Com a docent convençut de la necessitat d’una educació pública de qualitat,  m’adhereixo al manifest que hem aprovat al claustre de l’IES la Garrotxa.

MANIFEST DEL CLAUSTRE DE PROFESSORS DAVANTLA VAGA GENERAL DEL 29 DE MARÇ

Els governs català i espanyol han trobat en la crisi econòmica una excusa perfecta per retallar els drets socials i laborals, per desmuntar l’Estat del Benestar i afeblir els serveis públics més bàsics dels i de les catalanes, tot avançant cap a la seva privatització (Sanitat, Educació, Serveis Socials, Transports, Mitjans de Comunicació, etc.).
Les retallades afecten tant els treballadors/es com la qualitat del servei:
• Disminució de la partida pressupostària dedicada a l’educació
• Retallades salarials
• Retallada de plantilles
• Augment de la càrrega de treball
• Pèrdua de drets socials i laborals i augment de la precarietat
• Reducció de les partides destinades al funcionament dels centres públics, a les beques
i a les noves construccions
• Increment de 3 punts en la retenció de l’IRPF
• Tancament d’aules encaminada a suprimir centres públics a mitjà termini
A aquestes retallades cal afegir-hi una reforma laboral aprovada pel Govern Central que suposa un retrocés en drets, condicions i garanties laborals que ens situa en èpoques predemocràtiques, alhora que obre la possibilitat, per primera vegada, d’acomiadar personal laboral de les administracions públiques.
La conjunció de les retallades i de la reforma laboral suposa l’agressió més directa i brutal que els treballadors i treballadores de l’educació i tota la resta de població assalariada hem patit des de la reinstauració de la democràcia. És responsabilitat nostra mobilitzar-nos per frenar les actuals polítiques que ens volen privar d’unes condicions laborals i salarials dignes, d’uns serveis públics de qualitat i d’un Estat del Benestar que, encara que petit i esquifit, garantia una certa cohesió social. Si  els governs central i català no reaccionen favorablement continuarem amb les mobilitzacions.
• PER UN ENSENYAMENT PÚBLIC DE QUALITAT
• PER UNS SERVEIS PÚBLICS EFICIENTS I UNIVERSALS
• PER UNS DRETS LABORALS I SALARIALS DIGNES
• PROU RETALLADES A L’EDUCACIÓ
• NO A AQUESTA REFORMA LABORAL
Claustre de professors/es de l’Institut La Garrotxa
Olot, 21 de març del 2012

Una reflexió meditada en el temps a l’entorn de la gestió sense visió de futur de l’actual equip de govern a l’ajuntament d’Olot. La manca de projecció en les arts contemporànies com a exemple:


GOVERNAR FENT PASSES ENRERA

El govern de CiU a l’ajuntament ha decidit, unilateralment, posar fi a totes les activitats culturals de l’àmbit de la creació contemporània a la ciutat d’Olot, començant pel Festival Panorama per aquest 2012. Durant el 2011, aquest esdeveniment cultural amb una trajectòria més que exitosa de 10 anys, va tenir lloc a principis de juny, amb una proposta artística adequada a la situació econòmica del moment -reduint-ne el pressupost-, i amb el desig que el nou ajuntament aportés també la imaginació necessària per a mantenir-lo, a l’espera de millors temps. Però no ha estat així; no han destinat ni un sol minut a fer el que s’espera d’un govern, pensar en noves fòrmules, parlar amb els artistes i persones del món de la cultura, buscar nous recursos. El resultat és que Olot s’ha quedat sense aquest festival.

DESMANTELAR-HO DEL TOT

I ara li ha tocat el torn a les arts visuals contemporànies, amb el tancament de l’Espai Zer01 i la Sala 15, l’acabament de les beques i l’acomiadament del seu director.  Amb aquesta decisió es trenca el consens aconseguit gràcies al Pla de Cultura, un pla participatiu que pretenia marcar les línies estratègiques de la cultura a la ciutat. Quina gran decepció per a moltes de les persones que voluntàriament hi van participar, en veure que les seves opinions són menystingudes per a l’acció d’un govern sense visió de futur.

