilitat entre CiU i PSC a l’Ajuntament  d’Olot pel mandat 2015-2019

 

slidellista

Una vegada més les eleccions municipals han estat la gran manifestació de la democràcia, on hem decidit, lliurament i sense complexes, el nostre destí com a ciutat amb la maduresa que representa triar aquelles opcions i aquelles persones que més confiança ens aporten.

De totes maneres, les eleccions municipals del 24 de maig no ens han deixat la consciència tranquil·la. L’alta abstenció registrada, una de les més altes d’unes eleccions municipals, més d’un 44%, i el nombre important de vots en blanc ens fan veure que alguna cosa no funciona prou bé.

Cal posar-nos a treballar des del primer moment per aconseguir girar aquesta tendència social. Cal començar a fer pedagogia, apropar la política a la ciutadania, per tal de tornar la il·lusió i les ganes de participar a la gent.

És evident que els temps són difícils, que hi ha moltes persones, famílies icol·lectius que ho passen malament per les dificultats que ens ha imposat aquesta crisis econòmica no volguda. És evident que, ara més que mai, ens cal fer POLÍTICA amb lletres majúscules. Ara més que mai, ens cal predicar amb l’exemple i, ara més que mai, ens cal pensar en la ciutat i amb els ciutadans.

És evident que les darreres eleccions municipals han representat un canvi de tendència en la representació de l’Ajuntament. Si analitzem els resultats es desprèn que, les forces de progrés hem pujat 4 regidors en front de les forces més conservadores, que n’han perdut 4. Tot i que nosaltres, el grup Socialista, hem passat de 6 a 3 regidors. En democràcia, cal admetre quan es guanya i quan es perd i, és evident que nosaltres hem perdut en aquestes eleccions municipals.

No obstant la nostra pèrdua de regidors, si que al panorama polític del nou Ajuntament s’hi dibuixava una clara majoria de les forces de Progrés que podia incidir en un Pacte estable per governar la ciutat durant els propers 4 anys. Aquesta va ser una proposta que el Grup Majoritari de les forces de progrés, ERC, va posar sobre la taula i que nosaltres varem acceptar amb responsabilitat.

Finalment, i desprès de les oportunes deliberacions de cada grup amb representació al nou Ajuntament, aquesta proposta no va veure la llum per la negativa de la CUP d’entrar al Govern. Així, el pacte de progrés no es va consolidar.

Donada aquesta situació, que ens porta al punt de partida, el nostre Grup va considerar que havia de formar Govern la força més votada en les darreres eleccions municipals, el Grup Municipal de Convergència i Unió, amb els quals, a petició seva, ens varem posar a treballar arribant a acords puntuals de programa per facilitar el Govern en minoria d’un Ajuntament de CiU.

En les llargues hores de reunions parlant dels projectes de futur per la ciutat d’Olot varem formular un document de treball que inclou moltes de les propostes del nostre programa electoral.

Ha estat en aquest context que CiU ens va fer l’oferta d’un pacte estable, amb possibilitat de revisió cada any, i entrar al Govern de la Ciutat.

En principi aquesta no era la nostra idea, i així ho varem manifestar als mitjanas de comunicació. Però, un cop sotmesa aquesta proposta a debat amb la nostra Agrupació del PSC d’Olot, la majoria de l’assemblea es va pronunciar favorablement a entrar al Govern de la ciutat; argumentant que teníem una bona oportunitat per treballar més per la ciutat des del Govern que des de l’oposició. De fet, el nostre lema de campanya defineix molt bé aquesta voluntat: “Per Olot, tocant de peus a terra”.

Un cop decidits a entrar al Govern, tornem a assentar-nos amb els representants de CiU. Redactem conjuntament un document públic on s’exposen totes les premisses del pacte i tots els projectes de ciutat que es proposen per desenvolupar en els propers 4 anys.

