DSC_2349

 

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa es va crear al 1982 per la llei 2/1982, de 3 de març, de protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Llei desenvolupada pel Decret 113/1983, de 12 d’abril. Actualment és un dels parcs naturals més humanitzats de Catalunya. Podem dir que és una peça clau en el paisatge volcànic de la península ibèrica. Té més de 40 cons volcànics i 20 colades.

 

Cada any 300.000 persones visiten la Zona Volcànica de la Garrotxa. Només entre un 10 i un 15% dels visitants entren a la ciutat d’Olot.

El nostre objectiu és que més d’un 60% d’aquests visitants entrin a la ciutat.  Per aquest motiu un dels projectes que plantegem al nostre programa electoral és situar el futur Museu dels Volcans a la zona del Montsacopa, entre el Cementiri i la Plaça de Braus. D’aquesta manera els visitants de la Zona Volcànica tindrien l’accés directe al nucli històric d’Olot i aconseguint integrar més el Parc Natural de la Zona Volcànica a la ciutat.

 

Aquest projecte vol assolir tres objectius:

Primerament volem que el Museu agafi un concepte més obert, fent que el volcà entri al museu i el museu al volcà. La idea s’inspira en una nova concepció dels museus, més pedagògics i didàctics, com per exemple el museu del volcà Timanfaya de Lanzarote. El Museu dels Volcans també hauria de complir la funció de Punt d’Informació de la Zona Volcànica, on els visitants poguessin programar la seva visita i també tinguessin la opció de realitzar visites guiades per a grups. D’aquesta manera es podria aconseguir desestacionalitzar la massificació dels visitants que sovint es produeix en alguns punts de la Zona Volcànica.

 

En segon lloc, la nova situació del museu permetrà  millorar la zona del centre d’Olot, especialment la zona entre la Plaça de Braus i el cementiri que està quedant molt degradada. La nova ubicació del museu obriria un ventall de possibilitats molt ampli pel què fa a la Plaça de Braus. Es podria pensar en aquest espai com a equipament annex al Museu on realitzar diverses activitats, però mai perdent l’estructura ni la fisonomia de la plaça.

 

En tercer lloc, volem revitalitzant el centre d’Olot fent que  200.000 persones entrin al barri vell de la ciutat. L’espai del Museu dels Volcans crearà vincle directe entre el Parc Natural i el centre d’Olot, fent que els visitants entrin a la ciutat i gaudeixin del Centre Comercial a cel obert del Nucli Antic.

DSC_2352

 

 

El comerç de centre d’Olot el pensem com un gran centre comercial a l’aire lliure. Un espai de carrers interrelacionats que condueixen als olotins i visitants a comprar i conèixer el comerç local i de proximitat.

 

Per aconseguir les sinèrgies necessàries per potenciar el comerç d’Olot, ens proposem:

  • Afavorir la reobertura de comerços tancats, més que en obrir grans superfícies comercials. També es buscaran nous negocis i artesans perquè s’instal·lin al nucli antic així com la cerca de locals per poder ser ocupats.
  • Donarem ajudes pels arranjaments de locals tancats i es bonificarà fins a un 90% la instal·lació de nous negocis en el nucli antic i en locals tancats.
  • Crear una finestreta única a l’Ajuntament especialitzada en activitats econòmiques que escurci les tramitacions necessàries i faciliti solucions als emprenedors.
  • Establir la figura d’un Regidor que tutoritzi i faci el seguiment dels tràmits administratius per facilitar la obertura de nous comerços.
  • Potenciar el nou espai de la Plaça Mercat i el Mercat del Rengle com a lloc de productes de qualitat i de proximitat donant servei a la gent d’Olot i comarca, però també com a atractiu per la gent que visita la ciutat.
  • Potenciar el Mercat del dilluns com a element dinamitzador del comerç local. Treballarem per augmentar la qualitat dels productes locals i de proximitat, diferenciant les parades de productors directes.
  • Seguir treballant conjuntament amb el sector del comerç i l’Associació de Comerciants d’Olot per potenciar el Centre comercial a Cel Obert i consolidar i estendre l’àmbit d’influència i d’atractivitat de l’oferta comercial a les ciutats veïnes.
  • Treballar per potenciar el comerç del barri com a activitat econòmica important i que dona servei a la gent que hi viu.
  • A nivell urbanístic arranjarem els carrers que connecten amb l’eix comercial com el Carrer Hospici, el Carrer Fontanella, el Carrer Serra i Ginesta, entre d’altres,  fent-los a un sol nivell perquè siguin més assequibles pels vianants.
  • Millorarem la seguretat i la neteja.

