DSC_2370

 

Un dels 15 punts del nostre programa és millorar les entrades a la ciutat; ja que el que s’ha fet fins ara és un dels exemples de la poca visió del govern actual d’aquest equilibri entre entorn i ciutat.

 

La situació actual de les entrades porta a llargues cues en diferents punts de la ciutat; pèrdua de temps i qualitat de vida pels olotins i olotines; pèrdua de diners a per a les indústries pel què fa en temes de logística i transports i, també, la falta d’atractivitat, senyalització i distribució es converteix en un punt negatiu a l’hora de convidar als visitants de la Garrotxa i Olot a entrar al centre de la ciutat.

L’entrada per l’A-26 amb la carretera de la Canya, deixa molt que desitjar, hi ha solars abandonats i espais en mal estat. Continuant per aquesta carretera, una de les més concorregudes de la ciutat, tenint en compte que és un barri amb molta canalla i que en els darrers anys s’han produït alguns accidents.

 

 

A la zona de la Rodona ha desaparegut un carril que accedia a la rotonda des de la

carrereta de la Canya. És a dir, de dos carrils, ara, únicament en tenim un. Abans els cotxes que venien de la Canya i volien anar al centre d’Olot, es posaven al carril de la dreta, i avançaven cap a l’avinguda de Girona. I els altres, circulaven pel carril de l’esquerra, s’incorporaven a la rotonda i continuaven cap al Vial Sud o cap a les Tries. D’aquesta manera el trànsit era més fluid. El mateix ha passat a l’avinguda de les Tries. Ara amb la desaparició, per art de màgia, d’un carril es pretén canalitzar el trànsit amb unes bitlles que fan nosa als camions.

 

Per solucionar-ho proposem engrandir la rotonda de la Rodona, tal com està previst en el Pla General. A més que ara és possible, hi ha espai de sobres i el solar és municipal.

 

L’avinguda Sant Joan les Abadesses, entrada que ens porta a travessar un polígon industrial sovint ple de camions, habitual en una zona industrial, que dificulten l’entrada i sortida de vehicles a la ciutat.

Arribant per la carretera de Santa Pau, caldria millorar-la en el seu conjunt; ja que no convida als visitants de la Zona Volcànica a entrar a la ciutat.

 

La millor que tenim és la de la Solfa, on només hi
caldria fer reformes de voreres i renovar l’arbrat de l’avinguda de Santa Coloma.

Pensem que l’acció del Govern municipal, ha de prioritzar arranjar les problemàtiques més elementals que afecten als ciutadans. Unes cues diàries de trànsit, impliquen més contaminació i una pèrdua de temps innecessària als conductors.

 

DSC_2350

DSC_2373

ESCORXADOR DE BAIXA CAPACITAT

dimecres - 13 - maig - 2015 1 COMENTARI

Més de 3.000 garrotxins treballen en el sector agroalimentari. És un dels sectors que mou més pes econòmic de la comarca, 155 milions d’euros anuals. En particular el sector carni és el que dóna segell a la nostra comarca, una insígnia de la indústria a la Garrotxa.

 

La importància d’aquest sector va portar , ara ja fa uns anys,al govern socialista, a la creació d’INNOVACC; l’ Associació Catalana d’Innovació del Sector Carni Porcí que representa el clúster del sector carni porcí català i té per objectiu promoure la competitivitat de les empreses mitjançant la innovació i la cooperació.

 

Aquesta, actualment, compta amb més de 60 empreses del sector carni porcí (granges, escorxadors, sales de desfer i empreses càrnies d’elaborats ) i serveis auxiliars (fabricants de maquinària, logística, additius, enginyeria i  consultoria), de les quals 46 són PIMES; i 17 institucions (administració, universitats, cambres de comerç, centres d’investigació, associacions professionals…).

Per això, treballarem per facilitar la innovació col·laborativa dels clústers carni i del plàstic, com  a exemple d’instrument de millora de la competitivitat de la nostra indústria i en potenciarem de nous.

 

Potenciar i millorar no només les grans empreses d’aquest sector sinó les petites i mitjanes, és un dels nostres reptes.

 

En aquest sentit, volem rehabilitar l’antic Parc de Bombers d’Olot per establir-hi un escorxador de baixa capacitat per a petit bestiar i per la caça. Aquest projecte inclouria un obrador comunitari i una aula de formació I+D (investigació i desenvolupament). Aquest espai funcionaria com un viver d’empreses per la gent del sector agrícola, carni i d’artesania alimentaria, que volgués iniciar la seva activitat en l’elaboració d’embotits, comercialització de carn fresca, envasada al buit,  i elaboració productes làctics.

 

La Garrotxa gaudeix d’una fama ben merescuda d’excel·lència en els productes de proximitat tant en el sector agrícola com en el sector primari. És en aquesta línia que volem millorar els serveis públics destinats als productors elaboradors de productes agroalimentaris per tal de seguir treballant en la qualitat dels nostres productes.

