entrada de la solfa
Olot Ciutat Parc, així és com ens agrada definir-la per donar a entendre la riquesa del nostre paissatge.
Aquest entorn moldejat al llarg dels anys per l’activitat d’homes i dones ha  donat fruits abundants, essent un dels sòls agraris més fèrtils de Catalunya  segons constaten els mapes de sòls realitzats a la Vall d’en Bas, a la Vall de Bianya i la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Els diferents governs municipals han protegit aquest territori amb Plans Generals d’Urbanisme que han sabut respectar aquest gran patrimoni natural que ens envolta i han fet possible l’equilibri del creixement urbà amb el seu entorn més immediat amb els “espais frontera”, tal i com els anomenen els urbanistes.
El dia a dia de l’Equip de Govern de la “ciutat dels detalls” en la gestió de les entrades a la nostra ciutat és un dels exemples de la poca visió d’aquest equilibri entre entorn i ciutat.
L’entrada per l’A-26 amb la carretera de la Canya, deixa molt que desitjar: En baixar per l’autovia, a mà dreta, es visualitzen uns coberts en mal estat; aquests són de propietat municipal i és on s’hi guarden els vagons del tren d’Olot. Just al costat hi han dipòsits de runa – suposem que són il·legals -. En entrar a la rotonda veiem una casa particular tancada i, més endavant, a mà dreta, ja en plena rotonda, hi ha el dipòsit municipal de vehicles amb una tanca en mal estat, i amb un aspecte molt descuidat. Més endavant hi ha el solar i l’edifici d’una empresa de transports i a l’altre costat solars abandonats que esperen passar a millor vida. Qui diria que arribem a la ciutat del paissatge…
L’avinguda Sant Joan les Abadesses, entrada que ens porta a travessar un polígon industrial sovint ple de camions, habitual en una zona industrial, que dificulten l’entrada i sortida de vehicles a la ciutat.
Arribant per la carretera de Santa Pau, caldria millorar-la en el seu conjunt; ja que no convida als visitants de la Zona Volcànica a entrar a la ciutat.
La millor que tenim és la de la Solfa, on només hi caldria fer reformes de voreres i renovar l’arbrat de l’avinguda de Santa Coloma.
En definitiva, a la Ciutat del detalls se li escapen els detalls principals. En política cal prioritzar i actuar en les propostes que afecten
un major col·lectiu de ciutadans.
Josep Guix,Cap del Grup Municipal Socialista
Carretera de l'Hostal del SolEn els darrers anys la variant nord construïda a Olot ha patit diferents canvis. El més important és el de titularitat de les carreteres -que no és menor- la N-260 que passava per Vallfogona del Ripollès depenia de l’Estat i la carretera de Bianya que porta als túnels de Collabós i va cap a Sant Joan les Abadesses,  era de la Generalitat.
Actualment la carretera de Vallfogona és de la Generalitat i la de Bianya de l’Estat. Ara la carretera que travessa la Vall de Bianya es la N-260 també anomenada Eix Pirinenc. Aquest eix, que te un traçat paral·lel als Pirineus i, neix a Portbou i s’acaba a Pamplona, es una infrastructura molt potent que ha de garantir l’equilibri territorial i la qualitat de vida de la gent que viu a l’entorn dels Pirineus. Els canvis de titularitat ens van semblar encertats, sobretot desprès de construir els túnels de Bianya. Era anecdòtic veure algun camió de gran tonatge estranger que passava per Vallfogona per anar a Ripoll, de fet, eren els únics que hi passaven donat que seguien la carretera nacional marcada en vermell en els mapes.
Actualment, i desprès dels canvis, l’Estat té la obligació de construir la variant que afecta a la seva carretera. Com que són temps de vaques flaques, proposa agafar l’autovia de Besalú i, a l’alçada de la carretera de les Feixes, fer un petit túnel de dos carrils que aniria fins a Llocalou per continuar paral·lel a la riera de Bianya fins als túnels. L’Estat també es compromet a pagar el tram que va de la Variant Nord fins a l’ autovia de l’Hostal del Sol on haurà de connectar amb la variant que ha de construir la Generalitat de quatre carrils i que vindrà de Codella amb un túnel fins als pisos Garrotxa i pel costat de la muntanya travessant el Riudaura fins a l’Hostal del Sol respectant el pla agrícola del Mas de Can Llunès (petició que va fer el nostre grup en el Ple Municipal).
En preguntar al Sr. Alcalde sobre l’estat de les negociacions, la seva resposta és que tot va molt lent i que ell ja va a Madrid a negociar… Per la nostra banda, li fem saber que davant d’un tema tant important com aquest cal anar amb propostes concretes del territori, pactades i negociades amb tots els implicats, grups polítics i els ajuntaments de la comarca afectats per la trama, en aquest cas el de la Vall de Bianya. A més, li fem saber que, si cal, vindrem a Madrid o utilitzarem la influència dels nostres representants polítics. No obstant això, les nostres peticions no tenen resposta i el temps va passant.
Per a nosaltres hi ha qüestions que són bàsiques pel futur traçat de la Variant Nord: Cal respectar l’entrada d’Olot per la carretera de la Canya i també, si és possible tècnicament, l’entrada per l’Avinguda de Sant Joan les Abadesses; ja que no ens imaginem que l’entrada d’Olot pel Nord sigui pel Polígon Industrial del Pla de Baix, ara ja col·lapsat amb els camions de l’escorxador i d’altres indústries.
Ens cal trobar punts d’acord amb l’Ajuntament de la Vall de Bianya per incidir sobre el punt on s’han de connectar les dues carreteres i consensuar quin es el túnel i traçat més adequat causant, sobretot, el mínim impacte territorial.
Estem disposats a treballar tant com calgui per arribar a cercar solucions viables pel territori i fomentar , sobretot, la visualització d’unitat davant les administracions Estatal i Autonòmica.
Aquesta és la nostra manera de treballar.
Josep Guix i Feixas, Cap del Grup Socialista a l’Ajuntament d’Olot