Entenem que en moments de dificultats econòmiques es redueixin pressupostos i per tant les activitats dels diferents serveis municipals, però mantenint l’estructura de servei que permeti que, quan arribi una situació més favorable, es pugui  augmentar l’activitat gràcies al prestigi que s’ha aconseguit amb el treball que s’ha fet aquest darrers anys, i que ha estat reconegut més enllà de Catalunya.

PER A QUÈ SERVEIXEN ELS ESTALVIS?

Els estalvis serveixen per, quan venen temps difícils, poder-los afrontar amb éxit. És amb aquesta voluntat que l’anterior equip de govern va deixar al calaix estalvis de quasi 3 milions d’euros ( tal com va quedar demostrat en el  Ple Ordinari d’aquest mes de març, on es va presentar la liquidació del pressupost de la corporació de l’exercici 2011 amb superàvit) per –reduint l’activitat- poder mantenir els serveis municipals que han d’assegurar el futur i el benestar dels nostre ciutadans.

I en uns moments on tothom es posa a la boca que cal INNOVACIO i CREATIVITAT per ser més competitius i afrontar el futur amb èxit, l’equip de govern convergent talla de soca-rel allò que la ciutat tenia en el camp contemporani.

Les pràctiques artístiques contemporànies aporten a les ciutats innovació, reflexió, una mirada oberta al que succeeix al nostre entorn, però en el cas d’Olot aporten, a més, un valor afegit a la voluntat compartida de ser capdavanters en el món de l’art.

UNA IMPORTANT REACCIÓ LAMENTANT-HO

És lògica la reacció contrària del sector de les arts visuals i de la cultura de tot el país davant de la decisió presa. És, a més, una reacció lògica davant la manca de diàleg per part de l’ajuntament, que no ha parlat amb el sector abans de prendre la decisió malgrat que en el seu discurs parlen  de participació i diàleg. Cal predicar amb l’exemple.

OLOT CIUTAT D’ESTUDIS D’ART

Des de fa temps la ciutat treballa amb la voluntat d’ impartir diferents estudis d’art que se sumin a l’important paper que juga i pot jugar l’actual Escola d’Art.  Així es va treballar des de l’anterior govern municipal, i semblava que també era així per l’actual. Si això és així, com es pot entendre que llenci el treball d’ una colla d’anys en les arts contemporànies si és fonamental per qualsevol centre o activitats de formació artística.?

Com defensaran, ara, aquests possibles estudis, després del tancament de l’Espai Zer01, del ressó mediàtic que ha tingut i de l’opinió contrària de molts experts?

Josep Guix i Feixas, Grup Municipal del PSC d’Olot

La dona del Cèsar no només ha de ser honesta, sinó que també ho ha de semblar.

L’Ajuntament d’Olot va convocar un concurs d’idees per a la definició arquitectònica bàsica de l’edifici de la nova plaça del mercat. Aquest concurs està dividit en dues fases. Una primera de selecció prèvia dels candidats i una segona de concurs entre els tres candidats seleccionats.

Per a la selecció prèvia dels candidats les bases deien el següent: “El jurat (la Junta de Govern) valorarà el perfil professional dels sol·licitants en funció dels següents aspectes:

– Experiència i qualitat dels treballs realitzats de caire semblant al que és objecte del concurs.

– Qualitat en l’exercici professional, avalada per premis, mencions, publicacions…

– Experiència general en treballs d’anàlisi i disseny urbà.

– Composició de l’equip, nivells de dedicació i mitjans materials adscrits al treball.

– Implementació de l’equipament en la ciutat”.

