En el proper Ple de Març  es presentarà  el “Pla d’Usos del Volcà Montsacopa” , un document elaborat  per l’Ajuntament i el Parc Natural de la Zona Vocànica de la Garrotxa que, val ha dir, s’ha fet esperar i encara no hem vist.

La seva importància per a la ciutat demana que sigui fruit del consens, tant amb els veïns com amb la resta de grups municipals, ja que ha de permetre  aprofitar totes les sinergies que ens aporta el volcà per a augmentar la qualitat de vida dels ciutadans. En aquest sentit, es coincideix unànimament en el fet que el Volcà Montsacopa és un element estratègic que ha de prendre més protagonisme d’ara en endavant.

Celebrem, doncs, que es treballi en aquesta direcció i volem aprofitar per aportar algunes propostes com la  millora de  la zona del Cementiri, la  protecció i millora  dels horts estudiant la possibilitat de recollir les aigües plujanes  en un dipòsit i instal.lar un sistema de rec gota a gota, la millora dels accesos i la creació de serveis bàsics per als ciutadans.

Entenem que, sumant esforços, podem obtenir un paquet de mesures que repercuteixi positivament en l’entorn del volcà i generi beneficis per a tota la ciutat derivats de la posada en valor d’un element riquíssim.

Però anem un pas més enllà:  és ara, també, quan hi ha la calma per anar treballant en projectes de futur que, malgrat s’hagin de quedar temporalment al calaix, serà bo tenir preparats per a aprofitar la oportunitat quan es presenti: desenvolupar-ne les idees i consensuar-les, confeccionar-ne els avantprojectes, canviar normatives urbanístiques si és necessari…

Per això, des del grup municipal dels socialistes proposem que es consideri la ubicació del futur Museu dels Volcans a l’entorn del Volcà Montsacopa, entre el Volcà i la Plaça de Braus. Una proposta que ja haviem anunciat en el nostre programa de ciutat el maig del 2011, seguint el model de Timanfaya, a Lanzarote., i que integra el coneixement i l’activitat econòmica amb el paisatge d’una manera eficient i respectuosa amb l’entorn. Així, el barri vell quedaria connectat orgànicament a un dinamitzador cultural i econòmic, i a un paisatge preciós i saludable aglutinador de sinergies.

Article de l’Albert Bramon, per a la reflexió i l’amplitud de mires:

El debat sobre la consulta per la independència ha deixat el PSC molt a prop de la ruptura. Malgrat això, vull aclarir que faré tot el que estigui a les meves mans per evitar-ho perquè, si arriba a passar, produiria un enorme perjudici per als catalans.

He defensat públicament que la postura del PSC davant de la consulta havia de ser un sí crític, però un sí. També crec que hagués estat raonable abstenir-se, però votar no significa convertir-se als ulls de tothom en un obstacle i contribuir a dividir Catalunya en dos parts cada cop més separades.

He trobat encertada la postura d’en Pere Navarro assegurant que es mantindria al marge d’un procés que, passi el que passi, portarà dolor, enfrontaments, perjudicis econòmics i frustració per als catalans. Per això crec que el PSC ha fet bé en no promoure la consulta.

Comparteixo la tossuderia dels socialistes en assenyalar la necessitat d’un acord legal amb la resta d’Espanya. Només d’aquesta manera es podrà garantir que la consulta sigui imparcial i no es quedi a mans exclusives dels partidaris de la independència.

Estic empipat amb el no i recolzo els diputats que varen trencar la disciplina de vot, però faré tots els possibles per evitar que el PSC es trenqui. No perquè d’això en depenguin la pujada o la baixada de vots sinó perquè és imprescindible que a Catalunya hi hagi un partit fort que es situï a la via del mig i serveixi per unir les parts.

A més a més, desitjo continuar unit al PSOE perquè això dóna al PSC i a Catalunya una avantatge clau, disposar d’aliats a la resta d’Espanya.

I una última cosa, a vegades he trobat gent que, a mena d’insult, em retreu que formo part del PSOE. He explicat moltes vegades que per a mi això no és un insult sinó un elogi, em sento orgullós d’estar unit al PSOE perquè em permet tractar amb un aliat potent que pot ajudar a millorar les relacions entre Catalunya i Espanya. Només cal recordar la defensa del nou estatut i el vot a favor que en varen fer els diputats socialistes a les Corts i al Senat.

Albert Bramon

1r Secretari del PSC-PSOE de la Garrotxa

Fa un any i tres mesos aprovàvem una moció al ple en relació al carril-bici en el seu pas per Sant Pere Màrtir i el C/Pou de Glaç, ja que era un carril sense continuïtat que anul·lava una colla d’aparcaments molt necessaris en un espai on hi ha nombrosos comerços.