Un bon acord

dimarts - 25 - febrer - 2014 AFEGIR COMENTARI
Hi ha temes de ciutat que s’enquisten en el temps i costa trober-hi solució.

A Olot es va construir un bona estació d’autobusos que permet l’acollida de tots els transports públics i privats de persones que arriben o surten de la ciutat, donant un servei de qualitat a tots els usuaris que utilitzen el transport. (Esperem que ben aviat aquest servei també es pugui oferir els diumenges al mati, ja que actualment l’estació està tancada).
A la mateixa estació hi ha ubicada una parada del Transport Públic d’Olot (TPO) i una parada de Taxis que dóna servei als viatgers que s’han de desplaçar fora del centre. Al mateix temps, és d’agrair que l’estació estigui situada pràcticament al centre de la Ciutat.
Estació d'autobusos d'Olot

Estació d’autobusos d’Olot


Fins aquí, tot correcte. No obstant, a aquest servei li mancava una solució per a l’aparcament dels seus usuaris. D’una banda, aquells viatgers que utilitzen el transport durant un o més dies i que necessitarien poder deixar el vehicle propi aparcat per un mòdic preu. De l’altra, els usuaris indirectes que han de recollir els viatgers que arriben amb els autobusos i, encarca avui, han d’entrar a l’Estació o aparcar malament i dificultant el pas dels autocars i de les persones que van a peu.

Per això, l’acord al qual han arribat l’empresa TEISA i la concessionària del parquing subterrani és molt positiu per a la ciutat i la comarca. Els usuaris que agafin l’autocar i que aparquin al parquing subterrani hauran de pagar 2 euros al dia i els que aparquin al parquing de l’exterior, 1 euro al dia. Si comparem el cost amb el d’altres ciutats com Girona o Barcelona on l’import pot pujar als 20 euros per dia, es fa evident que val la pena aparcar a Olot i agafar el transport públic per viatjar a Girona, Vic o Barcelona.
Aquesta és una de les aportacions que vàrem fer des del nostre grup quan s’estaven redactant les bases del contracte. Estem contents que finalment s’hagi pogut dur a terme, ja que de ben segur que aquest acord donarà un bon servei als usuaris del transport i facilitarà que els olotins i garrotxins utilitzem més el transport públic per als nostres desplaçaments.