Aquesta és amb la voluntat que varem signar el pacte CiU-PSC el passat dilluns dia 29 de juny, diada de Sant Pere, a la seu de l’Ajuntament d’Olot.

Josep Guix i Feixas

Cap del Grup Municipal Socialista d’Olot

Notícies relacionades:

Josep Guix, portaveu del PSC a l’Ajuntament d’Olot: “Amb l’acord de govern a què hem arribat amb CiU guanya la ciutat”

DSC_2349

 

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa es va crear al 1982 per la llei 2/1982, de 3 de març, de protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Llei desenvolupada pel Decret 113/1983, de 12 d’abril. Actualment és un dels parcs naturals més humanitzats de Catalunya. Podem dir que és una peça clau en el paisatge volcànic de la península ibèrica. Té més de 40 cons volcànics i 20 colades.

 

Cada any 300.000 persones visiten la Zona Volcànica de la Garrotxa. Només entre un 10 i un 15% dels visitants entren a la ciutat d’Olot.

El nostre objectiu és que més d’un 60% d’aquests visitants entrin a la ciutat.  Per aquest motiu un dels projectes que plantegem al nostre programa electoral és situar el futur Museu dels Volcans a la zona del Montsacopa, entre el Cementiri i la Plaça de Braus. D’aquesta manera els visitants de la Zona Volcànica tindrien l’accés directe al nucli històric d’Olot i aconseguint integrar més el Parc Natural de la Zona Volcànica a la ciutat.

 

Aquest projecte vol assolir tres objectius:

Primerament volem que el Museu agafi un concepte més obert, fent que el volcà entri al museu i el museu al volcà. La idea s’inspira en una nova concepció dels museus, més pedagògics i didàctics, com per exemple el museu del volcà Timanfaya de Lanzarote. El Museu dels Volcans també hauria de complir la funció de Punt d’Informació de la Zona Volcànica, on els visitants poguessin programar la seva visita i també tinguessin la opció de realitzar visites guiades per a grups. D’aquesta manera es podria aconseguir desestacionalitzar la massificació dels visitants que sovint es produeix en alguns punts de la Zona Volcànica.

 

En segon lloc, la nova situació del museu permetrà  millorar la zona del centre d’Olot, especialment la zona entre la Plaça de Braus i el cementiri que està quedant molt degradada. La nova ubicació del museu obriria un ventall de possibilitats molt ampli pel què fa a la Plaça de Braus. Es podria pensar en aquest espai com a equipament annex al Museu on realitzar diverses activitats, però mai perdent l’estructura ni la fisonomia de la plaça.

 

En tercer lloc, volem revitalitzant el centre d’Olot fent que  200.000 persones entrin al barri vell de la ciutat. L’espai del Museu dels Volcans crearà vincle directe entre el Parc Natural i el centre d’Olot, fent que els visitants entrin a la ciutat i gaudeixin del Centre Comercial a cel obert del Nucli Antic.

DSC_2352

 

 

El comerç de centre d’Olot el pensem com un gran centre comercial a l’aire lliure. Un espai de carrers interrelacionats que condueixen als olotins i visitants a comprar i conèixer el comerç local i de proximitat.

 

Per aconseguir les sinèrgies necessàries per potenciar el comerç d’Olot, ens proposem:

  • Afavorir la reobertura de comerços tancats, més que en obrir grans superfícies comercials. També es buscaran nous negocis i artesans perquè s’instal·lin al nucli antic així com la cerca de locals per poder ser ocupats.
  • Donarem ajudes pels arranjaments de locals tancats i es bonificarà fins a un 90% la instal·lació de nous negocis en el nucli antic i en locals tancats.
  • Crear una finestreta única a l’Ajuntament especialitzada en activitats econòmiques que escurci les tramitacions necessàries i faciliti solucions als emprenedors.
  • Establir la figura d’un Regidor que tutoritzi i faci el seguiment dels tràmits administratius per facilitar la obertura de nous comerços.
  • Potenciar el nou espai de la Plaça Mercat i el Mercat del Rengle com a lloc de productes de qualitat i de proximitat donant servei a la gent d’Olot i comarca, però també com a atractiu per la gent que visita la ciutat.
  • Potenciar el Mercat del dilluns com a element dinamitzador del comerç local. Treballarem per augmentar la qualitat dels productes locals i de proximitat, diferenciant les parades de productors directes.
  • Seguir treballant conjuntament amb el sector del comerç i l’Associació de Comerciants d’Olot per potenciar el Centre comercial a Cel Obert i consolidar i estendre l’àmbit d’influència i d’atractivitat de l’oferta comercial a les ciutats veïnes.
  • Treballar per potenciar el comerç del barri com a activitat econòmica important i que dona servei a la gent que hi viu.
  • A nivell urbanístic arranjarem els carrers que connecten amb l’eix comercial com el Carrer Hospici, el Carrer Fontanella, el Carrer Serra i Ginesta, entre d’altres,  fent-los a un sol nivell perquè siguin més assequibles pels vianants.
  • Millorarem la seguretat i la neteja.

 

Pensem en l’antic Hospital Sant Jaume com a element que ha de donar dinamisme al centre de la ciutat. El grup dels socialistes definirem els usos de l’antic hospital per tal de donar resposta a un triple objectiu: sostenibilitat, serveis a les persones i dinamització del Centre Comercial a Cel obert:

  • Pel que fa al serveis a les persones: mantenir, ampliar i millorar l’espai geriàtric.
  • Pel que fa a mesures dinamitzadores: ubicar-hi serveis educatius Municipals i de la Generalitat, l’Escola Oficial d’Idiomes i l’Escola d’Expressió. L’Oficina de Turisme, d’Institut Municipal de Promoció d’Olot, el Servei d’Ocupació de Catalunya i espais per a les entitats.
  • Pel que fa a la sostenibilitat: potenciar l’illa d’energies renovables.

DSC_2349

 

DSC_2359

DSC_2370

 

Un dels 15 punts del nostre programa és millorar les entrades a la ciutat; ja que el que s’ha fet fins ara és un dels exemples de la poca visió del govern actual d’aquest equilibri entre entorn i ciutat.

 

La situació actual de les entrades porta a llargues cues en diferents punts de la ciutat; pèrdua de temps i qualitat de vida pels olotins i olotines; pèrdua de diners a per a les indústries pel què fa en temes de logística i transports i, també, la falta d’atractivitat, senyalització i distribució es converteix en un punt negatiu a l’hora de convidar als visitants de la Garrotxa i Olot a entrar al centre de la ciutat.

L’entrada per l’A-26 amb la carretera de la Canya, deixa molt que desitjar, hi ha solars abandonats i espais en mal estat. Continuant per aquesta carretera, una de les més concorregudes de la ciutat, tenint en compte que és un barri amb molta canalla i que en els darrers anys s’han produït alguns accidents.

 

 

A la zona de la Rodona ha desaparegut un carril que accedia a la rotonda des de la

carrereta de la Canya. És a dir, de dos carrils, ara, únicament en tenim un. Abans els cotxes que venien de la Canya i volien anar al centre d’Olot, es posaven al carril de la dreta, i avançaven cap a l’avinguda de Girona. I els altres, circulaven pel carril de l’esquerra, s’incorporaven a la rotonda i continuaven cap al Vial Sud o cap a les Tries. D’aquesta manera el trànsit era més fluid. El mateix ha passat a l’avinguda de les Tries. Ara amb la desaparició, per art de màgia, d’un carril es pretén canalitzar el trànsit amb unes bitlles que fan nosa als camions.

 

Per solucionar-ho proposem engrandir la rotonda de la Rodona, tal com està previst en el Pla General. A més que ara és possible, hi ha espai de sobres i el solar és municipal.