Bicicarril tram del carrer Pou del Glaç

La moció aprovada també proposava la millora i ampliació dels estacionaments de la zona. Citem:  “Que s’estudiï la viabilitat de crear un petit pàrquing en el carrer Pou del Glaç entre aquest i el carrer Eiximenis al costat dels horts municipals, sense malmetre cap hort (…); la creació d’un gran pàrquing de pagament tou, en l’antic solar de l’empresa Alzamora, en espera que la promotora iniciï els projectes de construcció; que es millori el pàrquing actual del carrer Pou del Glaç, situat davant l’edifici Simón amb la incorporació del bici-carril.”

Dit això, i després d’un any i tres mesos, l’ajuntament anuncia que inicia les obres provisionals,valorades en uns 60.000 euros, per a la  creació de 69 aparcaments a l’Illa del Mas Closells, i que s’aprofitarà per a dur-hi a terme les previsions de canalització i enllumanat.

No és la primera intervenció que es duu a terme al conegut pàrquing dels cinemes. El cas és que fa un any i tres mesos s’aprovà una moció i l’únic que ha succeit són un seguit d’obres provisionals .

Amb tot això, cal tenir present que l’espai dels Closells és un parc local catalogat com a zona verda i que, per això, al ser urbanitzada, ha de complir una sèrie de condicions establertes al POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal), que tememem que no s’estiguin tenint en compte. Tornem a citar: “ S’han d’ordenar prioritàriament amb arbres i jardineria, amb la vegetació adequada segons les previsions del Pla Director d’Espais Verds d’Olot; l’arbrat ha de cobrir pràcticament la totalitat de la zona d’aparcament ia la seva disposició marcarà l’àmbit de les places; per a realitzar la pavimentació de l’espai destinat a aparcament s’han d’utilitzar preferentment materials que garanteixin la seva permeabilitat”

La gestió municipal és una responsabilitat molt seriosa i consta d’uns mecanismes regulats, uns procediments, les seves lleis i els seus acords. No ho oblidem.

El mes de maig de 1981, pocs mesos després que s’iniciés l’assumpció de competències educatives per part de la Generalitat de Catalunya, la gran pedagoga catalana Marta Mata, llavors Diputada al Parlament de Catalunya, defensà a la Comissió de política cultural del Parlament una proposició no de llei sobre “El tractament de la Llengua en l’ensenyament no universitari”. La proposta contenia les bases del que després ha estat el nostre model d’immersió lingüística. En aquesta proposició es deia textualment “No se separaran els nens en aules diferents per raons lingüístiques”. Marta Mata, en la seva defensa, afirmava que aquest model recull la tradició del treball pedagògic a Catalunya dels anys vint i trenta, “guanyada a pols i en circumstàncies contràries”, i evocava el mestratge i l’herència de grans figures de la renovació pedagògica catalana com Alexandre Galí.

Han passat 30 anys i avui podem dir que l’escola catalana té un model educatiu consolidat que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. Cap nen o nena a Catalunya acaba la seva escolarització obligatòria sense dominar les dues llengües oficials del país. L’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la societat, especialment de la comunitat educativa, que amb un consens absolut entorn del model lingüístic, i amb la implicació de pares, mares i del professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües.

Fa uns dies el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, anunciava l’esborrany de Llei Orgànica de millora de la qualitat educativa (LOCME). Aquest amenaça amb convertir la llengua catalana en una assignatura optativa i residual i per això creiem necessari i hem reclamat des del nostre ajuntament un gran acord a Catalunya amb tots els representants d’entitats, agents educatius i partits polítics contra aquesta reforma. Tanmateix manifestem el nostre suport a la cimera educativa anunciada pel president de la Generalitat, Artur Mas.

Considerem que en aquesta cimera cal defensar fins el límit l’educació catalana sense descartar la impugnació de la Llei davant el Tribunal Constitucional com una de les vies per combatre-la.

Es tracta d’un nou exemple de la voluntat recentralitzadora, retrògrada, anacrònica i segregadora del Ministre Wert i la LOMCE, i la instrumentalització de l’educació amb finalitats ideològiques i polítiques del govern del PP. Amb la LOMCE i les seves darreres versions incendiàries, el ministre ens torna als anys 70.

El nou esborrany de reforma educativa relega al català com a assignatura residual, per darrere de la llengua castellana o l’aprenentatge d’una primera llengua estrangera.

