Fa quinze dies l’alcalde va declarar que s’haurien de prendre decisions difícils a les escoles bressol de cara el curs vinent. Tot i que el procés de preinscripcions a les escoles Bressols Municipals es va realitzar durant el període del 7 al 18 de maig, i el 25 del mateix mes havien de sortir les llistes per escola i edat amb el barems corresponents, aquestes llistes no han sortit i, en el seu defecte, tampoc s’ha donat cap mena d’informació al respecte, accentuant el nerviosisme de pares, mares i mestres.

L’actual equip de govern assenyala que “les culpes són de la Generalitat”.

Sabem que la situació és difícil, i més si tenim en compte que la Generalitat ha aturat les aportacions als ajuntaments per a les places a les llars d’infants i escoles de música. Ara bé,  la demanda de places per a escoles bressol no s’atura, i les preinscripcions constaten que hi ha més nens i nenes  que places ofertades. Així, i amb els números a la mà, la necessitat que tenen les famílies és real. Per tant, el problema és com es pot finançar el cost de les escoles bressol si la Generalitat rebaixa més la seva aportació:

D’una banda, és evident que això ha de comportar una revisió del funcionament i una reducció dels costos. De l’altra, inevitablement caldrà augmentar les quotes de les famílies – tal com ja ha proposat l’equip de govern-  i és necessari revisar l’aportació de l’ajuntament.

És necessari que siguem capaços de treballar per trobar solucions més enllà d’assenyalar es culpables. Recordem que l’anterior govern deixà al calaix  900.000 euros preveient la difícil situació, de sacrificis i esforços que ens afecta a dia d’avui.

Des del nostre grup tenim clar quines han de ser les  prioritats de l’Ajuntament en aquests moments difícils i totes passen per l’atenció a les persones com educació, sanitat i serveis socials.

En aquest sentit, ens preocupa no només la poca sensibilitat de l’equip de govern en matèria social, sinó que els diners que s’havien reservat s’han destinat a actuacions, al nostre entendre, menys prioritàries com l’arranjament del Passeig de Barcelona, la promoció de la Ciutat dels Detalls –una tasca que ja es duia a terme anteriorment- o convenis amb entitats públiques i privades. Totes elles són activitats que en moments de normalitat econòmica i pressupostària poden ser interessants, però avui cal filar molt prim, posar la paraula AUSTERITAT per davant de tot i prioritzar en aquelles polítiques que siguin realment necessàries pels ciutadans i ciutadanes.

Demanem, doncs, que l’actual equip de govern prengui el timó i treballi per resoldre els problemes reals  de la nostra ciutat, com ho és l’oferta i cost de les  places de les escoles bressols pel proper curs escolar. I que ho faci colze a colze les directores i representants de l’AMiPA per trobar la millor solució en aquest moments.

Històricament l’Hospital de Sant Jaume ha estat un hospital municipal que amb l’arribada de les autonomies va concertar amb la Generalitat de Catalunya l’atenció hospitalària pública de la comarca de La Garrotxa. També és veritat que, a un nivell molt petit, L’Hospital sempre ha fet, a canvi de cobrar-los el servei, l’assistència a les mútues privades tot respectant sempre, però, els mateixos criteris que regien en l’assistència pública.

Ara, el nou Patronat de l’Hospital, presidit per Alcalde Josep Mª Corominas, ha decidit obrir la porta al món privat a través d’un Pla a executar per fases. En una primera fase, accediran a l’Hospital les mútues privades i els metges que, a més de treballar a l’Hospital, fan visites privades pel seu compte. En el supòsit que aquest pacient privat hagi de ser intervingut, aquesta intervenció es podrà fer en les instal•lacions i amb el personal d’infermeria de l’Hospital. L’Hospital cobrarà la utilització dels quiròfans, els materials i, si s’escau, l’estada, a més del personal que hi posa l’Hospital per a la intervenció. El pacient pagarà a part el metge i l’anestesista.

En una fase posterior s’incrementarà aquesta oferta privada a professionals de fora del centre i a prestacions que actualment no s’ofereixen des de l’Hospital.