 

Pensem en l’antic Hospital Sant Jaume com a element que ha de donar dinamisme al centre de la ciutat. El grup dels socialistes definirem els usos de l’antic hospital per tal de donar resposta a un triple objectiu: sostenibilitat, serveis a les persones i dinamització del Centre Comercial a Cel obert:

  • Pel que fa al serveis a les persones: mantenir, ampliar i millorar l’espai geriàtric.
  • Pel que fa a mesures dinamitzadores: ubicar-hi serveis educatius Municipals i de la Generalitat, l’Escola Oficial d’Idiomes i l’Escola d’Expressió. L’Oficina de Turisme, d’Institut Municipal de Promoció d’Olot, el Servei d’Ocupació de Catalunya i espais per a les entitats.
  • Pel que fa a la sostenibilitat: potenciar l’illa d’energies renovables.

DSC_2349

 

DSC_2359

Liderar al segle XXI

dilluns - 18 - maig - 2015 AFEGIR COMENTARI

DSC_2419

Gràcies Pitu, per posar-te al davant del projecte per Olot en el que jo també crec, i per fer-ho així de ferm, constant, il·lusionat, obert i renovat, sobretot ara que és quan és més difícil, però també quan més fa falta.

A mi m’agradaria explicar-vos perquè penso que els joves com jo haurien de considerar votar-nos.Tinc dos grans arguments.

El primer argument és que he pogut aprendre que liderar al s.XXI és com fer de jardiner. Es tracta d’observar les plantes i vetllar perquè tinguin les condicions òptimes per créixer. Que tinguin accés a l’aigua, que la temperatura sigui òptima i la llum adequada perquè es desenvolupin sanes i fortes. al seu ritme, feréstegues, autentiques i lliures. No es tracta de créixer per ningú, sinó de fer que l’ambient sigui idoni perquè tothom pugui realizar-se.

Que tinguem la fibra òptica que garanteixi que les nostres arrels olotines no seran cap obstacle per tenir unes branques competitives que arribin molt lluny.

Que tinguin espais com un coworking, perquè les nostres llavors trobin terra amb una mica d’adob.

Som la generació més ben preparada de la història. Som menys competitius i molt més col.laboradors. Ens agrada fer allò que ens diverteix –i ull que el contrari de divertit és avorrit, no seriós. – Per tant, volem treballar i divertir-nos fent-ho: amb passió i responsabilitat. Hem après a fer molt amb poc i a viure en la complexitat i en la incertesa. Per això, necessitem estar ben connectats i aprendre constantment, i ho volem fer a Olot. Sé que en Pitu creu en nosaltres i que en sap molt de planters. Per això, proposa espais sostenibles amb sinergies i conexions. Volem crear l’ambient idoni.

El segon argument, i per mi més important, és que el nostre projecte vol cuidar especialment les plantes més fràgils.

És molt fàcil ser valent i fort quan les condicions no són adverses si has tingut l’oportunitat de forjar-te en un bon tronc.