Segons el nou text, les assignatures es classifiquen en troncals, específiques i d’especialitat, sent aquesta última categoria on quedaria inclosa la llengua catalana. Això és un atac frontal contra el model d’immersió lingüística, que s’ha contrastat com a un model d’èxit, un menyspreu a les competències del govern de la Generalitat en matèria educativa i un menysteniment al conjunt de la comunitat educativa i a la societat catalana.

Un projecte de llei que també segrega socialment a l’alumnat responent a una voluntat exclusivament  ideològica, de paràmetres elitistes i unificadors, menystenint la diversitat i la riquesa personal i cultural de les comunitats autònomes.

PSC de la Garrotxa

Us recomano l’article que va publicar l’Albert Bramon aquesta setmana al setmanari La Comarca d’Olot:

Vivim tan profundament submergits en el debat de la independència que passem per alt que a les properes eleccions hi ha opcions d’esquerres i de dretes amb plantejos ben diferents pel que fa al model de societat.
Els funcionaris som gent afortunada perquè tenim més seguretat en el lloc de treball, però la rebaixa del nostre sou ve tota sola sense cap mesura que gravi les rendes del capital, ni cap impost sobre les transaccions financeres. Aquesta és una política clarament de dretes, fer recaure només en els que reben un salari el cost de les especulacions dels bancs. Quin altre sentit té, doncs, treure l’impost de successions?
El 30 de setembre, 40000 persones es van manifestar a 40 ciutats alemanyes reclamant el re equilibri de la riquesa i la recaptació d’impostos com a via de sortida a la crisi. Els manifestants reclamaven 3 coses:

1. Impost del patrimoni i impost sobre el capital
2. Acció contra els paradisos fiscals i l’evasió d’impostos
3. Impost universal a l’especulació.

Encara que la majoria de medis de comunicació influïts pels seus propietaris intenten vendre la idea que no hi ha alternatives polítiques a la crisi, la realitat més senzilla les desmenteix.
Un altre exemple, Peer Steinburck, candidat socialdemòcrata per a les eleccions alemanyes del 2013, membre moderat del partit i ministre de finances el 2005 en el govern de coalició amb els socialcristians, va dir al Parlament
alemany l’octubre del 2012: “Ni el canceller Khol ni cap dels seus predecessors haguessin consentit que s’abusés d’un país de la Unió només per obtenir major glòria nacional com vostè (Merkel) va consentir que s’abusés de Grècia”.
“El seu deure, senyora cancellera era haver explicat això als alemanys molt abans sense que la realitat fes saltar enlaire la tapa de l’olla”.
Per sort hi ha opcions diferents del pensament únic.

Albert Bramon
1r Secretari a la Garrotxa del PSC.
PS. Li agraeixo al senyor Narcís Oliveras que em consideri honest. Tingui present però que el mateix entusiasme que demostra intentant desacreditar la “via del mig” és una prova més que aquesta continua ben viva.

Carta de l’Albert Bramon, 1r secretari de l’associació de la Garrotxa del PSC, publicada a la comarca:

Una colla de gent de renom propera ala socialistes i a Iniciativa, com són la Victòria Camps, catedràtica i ex-diputada, els ex-fiscals José Maria Mena i Carlos Jiménez Villarejo, la directora de cine Isabel Coixet, l’escriptora Anna Maria Moix i alguns altres han fet un manifest a favor d’una opció federalista i d’esquerres a les properes eleccions.

Ha sortit a la premsa però alguns mitjans n’han fet poc ressò. És per això que m’agradaria indicar un parell de característiques rellevants d’aquesta crida.

a)    L’independentisme no és l’única opció que planta cara: El manifest contradiu la idea estesa durant aquests dies que només l’independentisme permet ser actius en front del centralisme. Els firmants del manifest deixen clar que un potent discurs federal és també una via per fer moure la deriva centralitzadora de la política espanyola i s’oposen al discurs predominant on es barregen veritats a mitges i exageracions com que Espanya ens roba i la consciència que la ruptura es faria sense costos econòmics i confrontacions socials.

b)    Polítiques d’esquerres: El manifest aposta clarament per una política d’esquerres que no quedi amagada per la idea única de la independència. N’hi ha prou en adonar-se que a França, tot i les retallades, no s’han reduït els pressupostos d’educació i sanitat i s’ha introduït l’impost sobre les grans fortunes, mentre que a Espanya les retallades han afectat tots els serveis públics i s’han fet eliminant l’impost de successions i no s’ha augmentat la contribució dels més rics.

Per a qui li agradi saber-ne més pot trobar el manifest al web www.federalistaidesquerres.cat

Albert Bramon

1r Secretari dels socialistes garrotxins.