Us recomano l’article que va publicar l’Albert Bramon aquesta setmana al setmanari La Comarca d’Olot:

Vivim tan profundament submergits en el debat de la independència que passem per alt que a les properes eleccions hi ha opcions d’esquerres i de dretes amb plantejos ben diferents pel que fa al model de societat.
Els funcionaris som gent afortunada perquè tenim més seguretat en el lloc de treball, però la rebaixa del nostre sou ve tota sola sense cap mesura que gravi les rendes del capital, ni cap impost sobre les transaccions financeres. Aquesta és una política clarament de dretes, fer recaure només en els que reben un salari el cost de les especulacions dels bancs. Quin altre sentit té, doncs, treure l’impost de successions?
El 30 de setembre, 40000 persones es van manifestar a 40 ciutats alemanyes reclamant el re equilibri de la riquesa i la recaptació d’impostos com a via de sortida a la crisi. Els manifestants reclamaven 3 coses:

1. Impost del patrimoni i impost sobre el capital
2. Acció contra els paradisos fiscals i l’evasió d’impostos
3. Impost universal a l’especulació.

Encara que la majoria de medis de comunicació influïts pels seus propietaris intenten vendre la idea que no hi ha alternatives polítiques a la crisi, la realitat més senzilla les desmenteix.
Un altre exemple, Peer Steinburck, candidat socialdemòcrata per a les eleccions alemanyes del 2013, membre moderat del partit i ministre de finances el 2005 en el govern de coalició amb els socialcristians, va dir al Parlament
alemany l’octubre del 2012: “Ni el canceller Khol ni cap dels seus predecessors haguessin consentit que s’abusés d’un país de la Unió només per obtenir major glòria nacional com vostè (Merkel) va consentir que s’abusés de Grècia”.
“El seu deure, senyora cancellera era haver explicat això als alemanys molt abans sense que la realitat fes saltar enlaire la tapa de l’olla”.
Per sort hi ha opcions diferents del pensament únic.

Albert Bramon
1r Secretari a la Garrotxa del PSC.
PS. Li agraeixo al senyor Narcís Oliveras que em consideri honest. Tingui present però que el mateix entusiasme que demostra intentant desacreditar la “via del mig” és una prova més que aquesta continua ben viva.

Carta de l’Albert Bramon, 1r secretari de l’associació de la Garrotxa del PSC, publicada a la comarca:

Una colla de gent de renom propera ala socialistes i a Iniciativa, com són la Victòria Camps, catedràtica i ex-diputada, els ex-fiscals José Maria Mena i Carlos Jiménez Villarejo, la directora de cine Isabel Coixet, l’escriptora Anna Maria Moix i alguns altres han fet un manifest a favor d’una opció federalista i d’esquerres a les properes eleccions.

Ha sortit a la premsa però alguns mitjans n’han fet poc ressò. És per això que m’agradaria indicar un parell de característiques rellevants d’aquesta crida.

a)    L’independentisme no és l’única opció que planta cara: El manifest contradiu la idea estesa durant aquests dies que només l’independentisme permet ser actius en front del centralisme. Els firmants del manifest deixen clar que un potent discurs federal és també una via per fer moure la deriva centralitzadora de la política espanyola i s’oposen al discurs predominant on es barregen veritats a mitges i exageracions com que Espanya ens roba i la consciència que la ruptura es faria sense costos econòmics i confrontacions socials.

b)    Polítiques d’esquerres: El manifest aposta clarament per una política d’esquerres que no quedi amagada per la idea única de la independència. N’hi ha prou en adonar-se que a França, tot i les retallades, no s’han reduït els pressupostos d’educació i sanitat i s’ha introduït l’impost sobre les grans fortunes, mentre que a Espanya les retallades han afectat tots els serveis públics i s’han fet eliminant l’impost de successions i no s’ha augmentat la contribució dels més rics.

Per a qui li agradi saber-ne més pot trobar el manifest al web www.federalistaidesquerres.cat

Albert Bramon

1r Secretari dels socialistes garrotxins.

El passat dijous 6 de setembre, l’Agrupació a la Garrotxa del PSC va organitzar una xerrada pública a càrrec d’en Joan Manel del Pozo amb el títol, “Reflexions i diàleg sobre el moment polític”.
En Joan Manel del Pozo va ser conseller d’educació de la Generalitat en els darrers mesos del govern presidit per en Pasqual Maragall, també va ser diputat a les Corts espanyoles durant dues legislatures i actualment és professor de filosofia a la Universitat de Girona.

La xerrada va fer un repàs de l’actualitat política partint d’una anàlisi de la situació mundial fins a arribar a la política catalana.