Aquí, tenim un paisatge privilegiat, (som una de les comarques amb menys atur i millors resultats de les PAU) Precisament per això no podem permetre’ns que ningú es quedi enrera. Només serem un bon jardí si totes les plantes són vigoroses. Per tant, és important per exemple, ajudar al teixit associatiu i a les entitats que fan que els joves puguin tenir accés a un agent tant cohesionador com és el lleure. És important ser pròxims, a peu de carrer, però tenir un regidor de barris que tingui una vista d’ocell per poder establir prioritats. És important que tothom, polítics i ciutadans, sentim la responsabilitat i entenguem els beneficis d’avançar jutns.

Per aquest motiu és important que el projecte ciutat educadora sigui un eix vertebrador compartit i participat. Confio en el criteri d’en Pitu i el nostre equip. Confio en la nostra capacitat de treballar pel que és necessari, i més que pel que és vistós o està de moda. Crec en la nostra capacitat de diàleg i de rectificar. Crec en la seva experiència i en la seva capacitat d’incorporar veus i mirades noves.

Marta Sala, número 10 del Grup Socialista d’Olot

DSC_2370

 

Un dels 15 punts del nostre programa és millorar les entrades a la ciutat; ja que el que s’ha fet fins ara és un dels exemples de la poca visió del govern actual d’aquest equilibri entre entorn i ciutat.

 

La situació actual de les entrades porta a llargues cues en diferents punts de la ciutat; pèrdua de temps i qualitat de vida pels olotins i olotines; pèrdua de diners a per a les indústries pel què fa en temes de logística i transports i, també, la falta d’atractivitat, senyalització i distribució es converteix en un punt negatiu a l’hora de convidar als visitants de la Garrotxa i Olot a entrar al centre de la ciutat.

L’entrada per l’A-26 amb la carretera de la Canya, deixa molt que desitjar, hi ha solars abandonats i espais en mal estat. Continuant per aquesta carretera, una de les més concorregudes de la ciutat, tenint en compte que és un barri amb molta canalla i que en els darrers anys s’han produït alguns accidents.

 

 

A la zona de la Rodona ha desaparegut un carril que accedia a la rotonda des de la

carrereta de la Canya. És a dir, de dos carrils, ara, únicament en tenim un. Abans els cotxes que venien de la Canya i volien anar al centre d’Olot, es posaven al carril de la dreta, i avançaven cap a l’avinguda de Girona. I els altres, circulaven pel carril de l’esquerra, s’incorporaven a la rotonda i continuaven cap al Vial Sud o cap a les Tries. D’aquesta manera el trànsit era més fluid. El mateix ha passat a l’avinguda de les Tries. Ara amb la desaparició, per art de màgia, d’un carril es pretén canalitzar el trànsit amb unes bitlles que fan nosa als camions.

 

Per solucionar-ho proposem engrandir la rotonda de la Rodona, tal com està previst en el Pla General. A més que ara és possible, hi ha espai de sobres i el solar és municipal.

 

L’avinguda Sant Joan les Abadesses, entrada que ens porta a travessar un polígon industrial sovint ple de camions, habitual en una zona industrial, que dificulten l’entrada i sortida de vehicles a la ciutat.

Arribant per la carretera de Santa Pau, caldria millorar-la en el seu conjunt; ja que no convida als visitants de la Zona Volcànica a entrar a la ciutat.

 

La millor que tenim és la de la Solfa, on només hi
caldria fer reformes de voreres i renovar l’arbrat de l’avinguda de Santa Coloma.

Pensem que l’acció del Govern municipal, ha de prioritzar arranjar les problemàtiques més elementals que afecten als ciutadans. Unes cues diàries de trànsit, impliquen més contaminació i una pèrdua de temps innecessària als conductors.

 

DSC_2350

DSC_2373

ESCORXADOR DE BAIXA CAPACITAT

dimecres - 13 - maig - 2015 1 COMENTARI

Més de 3.000 garrotxins treballen en el sector agroalimentari. És un dels sectors que mou més pes econòmic de la comarca, 155 milions d’euros anuals. En particular el sector carni és el que dóna segell a la nostra comarca, una insígnia de la indústria a la Garrotxa.

