Joan Manel del Pozo sobre el PSC

dilluns - 24 - setembre - 2012 AFEGIR COMENTARI

El passat dijous 6 de setembre, l’Agrupació a la Garrotxa del PSC va organitzar una xerrada pública a càrrec d’en Joan Manel del Pozo amb el títol, “Reflexions i diàleg sobre el moment polític”.
En Joan Manel del Pozo va ser conseller d’educació de la Generalitat en els darrers mesos del govern presidit per en Pasqual Maragall, també va ser diputat a les Corts espanyoles durant dues legislatures i actualment és professor de filosofia a la Universitat de Girona.

La xerrada va fer un repàs de l’actualitat política partint d’una anàlisi de la situació mundial fins a arribar a la política catalana.

Sobre el conflicte que es viu actualment al PSC va opinar que la direcció actual hauria d’haver dimitit en pes després dels pèssims resultats electorals dels socialistes en les darreres dues eleccions.
També va explicar que, a criteri seu, dins del PSC hi conviu una part més obrerista i lligada al PSOE i una altra part més intel·lectual i catalanista, la primera representa el 70% de la militància i la segona el 30% tal com va resultar a l’últim congrés. Sempre s’havia arribat a un equilibri entre les dues parts fins al congrés de Sitges en el qual els dirigents majoritaris varen quedar-se amb el control del partit i els darrers canvis dins de l’organització van en aquesta mateixa direcció.
Preguntat també pel moviment per la independència ell es va mostrar més partidari d’una entesa amb Espanya.

Després d’haver-vos saludat dimarts passat en un Firal ple de gom a gom i un dia preciós, em plau compartir amb vosaltres el punt de llibre que el Partit dels Socialistes d’Olot i la Garrotxa vam editar en motiu de la Diada de l’ 1 de Maig, Festa Internacional del Treball, amb una fotografia de la filatura Sacrest i un fragment del poema de Martí i Pol “Ordre de Fabricació”.

Enguany hem volgut retre homenatge a tots els treballadors i treballadores del sector tèxtil, que tants beneficis econòmics ha aportat a la nostra ciutat i comarca i que tant ha patit els darrers anys a causa de la globalització i la competència d’altres països on no es respecten els drets laborals que reivindiquem.

Pensem que és molt important celebrar les fites obtingudes, però alhora cal recordar i seguir treballant pels reptes col·lectius que resten pendents per tal de construir, entre tots,  una societat més justa. Així, volem reivindicar el treball, ara més que mai, com a dret fonamental i com a cultura de l’esforç i la dedicació.

Esperem que us agradi!

Comparteixo l’article de l’Albert Bramon, 1r Secretari del PSC de la Garrotxa,  sobre els pressupostos de l’Estat:


Les inversions de l’Estat a Catalunya pel 2012 seran l’11,1 % del total i l’any passat van ser el 15,2%. M’agradaria remarcar un comentari encara que pugui semblar obvi, no és una rebaixa dels diners destinats a inversions provocada per la crisi, sinó que del paquet que hi ha ara, ens en toca un tros més petit.


Conclusió, per a Catalunya no és el mateix que governi el PSOE que el PP. “No hase falta desir nada más”


Val, ja ho sé, quan tinguem la independència tot serà meravellós, vendrem sense problemes els nostres productes a Europa, viurem en harmonia i no ens barallarem entre nosaltres i, com que cobrarem els impostos, serem un estat que rebrà diners dels fons de compensació europeus.


No cal amoïnar-se molt perquè sembla que ho tenim a tocar però, mentrestant, jo que sóc patidor de mena, penso que potser seria millor tornar a la política que va portar a l’Estatut, pactem amb l’Estat i procurem explicar i aconseguir que les inversions tinguin el mateix percentatge que el nostre PIB i participem en el fons de compensació amb la voluntat que, un cop pagat, continuem mantenint la mateixa posició en l’ordre de comunitats de la renda per càpita.


Això demana voluntat de governar a Espanya, ganes d’explicar-se, esforç i treball conjunt, un panorama molt menys heroic que les consultes populars però més efectiu pels 2 o 3 anys (o menys) que tardarem en aconseguir la independència.

L’Hospital d’Olot és un equipament sanitari molt important per a la comarca de la Garrotxa. Entre els anys 2003 i 2010, l’aportació pública per a l’activitat assistencial va créixer un 80%, arribant a resoldre més del 70% dels problemes de salut sense que el pacient hagués de desplaçar-se de la comarca. Amb les millores i la col·laboració amb l’Hospital Josep Trueta, amb la xarxa de Salut Mental i Institut d’Assistència Sanitària (Hospital de Santa Caterina) i amb els serveis d’emergències mèdiques, la comarca ha assolit uns bons nivells d’assistència sanitària.