El que cal ara és posar ordre a l’estació d’autobusos i evitar que els cotxes hi aparquin malament.

Aquesta sí que és la ciutat que volem.
Josep Guix
Cap del Grup Municipal socialista a l’Ajuntament d’Olot

En els darrers dies la premsa local i comarcal ha informat d’algunes novetats que ens temíem, però que no estaven concretades.A Olot s’hi ubicaran, en el propers anys, 3 noves superfícies comercials.Juntes, sumaran més de 5000 metres quadrats d’estanteries. Avui, entre Olot i les Preses ja se n’hi extenen uns 10.000.


És a dir, malgrat trobar-nos encara inmersos en un moment de crisis que ha frenat el consum radicalment – així ho demostra el descens d’escombraries generades diàriament, una forquilla que oscil·la entre el 10 i el 20% menys de residus que fa 5 anys, amb la mateixa població- ens dediquem a preparar el terreny perquè ens arribin més superfícies comercials per instal·lar-se a la nostra ciutat.

Hom podria pensar que la proliferació de més superfícies comercials afectarà únicament a les superfícies actuals i en tot cas crearà llocs de treball. Però des del nostre punt de vista és un plantejament del tot erroni.


Si bé és cert i lògic que l’obertura de noves superfícies comercials crearà ocupació a curt termini, a la llarga aquesta hipòtesis trontolla perquè sovint les conseqüència és la destrucció de llocs de treball de la competència. I, en aquest cas, també entenem per competència el petit comerç familiar i artesanal que dóna feina a molta gent de la ciutat.

En el cas d’Olot, aquest comerç familiar i artesanal -exceptuant les botigues de comestibles- ha aguantat bé les envestides que han suposat l’arribada grans superfícies. Parlo de les carnisseries, les pastisseries, les fleques, les verduleries, les peixateries, les bodegues i les botigues especialitzades d’alimentació entre d’altres, donat que els establiments estan regits per grans professionals que donen un servei personalitzat als clients i, d’altra banda, la ciutadania d’Olot i comarca valora molt positivament els productes de qualitat i de proximitat.

Però el que ens inquieta és el què passarà si de cop aterren a la ciutat tres noves grans superfícies molt agressives comercialment, sense que ni la ciutat ni la comarca hagin augmentat de població. Ens temem el pitjor: la pèrdua d’una part del comerç tradicional, el tancament d’alguna superfície comercial, pèrdues de llocs de treball…


Què hi pot fer la ciutat? Evidentment i sortosa, vivim en un país lliure, i cada empresa també ho és de prendre les decisions que cregui més idònies. Fins aquí cap problema. Però el que no podem tolerar és que una d’aquestes superfícies destini a aparcament, tal com s’ha previst, un sòl industrial escàs i de primera qualitat com és el de la Guardiola, l’únic polígon industrial per desenvolupar que ens queda a la ciutat.

Entrada Polígon de la Guardiola

Entrada al Polígon de la Guardiola

 

 

El sòl industrial a la ciutat es molt preuat, la seva construcció ha suposat una important inversió de diners públics i creiem que cal destinar-lo a l’ús que té encomanat, per a la ubicació d’indústries. I no per a aparcaments de superfícies comercials.

I el que encara ens indigna més és que l’Institut Català del Sòl, propietari de la parcel·la en qüestió, l’hagi vengut a una empresa privada per fer-hi un aparcament de cotxes lligat a una gran superfície comercial.

Aquest és l’Olot que no volem.