 

Pel què fa a la caça,  a la Garrotxa es maten cada any més de 3.000 porcs senglars. La nostra proposta és que una part d’aquest escorxador es dediqui a escorxar i legalitzar la carn d’aquest animal per tal que pugui entrar a la cadena alimentària. D’aquesta manera donaríem un gran servei a les colles de caçadors.

 

Aquesta nova peça en el clúster carni podria ser una bona eina per a l’educació aplicada. L’enfocament del projecte és aconseguir l’aprenentatge de les tecnologies de processament de la carn, tall, congelació, preparació de producte, secat, etc.

Amb aquesta idea es pretén donar un impuls no només al sector, sinó a totes aquelles empreses càrniques de tradició familiar.

 

DSC_2392

Volem recuperar l’espai Sant Jordi per a la gent gran i oferir un espai per a joves a l’entorn dels pavellons.

Volem que els nostres joves tinguin un espai on trobar-se, per això proposem un local adequat per als joves, creant un edifici de serveis a la Zona dels Pavellons Pla de llacs, que comptaria amb servei de bar i restaurant,  un espai per als joves amb sala de jocs i de lectura; també l’oficina jove amb espai polivalent per a la realització d’activitats i tallers.

Per altra banda, i pensant amb la vessant esportiva, l’edifici de servei dels pavellons serviria per muntar locals de treball i sales de reunions per a les entitats esportives de la ciutat, principalment aquelles que desenvolupen les seves activitats als pavellons.

DSC_2360Aquesta acció permetria retornar l’espai Sant Jordi a la gent gran, després que a l’any 2012 es fes un canvi d’usuaris passant a ser l’actual espai per a joves l’IDEAL

Creiem que el col·lectiu de la gent gran pot treure molt més rendiment d’aquest espai, ja que l’utilitza un nombre més elevat de persones i hi passen molt més temps realitzant tallers i activitats.

 

 

De sempre un dels mercats més esperats pels marxants, especialment els de fruites i verdures és el mercat d’Olot.  Té fama de bon mercat, on la gent- els clients- són matiners, amables, exigents i bons pagadors. “Llàstima que sigui en dilluns”- diuen els alguns marxants- , ja que els obliga a treballar el diumenge.

 

A Olot tenim la sort que molts marxants de fruites i verdures són productors directes, en una bona part, del genero que venen a la parades. El que fan la majoria és aprofitar que el mercat és el dilluns, per anar a dinar de menú en algun Hostal de la comarca abans de tornar cap a casa, i és que a la Garrotxa, malgrat sigui de menú, sempre es menja bé.

 

Justament aquest passat dilluns vaig passejar-me pel mercat d’Olot preguntant què inquietava als paradistes. Els he notat preocupats i desanimats. Quina és la seva preocupació més manifesta?  Doncs que d’ençà de l’entrada en vigor de la nova normativa de mercats, hi ha algun marxant que es traspassa el negoci, i els nous que compren els drets a preus abusius, s’instal·len com nous marxants i es nota que no són de l’ofici, ni són productors, ni són gaire educats, criden, atabalen a la gent i venen els productes per sota el preu de cost, venda anomenada  “dumping” que és una pràctica il·legal.

 

Els marxants n’estan cansats i veuen impotents com una part de les seves vendes es desplacen per una competència dubtosa. “Ens hem queixat a l’assentador”- que és el representant de l’Ajuntament que ordena les parades del mercat- “aquest mira cap un altra costat”.

 

Des del Grup Municipal Socialista hem demanat que s’actuï amb contundència i que l’autoritat municipal demani als marxants la traçabilitat dels seus productes, és a dir, que es demanin els documents que acreditin la procedència de la fruita i/o verdura en qüestió. De fet, aquesta hauria d’esser una pràctica normalitzada que ha de garantir la seguretat alimentària dels usuaris del Mercat. Però de moment, no tenim respostes i els nous marxants continuen increpant als compradors.

 

Per altra part, el que falta al Firal és limitar l’entrada de camions pesats al centre del passeig. Es malmeten les peces de ceràmica que formen part del paviment amb el pas pesant dels camions, seria necessari fer una reparació urgent d’aquestes peces. Algunes estan en molt malt estat i la gent gran s’hi entrebanca. Aquestes són algunes coses del dia a dia que cal canviar perquè la ciutat funcioni millor.

 

Josep Guix i Feixas, Cap del Grup Municipal Socialista

 

El Grup Socialista està en desacord amb la proposta del Ministeri de Foment, feta pública el passat 27 de desembre de 2014, on s’especifica el traçat de la Variant d’Olot de la N-260 amb connexió cap a la Vall de Bianya i la Variant d’Olot de la C-37 amb connexió a les Preses.