 

L’avinguda Sant Joan les Abadesses, entrada que ens porta a travessar un polígon industrial sovint ple de camions, habitual en una zona industrial, que dificulten l’entrada i sortida de vehicles a la ciutat.

Arribant per la carretera de Santa Pau, caldria millorar-la en el seu conjunt; ja que no convida als visitants de la Zona Volcànica a entrar a la ciutat.

 

La millor que tenim és la de la Solfa, on només hi
caldria fer reformes de voreres i renovar l’arbrat de l’avinguda de Santa Coloma.

Pensem que l’acció del Govern municipal, ha de prioritzar arranjar les problemàtiques més elementals que afecten als ciutadans. Unes cues diàries de trànsit, impliquen més contaminació i una pèrdua de temps innecessària als conductors.

 

DSC_2350

DSC_2373

ESCORXADOR DE BAIXA CAPACITAT

dimecres - 13 - maig - 2015 1 COMENTARI

Més de 3.000 garrotxins treballen en el sector agroalimentari. És un dels sectors que mou més pes econòmic de la comarca, 155 milions d’euros anuals. En particular el sector carni és el que dóna segell a la nostra comarca, una insígnia de la indústria a la Garrotxa.

 

La importància d’aquest sector va portar , ara ja fa uns anys,al govern socialista, a la creació d’INNOVACC; l’ Associació Catalana d’Innovació del Sector Carni Porcí que representa el clúster del sector carni porcí català i té per objectiu promoure la competitivitat de les empreses mitjançant la innovació i la cooperació.

 

Aquesta, actualment, compta amb més de 60 empreses del sector carni porcí (granges, escorxadors, sales de desfer i empreses càrnies d’elaborats ) i serveis auxiliars (fabricants de maquinària, logística, additius, enginyeria i  consultoria), de les quals 46 són PIMES; i 17 institucions (administració, universitats, cambres de comerç, centres d’investigació, associacions professionals…).

Per això, treballarem per facilitar la innovació col·laborativa dels clústers carni i del plàstic, com  a exemple d’instrument de millora de la competitivitat de la nostra indústria i en potenciarem de nous.

 

Potenciar i millorar no només les grans empreses d’aquest sector sinó les petites i mitjanes, és un dels nostres reptes.

 

En aquest sentit, volem rehabilitar l’antic Parc de Bombers d’Olot per establir-hi un escorxador de baixa capacitat per a petit bestiar i per la caça. Aquest projecte inclouria un obrador comunitari i una aula de formació I+D (investigació i desenvolupament). Aquest espai funcionaria com un viver d’empreses per la gent del sector agrícola, carni i d’artesania alimentaria, que volgués iniciar la seva activitat en l’elaboració d’embotits, comercialització de carn fresca, envasada al buit,  i elaboració productes làctics.

 

La Garrotxa gaudeix d’una fama ben merescuda d’excel·lència en els productes de proximitat tant en el sector agrícola com en el sector primari. És en aquesta línia que volem millorar els serveis públics destinats als productors elaboradors de productes agroalimentaris per tal de seguir treballant en la qualitat dels nostres productes.

 

Pel què fa a la caça,  a la Garrotxa es maten cada any més de 3.000 porcs senglars. La nostra proposta és que una part d’aquest escorxador es dediqui a escorxar i legalitzar la carn d’aquest animal per tal que pugui entrar a la cadena alimentària. D’aquesta manera donaríem un gran servei a les colles de caçadors.

 

Aquesta nova peça en el clúster carni podria ser una bona eina per a l’educació aplicada. L’enfocament del projecte és aconseguir l’aprenentatge de les tecnologies de processament de la carn, tall, congelació, preparació de producte, secat, etc.

Amb aquesta idea es pretén donar un impuls no només al sector, sinó a totes aquelles empreses càrniques de tradició familiar.

 

DSC_2392