Paral·lelament, un nou model de governança, el Govern territorial de Salut de la Garrotxa -un govern compartit entre la Generalitat de Catalunya, el Departament de Salut, el Consell Comarcal i els ajuntaments- avançava cap una contínua millora en l’atenció sanitària i sociosanitària, així com en l’àmbit de la salut pública, aprofitant els consorcis garrotxins de serveis socials i medi ambient. S’estava potenciant, gràcies també a la millora de les carreteres, les col·laboracions entre els hospitals d’Olot, Vic i Campdevànol, amb l’objectiu de guanyar eficiència i compartir projectes, serveis, docència i recerca.

La inversió de 60 milions del nou Hospital d’Olot marcarà el seu futur amb la previsió de dotar-lo de més serveis. Durant els darrers dos anys el pressupost sanitari a la regió de Girona s’ha reduït un 9%, una caiguda que ha comportat precarietat laboral, pèrdua d’activitat assistencial i un important increment del temps d’espera per a diagnòstics i cirurgies. A la Garrotxa, el creixement de les llistes d’espera ha estat del 47% en només un any. L’any 2010, 242 persones esperaven una intervenció quirúrgica, mentre que el 2011 ja eren 356.

L’actual patronat, presidit per l’alcalde d’Olot, Josep Maria Corominas (CiU) proposa oferir els quiròfans de l’actual Hospital Sant Jaume, en una primera fase, a les mútues mèdiques privades, i en dos fases següents, anar incrementant l’oferta privada de tot tipus, inclosa la de professionals de fora del centre i oberta a prestacions que no s’ofereixen a l’actual hospital –especialment en el nou centre que hauria d’entrar en servei el 2013-.

El portaveu municipal del PSC de l’Ajuntament d’Olot, Josep Guix, va votar en contra com a membre del patronat. Els socialistes denunciem que es promociona l’assistència privada, amb la renúncia a reclamar millores i continuïtat en l’atenció pública, en un moment de clara pèrdua d’activitat als centres públics.Així mateix s’utilitza la infraestructura, el personal i la tecnologia pública a favor del lucre d’uns pocs: metges, professionals individuals i assegurances privades. Aquesta és la situació actual i anirà a més en el futur hospital nou.

Aquesta mesura generarà greuges a favor del pacients de l’atenció privada, que no hauran d’esperar tot i ser atesos en el mateix centre públic, induint indirectament a fer-se d’una mútua privada per guanyar accessibilitat.

A nivell parlamentari el PSC ha reclamat reglamentar èticament l’activitat privada al sector públic concertat. Mentre això no passi, creiem que, a l’Hospital d’Olot, només s’hi haurien de fer activitats privades no incloses en la cartera pública (odontologia, podologia…). Creiem que encara es poden aconseguir guanys significatius en eficiència i continuar millorant l’assistència de l’Hospital d’Olot treballant conjuntament amb els centres hospitalaris de Vic i Campdevànol.

Com a docent convençut de la necessitat d’una educació pública de qualitat,  m’adhereixo al manifest que hem aprovat al claustre de l’IES la Garrotxa.

MANIFEST DEL CLAUSTRE DE PROFESSORS DAVANTLA VAGA GENERAL DEL 29 DE MARÇ

Els governs català i espanyol han trobat en la crisi econòmica una excusa perfecta per retallar els drets socials i laborals, per desmuntar l’Estat del Benestar i afeblir els serveis públics més bàsics dels i de les catalanes, tot avançant cap a la seva privatització (Sanitat, Educació, Serveis Socials, Transports, Mitjans de Comunicació, etc.).
Les retallades afecten tant els treballadors/es com la qualitat del servei:
• Disminució de la partida pressupostària dedicada a l’educació
• Retallades salarials
• Retallada de plantilles
• Augment de la càrrega de treball
• Pèrdua de drets socials i laborals i augment de la precarietat
• Reducció de les partides destinades al funcionament dels centres públics, a les beques
i a les noves construccions
• Increment de 3 punts en la retenció de l’IRPF
• Tancament d’aules encaminada a suprimir centres públics a mitjà termini
A aquestes retallades cal afegir-hi una reforma laboral aprovada pel Govern Central que suposa un retrocés en drets, condicions i garanties laborals que ens situa en èpoques predemocràtiques, alhora que obre la possibilitat, per primera vegada, d’acomiadar personal laboral de les administracions públiques.
La conjunció de les retallades i de la reforma laboral suposa l’agressió més directa i brutal que els treballadors i treballadores de l’educació i tota la resta de població assalariada hem patit des de la reinstauració de la democràcia. És responsabilitat nostra mobilitzar-nos per frenar les actuals polítiques que ens volen privar d’unes condicions laborals i salarials dignes, d’uns serveis públics de qualitat i d’un Estat del Benestar que, encara que petit i esquifit, garantia una certa cohesió social. Si  els governs central i català no reaccionen favorablement continuarem amb les mobilitzacions.
• PER UN ENSENYAMENT PÚBLIC DE QUALITAT
• PER UNS SERVEIS PÚBLICS EFICIENTS I UNIVERSALS
• PER UNS DRETS LABORALS I SALARIALS DIGNES
• PROU RETALLADES A L’EDUCACIÓ
• NO A AQUESTA REFORMA LABORAL
Claustre de professors/es de l’Institut La Garrotxa
Olot, 21 de març del 2012