Aquest acord ha estat adoptat, legítimament, pel Patronat de l’Hospital format per membres de l’equip de govern de l’Ajuntament i dos representants dels altres grups municipals i s’ha aprovat per majoria amb el nostre vot en contra. No s’ha debatut, per sorpresa nostra, en el Consell Rector on creiem que era el lloc idoni donada la importància i transcendència de la decisió i tenint en compte que en aquest Consell hi són representats la majoria dels grups polítics i els sindicats.

Un dels arguments recurrents, a l’hora de prendre aquesta decisió, ha estat la necessitat de trobar nous ingressos com a conseqüència de la retallada del pressupost públic. En cap moment, però, no s’han aportat xifres que quantifiquin els ingressos que l’entrada de l’assistència privada representarien per a l’Hospital.

Un altre argument ha estat que hi ha ciutadans de la comarca que utilitzen els serveis privats i que han d’anar a Girona o a Banyoles en cas de requerir una intervenció. De quants ciutadans estem parlant? Tampoc no s’ha donat cap xifra al respecte.

Des del PSC pensem que fins ara l’Hospital ha tingut un tracte igualitari per a tothom i que aquest tracte pot acabar sent modificat a canvi d’uns ingressos reduïts. Estem en contra d’aquesta decisió perquè només entenem l’obertura cap a l’activitat privada si aquesta suposa més recursos per a millorar l’activitat pública en el context de crisi actual. Per contra, les mesures que es proposen entenem que van encaminades a promocionar l’assistència privada i a afavorir els interessos d’uns pocs professionals.

Per això proposem una regulació ètica i el control de l’activitat privada per part de la direcció de l’Hospital Sant Jaume, sense fer cap discriminació entre els pacients de la privada i de la pública, respectant sempre el protocol i les normes de l’Hospital, essent aquest l’únic responsable de tots els actes sanitaris.

Alhora, demanem a l’actual equip de govern que malgrat la contenció necessària sigui capaç de traçar un model i una visió de futur per a tots els ciutadans d’Olot i comarca.

L’Hospital d’Olot és un equipament sanitari molt important per a la comarca de la Garrotxa. Entre els anys 2003 i 2010, l’aportació pública per a l’activitat assistencial va créixer un 80%, arribant a resoldre més del 70% dels problemes de salut sense que el pacient hagués de desplaçar-se de la comarca. Amb les millores i la col·laboració amb l’Hospital Josep Trueta, amb la xarxa de Salut Mental i Institut d’Assistència Sanitària (Hospital de Santa Caterina) i amb els serveis d’emergències mèdiques, la comarca ha assolit uns bons nivells d’assistència sanitària.

Paral·lelament, un nou model de governança, el Govern territorial de Salut de la Garrotxa -un govern compartit entre la Generalitat de Catalunya, el Departament de Salut, el Consell Comarcal i els ajuntaments- avançava cap una contínua millora en l’atenció sanitària i sociosanitària, així com en l’àmbit de la salut pública, aprofitant els consorcis garrotxins de serveis socials i medi ambient. S’estava potenciant, gràcies també a la millora de les carreteres, les col·laboracions entre els hospitals d’Olot, Vic i Campdevànol, amb l’objectiu de guanyar eficiència i compartir projectes, serveis, docència i recerca.

La inversió de 60 milions del nou Hospital d’Olot marcarà el seu futur amb la previsió de dotar-lo de més serveis. Durant els darrers dos anys el pressupost sanitari a la regió de Girona s’ha reduït un 9%, una caiguda que ha comportat precarietat laboral, pèrdua d’activitat assistencial i un important increment del temps d’espera per a diagnòstics i cirurgies. A la Garrotxa, el creixement de les llistes d’espera ha estat del 47% en només un any. L’any 2010, 242 persones esperaven una intervenció quirúrgica, mentre que el 2011 ja eren 356.

L’actual patronat, presidit per l’alcalde d’Olot, Josep Maria Corominas (CiU) proposa oferir els quiròfans de l’actual Hospital Sant Jaume, en una primera fase, a les mútues mèdiques privades, i en dos fases següents, anar incrementant l’oferta privada de tot tipus, inclosa la de professionals de fora del centre i oberta a prestacions que no s’ofereixen a l’actual hospital –especialment en el nou centre que hauria d’entrar en servei el 2013-.