 

 

Àlex Sàez, Diputat dels Socialistes a Madrid i Josep Guix, portaveu del Grup Socialista d'Olot,

Àlex Sàez, Diputat dels Socialistes a Madrid i Josep Guix, portaveu del Grup Socialista d’Olot,

 

Avui Àlex Sàez, Diputat dels Socialistes a Madrid, i Josep Guix, Alcaldable dels Socialistes per Olot, han presentat una petició en referència al projecte de la Variant d’Olot presentat per Foment. Aquestes han estat consensuades prèviament amb l’equip de govern de l’Ajuntament d’Olot, el Consell comarcal i representants de la majoria de partits polítics d’Olot i la Vall de Bianya.

 

En primer lloc es demana un pacte de ciutat i de comarca  per avançar en la construcció de la Variant d’Olot i negociar plegats com una sola força amb totes les administracions: el Ministeri de Foment, pel què fa al tram fins al Pla d’en Llunes, i a la Generalitat, pel què fa al Pla d’en Llunes a Codella.

 

Es vol que s’estudiï l’alternativa tècnica de fer un túnel per darrere de l’Hostal del Sol, mantenir l’entrada d’Olot centre de l’A-26 per la rotonda de Can Minguet i allargar l’Avinguda Europa fins a la rotonda de Can Minguet com a vial de servei per donar sortida directa al trànsit del polígon Industrial del Pla de Baix.

 

També es contempla la construcció d’un enllaç d’entrada a Olot Nord, a la Zona del Polígon Industrial del Pla de Baix a l’Avinguda Europa, per tal de recollir tot el trànsit del polígon i d’altres usuaris que vulguin accedir a la ciutat per l’Avinguda Sant Joan les Abadesses: Una avinguda ampla, recta, arbrada que arriba fins a la Plaça Clarà.

 

Finalment, es proposa que es mantingui l’enllaç Olot Oest al Pla d’en Llunes que el projecte de la Generalitat ja contempla per donar servei al municipi de Riudaura i als barris de ponent: Les Planotes, els Pisos Garrotxa, Pla de Dalt i el Nou Hospital.

 

El Carrer Pou del Glaç, convertit en una cursa d’obstacles, sobretot a les hores punta on sovint hi ha retencions i ensurts.

 

Aquest carrer és una artèria principal de circulació de la trama urbana, ja que comunica tots els barris de l’oest de la ciutat (Eixample Malagrida, Pequin, Sant Roc i Bonavista) amb el barri del Pla de Dalt, el Mas Baix, el Xiprer, les Planotes i també amb la població de Riudaura. En aquests barris s’hi troben serveis importants com l’escola Pla de Dalt, l’Institut La Garrotxa i, des de principis d’aquest any, L’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa. Per tant, es tracta d’un punt de la ciutat amb un considerable volum de circulació diària i que s’amplia molt notablement a les hores punta.

 

El Carrer Pou del Glaç és de dos sentits de circulació, té aparcament a un costat de la via i un descafeïnat carril bici. Disposa d’importants infraestructures comercials (una superfície de tamany mig i botigues) i d’oci (els Cinemes Olot i bars restaurants). El Centre Comercial disposa d’una zona de càrrega i descarrega, com és normal. Però no ho és tant que hi hagin aparcats camions de dimensions considerables a totes hores, fet que dificulta molt el pas dels vehicles i vianants. Seria més normal si descarreguessin les mercaderies a primeres hores del matí o al vespre.

 

DSC_2304

Roda de premsa al C/Pou del Glaç

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I que es pot fer per millorar aquest carrer ?

El nostre Grup ja fa més de dos any que ho vam exposar al Ple de l’Ajuntament. Varem presentar una moció que va ser aprovada, però que no ha vist mai la llum.

En primer lloc demanàvem:

1.- Crear una petita zona d’aparcaments al costat del Carrer Eiximenis, en un solar que està armat i no te cap ús. Aquesta petita zona d’aparcaments,  que hauria de ser de 15 minuts, facilitaria als usuaris dels comerços propers anar a fer els encàrrecs corresponents.

Cal dir que en aquest sector del carrer plou del Glaç hi ha un comerç de menjar preparat que té especial concurrència els caps de setmana.

 

2.- Fer un conveni amb la promotora immobiliària que es va quedar el solar de l’antiga fàbrica Alzamora perquè cedís a l’Ajuntament  una part del solar (en forma de donació o de lloguer). Així es podria eixamplar el carrer, donar continuïtat al carril bici, crear una zona d’aparcaments i fer una vorera decent, ja que a hores d’ara ni les cadires de roda, ni cotxets hi passen còmodament.

pou glaç 7

Bicicarril sense continuïtat. Pals elèctrics que impedeixen el pas de carretons de nens petits, cadires de rodes,..

 

 

Creiem que aquests canvis són molt necessaris, i més en aquesta part de la ciutat, on s’hi concentra molta activitat comercial i d’oci. Aprofitant aquestes accions es podria construir una nova paret de tanca; l’actual està totalment degradada i bruta.

Pensem que son petites actuacions que costen relativament poc, però poden solucionar molts problemes diaris als olotins.

Articles relacionats:

Aparcaments i carril bici al Carrer Pou del Glaç (18 de febrer de 2013)