Una reflexió meditada en el temps a l’entorn de la gestió sense visió de futur de l’actual equip de govern a l’ajuntament d’Olot. La manca de projecció en les arts contemporànies com a exemple:


GOVERNAR FENT PASSES ENRERA

El govern de CiU a l’ajuntament ha decidit, unilateralment, posar fi a totes les activitats culturals de l’àmbit de la creació contemporània a la ciutat d’Olot, començant pel Festival Panorama per aquest 2012. Durant el 2011, aquest esdeveniment cultural amb una trajectòria més que exitosa de 10 anys, va tenir lloc a principis de juny, amb una proposta artística adequada a la situació econòmica del moment -reduint-ne el pressupost-, i amb el desig que el nou ajuntament aportés també la imaginació necessària per a mantenir-lo, a l’espera de millors temps. Però no ha estat així; no han destinat ni un sol minut a fer el que s’espera d’un govern, pensar en noves fòrmules, parlar amb els artistes i persones del món de la cultura, buscar nous recursos. El resultat és que Olot s’ha quedat sense aquest festival.

DESMANTELAR-HO DEL TOT

I ara li ha tocat el torn a les arts visuals contemporànies, amb el tancament de l’Espai Zer01 i la Sala 15, l’acabament de les beques i l’acomiadament del seu director.  Amb aquesta decisió es trenca el consens aconseguit gràcies al Pla de Cultura, un pla participatiu que pretenia marcar les línies estratègiques de la cultura a la ciutat. Quina gran decepció per a moltes de les persones que voluntàriament hi van participar, en veure que les seves opinions són menystingudes per a l’acció d’un govern sense visió de futur.

Entenem que en moments de dificultats econòmiques es redueixin pressupostos i per tant les activitats dels diferents serveis municipals, però mantenint l’estructura de servei que permeti que, quan arribi una situació més favorable, es pugui  augmentar l’activitat gràcies al prestigi que s’ha aconseguit amb el treball que s’ha fet aquest darrers anys, i que ha estat reconegut més enllà de Catalunya.

PER A QUÈ SERVEIXEN ELS ESTALVIS?

Els estalvis serveixen per, quan venen temps difícils, poder-los afrontar amb éxit. És amb aquesta voluntat que l’anterior equip de govern va deixar al calaix estalvis de quasi 3 milions d’euros ( tal com va quedar demostrat en el  Ple Ordinari d’aquest mes de març, on es va presentar la liquidació del pressupost de la corporació de l’exercici 2011 amb superàvit) per –reduint l’activitat- poder mantenir els serveis municipals que han d’assegurar el futur i el benestar dels nostre ciutadans.

I en uns moments on tothom es posa a la boca que cal INNOVACIO i CREATIVITAT per ser més competitius i afrontar el futur amb èxit, l’equip de govern convergent talla de soca-rel allò que la ciutat tenia en el camp contemporani.

Les pràctiques artístiques contemporànies aporten a les ciutats innovació, reflexió, una mirada oberta al que succeeix al nostre entorn, però en el cas d’Olot aporten, a més, un valor afegit a la voluntat compartida de ser capdavanters en el món de l’art.

UNA IMPORTANT REACCIÓ LAMENTANT-HO

És lògica la reacció contrària del sector de les arts visuals i de la cultura de tot el país davant de la decisió presa. És, a més, una reacció lògica davant la manca de diàleg per part de l’ajuntament, que no ha parlat amb el sector abans de prendre la decisió malgrat que en el seu discurs parlen  de participació i diàleg. Cal predicar amb l’exemple.

OLOT CIUTAT D’ESTUDIS D’ART

Des de fa temps la ciutat treballa amb la voluntat d’ impartir diferents estudis d’art que se sumin a l’important paper que juga i pot jugar l’actual Escola d’Art.  Així es va treballar des de l’anterior govern municipal, i semblava que també era així per l’actual. Si això és així, com es pot entendre que llenci el treball d’ una colla d’anys en les arts contemporànies si és fonamental per qualsevol centre o activitats de formació artística.?

Com defensaran, ara, aquests possibles estudis, després del tancament de l’Espai Zer01, del ressó mediàtic que ha tingut i de l’opinió contrària de molts experts?

Josep Guix i Feixas, Grup Municipal del PSC d’Olot