Josep Guix

Portaveu del GM dels Socialiestes d’Oot

Al passat ple de l’Ajuntament d’Olot s’aprovà una moció en contra de la proposta de llei sobre l’avortament que promou el govern del PP.
Nosaltres també hi votarem a favor.
Sobretot, per la crueltat que suposa una llei que torna a fer sentir-se culpables les dones que, per les raons que siguin, creuen que han d’interrompre el seu embaràs.
Sobretot, perquè creiem que cap de les dones que han hagut d’avortar han viscut de manera fàcil el procés de decidir què fer davant d’un determinat embaràs en un moment donat de la seva vida. Segur que el dilema moral ha estat complicat i de ben segur que la frivolitat no ha estat la principal actitud que han tingut aquestes dones abans de decidir.
Les lleis, en una societat democràtica i oberta, no poden pretendre imposar els legítims valors morals d’un sector social en detriment del respecte a la pluralitat d’opcions morals existents davant un embaràs no desitjat o inviable, com per exemple, la malformació del fetus.
Per a cap dona no és fàcil prendre aquesta decisió, tant íntima i personal. Tornar a criminalitzar l’avortament, reduir els supòsits de la despenalització al risc de la vida de la mare i la violació, tornar a deixar la valoració d’aquests supòsits als metges en un procediment enrevessat i llarg, converteix el fet d’avortar, en aquests dos casos
concrets, en un calvari que agreuja més el sentiment de culpa. Tampoc no evitarà que cap dona deixi d’avortar en el cas que econòmicament s’ho pugui permetre, ja sigui a l’estranger o en clíniques privades “blindades” a les accions dels fiscals, segons ha posat de manifest el recent informe de la Organització Mundial de la Salut, que amb dades objectives, conclou que la limitació del dret d’avortar a través d’una llei de supòsits no fa disminuir els avortaments.
L’avortament, de fet, existeix i ha existit des de temps immemorials, tant en els països que l’admeten com en aquells que el prohibeixen. Per tant, la prohibició només té efectes en les dones pobres que es veuen abocades a recórrer a curanderes clandestines que, a vegades, les maten per manca de condicions higièniques i recursos sanitaris.
Així les coses, només entenem aquest avantprojecte del PP com un sublim exercici d’hipocresia social que, a més, atenta contra la llibertat, la salut i la dignitat de les dones.

Grup Munipal dels Socialites a l’Ajuntament d’Olot

Olot, Ciutat Educadora?

dimecres - 8 - gener - 2014 AFEGIR COMENTARI
La bona convivència sempre ha estat un dels pals de paller d’Olot, i els ciutadans i ciutadanes en fem bandera i ens en sentim orgullosos. Aquesta convivència neix bàsicament a les famílies i troba continuïtat a les llars d’infants, a les escoles i Instituts, a les fàbriques, als comerços, inundant tota la ciutat en general.
Però, què succeeix quan aquest flux de convivència, com un riu, troba entrebancs en algun punt? Que tota la resta se’n ressent. I aquest és el cas dels carrers d’Olot, responsabilitat de tots. A continuació, llistem alguns exemples que ho il·lustren perquè hi reflexionem:
-El passat dia 27 de desembre el carrer Major, una illa comercial dissenyada perquè els vianants puguin passejar-hi tranquil·lament fent les seves compres, es trobava abassellada de cotxes malgrat que el servei de consultes externes
de l’Hospital estava tancat. En 10 minuts, contarem més de 25 cotxes que circulaven lliurament i la majoria d’ells no eren de transport. A més a més, al tram de Sant Rafael s’hi trobaven diversos cotxes mal aparcats.
-En general han augmentat els excrements de gossos pels espais públics.
-El servei de Transport Municipal TPO sovint no pot recollir als usuaris en les parades mal pintades perquè hi ha cotxes aparcats.
-En l’Estació d’autobusos sovint hi ha cotxes mal aparcats que dificulten el pas dels serveis de transport.
-En alguns barris, els ciclistes, especialment joves i nens, acostumen a passar a gran velocitat per les voreres posant en perill la seguretat dels vianants, normalment persones grans.
-L’estació d’autobusos tanca el diumenges al matí i els usuaris que arriben en transport regular o discrecional no poden utilitzar el lavabos públics de l’estació.
-Hi ha carrers que brutegen, sobretot aquells on les façanes tenen cartells enganxats i/o pintades…

Són aquests motius d’orgull i fets de referència per a una Ciutat Educadora?
Josep Guix
Portaveu GM PSC Olot