El portaveu municipal del PSC de l’Ajuntament d’Olot, Josep Guix, va votar en contra com a membre del patronat. Els socialistes denunciem que es promociona l’assistència privada, amb la renúncia a reclamar millores i continuïtat en l’atenció pública, en un moment de clara pèrdua d’activitat als centres públics.Així mateix s’utilitza la infraestructura, el personal i la tecnologia pública a favor del lucre d’uns pocs: metges, professionals individuals i assegurances privades. Aquesta és la situació actual i anirà a més en el futur hospital nou.

Aquesta mesura generarà greuges a favor del pacients de l’atenció privada, que no hauran d’esperar tot i ser atesos en el mateix centre públic, induint indirectament a fer-se d’una mútua privada per guanyar accessibilitat.

A nivell parlamentari el PSC ha reclamat reglamentar èticament l’activitat privada al sector públic concertat. Mentre això no passi, creiem que, a l’Hospital d’Olot, només s’hi haurien de fer activitats privades no incloses en la cartera pública (odontologia, podologia…). Creiem que encara es poden aconseguir guanys significatius en eficiència i continuar millorant l’assistència de l’Hospital d’Olot treballant conjuntament amb els centres hospitalaris de Vic i Campdevànol.

La dona del Cèsar no només ha de ser honesta, sinó que també ho ha de semblar.

L’Ajuntament d’Olot va convocar un concurs d’idees per a la definició arquitectònica bàsica de l’edifici de la nova plaça del mercat. Aquest concurs està dividit en dues fases. Una primera de selecció prèvia dels candidats i una segona de concurs entre els tres candidats seleccionats.

Per a la selecció prèvia dels candidats les bases deien el següent: “El jurat (la Junta de Govern) valorarà el perfil professional dels sol·licitants en funció dels següents aspectes:

– Experiència i qualitat dels treballs realitzats de caire semblant al que és objecte del concurs.

– Qualitat en l’exercici professional, avalada per premis, mencions, publicacions…

– Experiència general en treballs d’anàlisi i disseny urbà.

– Composició de l’equip, nivells de dedicació i mitjans materials adscrits al treball.

– Implementació de l’equipament en la ciutat”.

En base a aquest precepte, a les dificultats sabudes de falta de feina del sector i en base, també, al prestigi que l’Ajuntament d’Olot s’havia guanyat -durant l’etapa anterior de govern socialista- de fer les coses com s’han de fer, 31 equips d’arquitectes d’arreu de Catalunya es presentaren en aquest concurs. Llevat del darrer aspecte (implementació de l’equipament a la ciutat) tots els altres apuntaven que la selecció prèvia dels candidats es faria principalment en base als currículums. O així almenys ho van entendre la majoria d’equips presentats.

No és que dubtem de la qualitat dels tres equips seleccionats, ni de la qualitat -demostrada- d’aquests equips en l’exercici de la seva activitat professional. El que no ens ha agradat és aquesta manera, diem-ne “casolana”, de fer les coses. Quan es fa un concurs d’aquestes característiques el correcte és que el jurat estigui composat per arquitectes de reconegut prestigi aliens a l’Ajuntament i per un representant del col·legi d’arquitectes, a banda de determinats membres de l’equip de govern. Tampoc no està de més convidar algun membre de l’oposició, sobretot si resulta que som un govern dialogant, que vol fomentar la participació i que vol governar, no pas manar.

I ens consta que no som els únics descontents de la manera com s’han fet les coses. Molts dels arquitectes presentats ens han fet arribar el seu malestar. Algun d’ells, fins i tot, ho ha deixat escrit: “Contra els equips guanyadors, res de res. Contra encàrrecs directes d’ajuntaments a determinats equips d’arquitectes de contrastada experiència, tampoc. Contra adjudicacions directes d’obres de costos no molt elevats per causes justificades, res de res. Ara bé, que un Ajuntament organitzi un concurs i convidi a uns quants arquitectes il·lusionats per vestir, amb tratjos a mida, una acció prèviament determinada em sembla simplement inadmissible. Compte senyor alcalde d’Olot! Actuacions com aquesta són les que ajuden a que el talent i la il·lusió fugin del nostre país.”

Grup Municipal del PSC de l’Ajuntament d’Olot