En base a aquest precepte, a les dificultats sabudes de falta de feina del sector i en base, també, al prestigi que l’Ajuntament d’Olot s’havia guanyat -durant l’etapa anterior de govern socialista- de fer les coses com s’han de fer, 31 equips d’arquitectes d’arreu de Catalunya es presentaren en aquest concurs. Llevat del darrer aspecte (implementació de l’equipament a la ciutat) tots els altres apuntaven que la selecció prèvia dels candidats es faria principalment en base als currículums. O així almenys ho van entendre la majoria d’equips presentats.

No és que dubtem de la qualitat dels tres equips seleccionats, ni de la qualitat -demostrada- d’aquests equips en l’exercici de la seva activitat professional. El que no ens ha agradat és aquesta manera, diem-ne “casolana”, de fer les coses. Quan es fa un concurs d’aquestes característiques el correcte és que el jurat estigui composat per arquitectes de reconegut prestigi aliens a l’Ajuntament i per un representant del col·legi d’arquitectes, a banda de determinats membres de l’equip de govern. Tampoc no està de més convidar algun membre de l’oposició, sobretot si resulta que som un govern dialogant, que vol fomentar la participació i que vol governar, no pas manar.

I ens consta que no som els únics descontents de la manera com s’han fet les coses. Molts dels arquitectes presentats ens han fet arribar el seu malestar. Algun d’ells, fins i tot, ho ha deixat escrit: “Contra els equips guanyadors, res de res. Contra encàrrecs directes d’ajuntaments a determinats equips d’arquitectes de contrastada experiència, tampoc. Contra adjudicacions directes d’obres de costos no molt elevats per causes justificades, res de res. Ara bé, que un Ajuntament organitzi un concurs i convidi a uns quants arquitectes il·lusionats per vestir, amb tratjos a mida, una acció prèviament determinada em sembla simplement inadmissible. Compte senyor alcalde d’Olot! Actuacions com aquesta són les que ajuden a que el talent i la il·lusió fugin del nostre país.”

Grup Municipal del PSC de l’Ajuntament d’Olot

Antecedents:

A partir dels anys 90, la implantació de diversos estudis professionals i artístics de nivell mitjà a la nostra ciutat va comportar que hi hagués un augment de matrícules per part d’alumnes d’altres comarques que volien venir a cursar, aquí, algunes especialitats que no tenien a altres comarques (ensenyaments artístics, formació professional agrària, sòciosanitària, comerç  internacional, etc.). Això, a la vegada, va provocar una demanda creixent de places de residència per a estudiants joves que sortien de casa per primera vegada. Generalment es tractava de joves entre 16 i 20  anys.

Tot plegat, va comportar que l’octubre del 1994 s’obrís la Residència d’Estudiants Torre Malagrida, situat a l’edifici del mateix nom que ja acollia un alberg de joventut de la Xarxa de la Generalitat des del 1988.

Precisament, l’edifici de la Torre Malagrida, de propietat municipal, es va cedir a la Generalitat de Catalunya per tal que n’adequés una part per a fer aquesta funció. L’Alberg es va posar en marxa l’any 1.988 i ocupava la planta superior i algunes estances de la planta principal. Bàsicament era un servei per a passavolants, sense menjador i sense cap altre tipus de servei complementari, de manera que va esdevenir una instal·lació àmpliament deficitària.

En donar-se aquesta creixent demanda de places per a estudiants i disposar d’espai suficient per a fer créixer l’Alberg i poder ampliar-lo amb un nou servei de residència d’estudiants, es va acordar entre l’Institut Català de Serveis a la Joventut (gestor de l’Alberg) i l’Ajuntament  d’Olot (propietari de l’edifici) la remodelació de tot l’edifici per poder acollir el servei de residència d’estudiants.