 

La importància d’aquest sector va portar , ara ja fa uns anys,al govern socialista, a la creació d’INNOVACC; l’ Associació Catalana d’Innovació del Sector Carni Porcí que representa el clúster del sector carni porcí català i té per objectiu promoure la competitivitat de les empreses mitjançant la innovació i la cooperació.

 

Aquesta, actualment, compta amb més de 60 empreses del sector carni porcí (granges, escorxadors, sales de desfer i empreses càrnies d’elaborats ) i serveis auxiliars (fabricants de maquinària, logística, additius, enginyeria i  consultoria), de les quals 46 són PIMES; i 17 institucions (administració, universitats, cambres de comerç, centres d’investigació, associacions professionals…).

Per això, treballarem per facilitar la innovació col·laborativa dels clústers carni i del plàstic, com  a exemple d’instrument de millora de la competitivitat de la nostra indústria i en potenciarem de nous.

 

Potenciar i millorar no només les grans empreses d’aquest sector sinó les petites i mitjanes, és un dels nostres reptes.

 

En aquest sentit, volem rehabilitar l’antic Parc de Bombers d’Olot per establir-hi un escorxador de baixa capacitat per a petit bestiar i per la caça. Aquest projecte inclouria un obrador comunitari i una aula de formació I+D (investigació i desenvolupament). Aquest espai funcionaria com un viver d’empreses per la gent del sector agrícola, carni i d’artesania alimentaria, que volgués iniciar la seva activitat en l’elaboració d’embotits, comercialització de carn fresca, envasada al buit,  i elaboració productes làctics.

 

La Garrotxa gaudeix d’una fama ben merescuda d’excel·lència en els productes de proximitat tant en el sector agrícola com en el sector primari. És en aquesta línia que volem millorar els serveis públics destinats als productors elaboradors de productes agroalimentaris per tal de seguir treballant en la qualitat dels nostres productes.

 

Pel què fa a la caça,  a la Garrotxa es maten cada any més de 3.000 porcs senglars. La nostra proposta és que una part d’aquest escorxador es dediqui a escorxar i legalitzar la carn d’aquest animal per tal que pugui entrar a la cadena alimentària. D’aquesta manera donaríem un gran servei a les colles de caçadors.

 

Aquesta nova peça en el clúster carni podria ser una bona eina per a l’educació aplicada. L’enfocament del projecte és aconseguir l’aprenentatge de les tecnologies de processament de la carn, tall, congelació, preparació de producte, secat, etc.

Amb aquesta idea es pretén donar un impuls no només al sector, sinó a totes aquelles empreses càrniques de tradició familiar.

 

DSC_2392

Volem recuperar l’espai Sant Jordi per a la gent gran i oferir un espai per a joves a l’entorn dels pavellons.

Volem que els nostres joves tinguin un espai on trobar-se, per això proposem un local adequat per als joves, creant un edifici de serveis a la Zona dels Pavellons Pla de llacs, que comptaria amb servei de bar i restaurant,  un espai per als joves amb sala de jocs i de lectura; també l’oficina jove amb espai polivalent per a la realització d’activitats i tallers.

Per altra banda, i pensant amb la vessant esportiva, l’edifici de servei dels pavellons serviria per muntar locals de treball i sales de reunions per a les entitats esportives de la ciutat, principalment aquelles que desenvolupen les seves activitats als pavellons.

DSC_2360Aquesta acció permetria retornar l’espai Sant Jordi a la gent gran, després que a l’any 2012 es fes un canvi d’usuaris passant a ser l’actual espai per a joves l’IDEAL

Creiem que el col·lectiu de la gent gran pot treure molt més rendiment d’aquest espai, ja que l’utilitza un nombre més elevat de persones i hi passen molt més temps realitzant tallers i activitats.