Sobre el conflicte que es viu actualment al PSC va opinar que la direcció actual hauria d’haver dimitit en pes després dels pèssims resultats electorals dels socialistes en les darreres dues eleccions.
També va explicar que, a criteri seu, dins del PSC hi conviu una part més obrerista i lligada al PSOE i una altra part més intel·lectual i catalanista, la primera representa el 70% de la militància i la segona el 30% tal com va resultar a l’últim congrés. Sempre s’havia arribat a un equilibri entre les dues parts fins al congrés de Sitges en el qual els dirigents majoritaris varen quedar-se amb el control del partit i els darrers canvis dins de l’organització van en aquesta mateixa direcció.
Preguntat també pel moviment per la independència ell es va mostrar més partidari d’una entesa amb Espanya.

Després d’haver-vos saludat dimarts passat en un Firal ple de gom a gom i un dia preciós, em plau compartir amb vosaltres el punt de llibre que el Partit dels Socialistes d’Olot i la Garrotxa vam editar en motiu de la Diada de l’ 1 de Maig, Festa Internacional del Treball, amb una fotografia de la filatura Sacrest i un fragment del poema de Martí i Pol “Ordre de Fabricació”.

Enguany hem volgut retre homenatge a tots els treballadors i treballadores del sector tèxtil, que tants beneficis econòmics ha aportat a la nostra ciutat i comarca i que tant ha patit els darrers anys a causa de la globalització i la competència d’altres països on no es respecten els drets laborals que reivindiquem.

Pensem que és molt important celebrar les fites obtingudes, però alhora cal recordar i seguir treballant pels reptes col·lectius que resten pendents per tal de construir, entre tots,  una societat més justa. Així, volem reivindicar el treball, ara més que mai, com a dret fonamental i com a cultura de l’esforç i la dedicació.

Esperem que us agradi!

L’Hospital d’Olot és un equipament sanitari molt important per a la comarca de la Garrotxa. Entre els anys 2003 i 2010, l’aportació pública per a l’activitat assistencial va créixer un 80%, arribant a resoldre més del 70% dels problemes de salut sense que el pacient hagués de desplaçar-se de la comarca. Amb les millores i la col·laboració amb l’Hospital Josep Trueta, amb la xarxa de Salut Mental i Institut d’Assistència Sanitària (Hospital de Santa Caterina) i amb els serveis d’emergències mèdiques, la comarca ha assolit uns bons nivells d’assistència sanitària.

Paral·lelament, un nou model de governança, el Govern territorial de Salut de la Garrotxa -un govern compartit entre la Generalitat de Catalunya, el Departament de Salut, el Consell Comarcal i els ajuntaments- avançava cap una contínua millora en l’atenció sanitària i sociosanitària, així com en l’àmbit de la salut pública, aprofitant els consorcis garrotxins de serveis socials i medi ambient. S’estava potenciant, gràcies també a la millora de les carreteres, les col·laboracions entre els hospitals d’Olot, Vic i Campdevànol, amb l’objectiu de guanyar eficiència i compartir projectes, serveis, docència i recerca.

La inversió de 60 milions del nou Hospital d’Olot marcarà el seu futur amb la previsió de dotar-lo de més serveis. Durant els darrers dos anys el pressupost sanitari a la regió de Girona s’ha reduït un 9%, una caiguda que ha comportat precarietat laboral, pèrdua d’activitat assistencial i un important increment del temps d’espera per a diagnòstics i cirurgies. A la Garrotxa, el creixement de les llistes d’espera ha estat del 47% en només un any. L’any 2010, 242 persones esperaven una intervenció quirúrgica, mentre que el 2011 ja eren 356.

L’actual patronat, presidit per l’alcalde d’Olot, Josep Maria Corominas (CiU) proposa oferir els quiròfans de l’actual Hospital Sant Jaume, en una primera fase, a les mútues mèdiques privades, i en dos fases següents, anar incrementant l’oferta privada de tot tipus, inclosa la de professionals de fora del centre i oberta a prestacions que no s’ofereixen a l’actual hospital –especialment en el nou centre que hauria d’entrar en servei el 2013-.

El portaveu municipal del PSC de l’Ajuntament d’Olot, Josep Guix, va votar en contra com a membre del patronat. Els socialistes denunciem que es promociona l’assistència privada, amb la renúncia a reclamar millores i continuïtat en l’atenció pública, en un moment de clara pèrdua d’activitat als centres públics.Així mateix s’utilitza la infraestructura, el personal i la tecnologia pública a favor del lucre d’uns pocs: metges, professionals individuals i assegurances privades. Aquesta és la situació actual i anirà a més en el futur hospital nou.

Aquesta mesura generarà greuges a favor del pacients de l’atenció privada, que no hauran d’esperar tot i ser atesos en el mateix centre públic, induint indirectament a fer-se d’una mútua privada per guanyar accessibilitat.

A nivell parlamentari el PSC ha reclamat reglamentar èticament l’activitat privada al sector públic concertat. Mentre això no passi, creiem que, a l’Hospital d’Olot, només s’hi haurien de fer activitats privades no incloses en la cartera pública (odontologia, podologia…). Creiem que encara es poden aconseguir guanys significatius en eficiència i continuar millorant l’assistència de l’Hospital d’Olot treballant conjuntament amb els centres hospitalaris de Vic i Campdevànol.