Per fer-ho possible es va remodelar completament  tota la planta semisoterrani (amb habitacions, un menjador-office, sales i serveis) i es va construir una sala d’estudi reservada als estudiants, a la cúpula central de l’edifici. Igualment, es va traslladar l’Alberg de la planta primera a la planta semisoterrani per tal de diferenciar bé els dos serveis i també els dos espais i evitar la interferència entre els dos tipus d’usuaris. A les habitacions del primer pis, destinades als estudiants, es van reduir el nombre de llits i es van adequar per a ser més acollidores. Es va millorar el servei de menjador i es va contractar un educador que fes el seguiment dels diferents alumnes, mantingués el contacte amb les famílies i organitzés activitats i dinamitzés el grup d’estudiants. En total s’ofertaren 31 places per a estudiants, les quals, en els primers 5 anys es van omplir en la seva major part. D’aquesta manera, s’ampliava el servei, es disposava de més places per a alberguistes durant les vacances d’estiu en què no hi havia estudiants i s’oferia un servei important a les famílies dels nois i noies més joves que, per motius d’estudis, s’havien de quedar a viure a Olot. Per altra banda, el dèficit estructural que tenia la Torre Malagrida, es va reduir a la tercera part en 4 anys a partir de l’obertura de la residència, acostant-se cada vegada més a l’autosuficiència.

Amb el temps, però, es van anar reduint serveis, cosa que va afectar el nombre d’estudiants interessats en la residència. Es va eliminar el servei d’educador, un servei molt ben valorat per les famílies. En els darrers anys, amb el trasllat del Camp d’Aprenentatge a l’edifici, es van reduir encara més els espais destinats exclusivament als estudiants. En primer lloc fou l’espai de biblioteca, en segon lloc la gran sala d’estudi de la cúpula o, fins i tot, algunes de les habitacions del primer pis passaren a acollir alberguistes. A més, amb el nou sistema, els estudiants han de deixar lliure la seva habitació cada cap de setmana perquè sigui ocupada per alberguistes. Tot plegat ha portat a disposar de menys serveis adequats i necessaris per als estudiants, cosa que ha fet poc atractiva l’oferta i per tant ha fet reduir la demanda.

Ara, en acabar el curs 2010-2011, la Generalitat ha anunciat la seva decisió de clausurar definitivament el servei de residència per a estudiants a Olot amb l’argument que no és rendible. De totes maneres, comptar amb alguns estudiants o no, no repercuteix massa en les despeses que ja comporta igualment mantenir el servei d’Alberg, de manera que encara pot contribuir a obtenir alguns ingressos complementaris.

Si volem que la ciutat d’Olot segueixi essent un pol d’atracció per a estudiants d’altres comarques i un referent educatiu, encara més ara que s’ofereixen titulacions superiors i de grau a l’Escola d’Art així com diversos estudis de nivell superior als Instituts de la ciutat, convé, més que mai, poder disposar d’aquest servei. De fet, així ho va manifestar el mateix director de l’Escola d’Art ara farà un mes.

Per tot plegat es demana:

1-Que s’adopti l’acord d’aquest ple per manifestar la necessitat de disposar d’aquest servei públic a la nostra ciutat.

2-Que l’Ajuntament d’Olot faci les gestions oportunes davant de la Generalitat de Catalunya per tal que el servei no es clausiri a Olot.

3-Que es reculli l’opinió de tots els centres d’ensenyament afectats per tal de fer-la arribar, també, al Govern de la Generalitat.

Avui hem presentat als mitjans locals el Decàleg Socialista per a les eleccions municipals que vénen, i dels quals us vaig parlar uns dies enrere en una entrada al blog. M’ha acompanyat la Pia Bosch, candidata del PSC per Girona i presidenta de la V Convenció Municipal on vam pactar el Decàleg. Es tracta d’uns eixos bàsics que serviran de guia perquè cada municipi els usi segons les seves especificitats, però que tenen uns punts i un missatge clar: cal prendre mesures i polítiques econòmiques des del municipalisme de progrés per fer front a la crisi, ara bé, és igualment important i no volem ni podem renunciar a les polítiques socials i a les persones, especialment aquelles més desprotegides davant dels efectes de la crisi: cap pas enrere!