Us presento les primeres persones que formen l’equip que m’acompanyarà en el govern de la ciutat si m’escolliu alcalde d’aquesta ciutat que m’estimo tant.

Us presento un equip equilibrat, competent i il·lusionat, preparat per conduir la ciutat cap a l’Olot del 2020. Un equip amb experiència de gestió però amb cares noves, per afrontar amb energia,  rigor i coherència l’actual situació econòmica.

Afrontem la pròxima legislatura amb dos grans eixos principals: La promoció econòmica i els serveis a les persones. Per això, treballarem per generar ocupació, potenciarem la formació i el teixit empresarial. D’altra banda, garantirem la cohesió social, la convivència i els serveis bàsics a les persones. Creiem en una Olot educadora, saludable i sostenible.

El nostre compromís amb la ciutat passa per la dedicació i estar al servei dels seus ciutadans, des d’una manera de fer planera i propera: volem les portes de l’Ajuntament obertes, que treballa colze a colze amb els barris, a peu de carrer, i que farà política de baix cap a dalt.

La nostra voluntat és la de buscar consensos en els grans temes de ciutat.

M’acompanyen:

2.    ANTONI BACH  I PLAZA

59 anys. Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor titulat. Ha impartit les assignatures de Ciències i d’Informàtica a l’IES Garrotxa durant més de trenta anys, centre on ha desenvolupat nombrosos càrrecs de responsabilitat. Tinent d’Alcalde i regidor de l’Ajuntament d’Olot des de l’any 2003, ha encapçalat les àrees d’Educació, Salut, Via Pública, Serveis i Brigada Municipal. Ha impulsat llars d’infants i escoles de primària i el Projecte Educatiu de Ciutat; ha seguit l’evolució del projecte del nou  hospital fins a la seva materialització, els pisos tutelars del Parc Nou i de la Plaça Balmes.

3.    VEVA RUIZ I TEIXIDOR

51 anys. Empresaria del món editorial i serveis de correspondència. Regidora a l’Ajuntament d’Olot des de l’any 2003, duent les regidories de Barris i el Consell Municipal de Cooperació d’Olot. Membre activa de diverses entitats culturals, socials i esportives d’Olot, com ara la Fundació Amics del Poble Saharaui.

4.   ALBERT RUBIROLA I SIRVENT

52 anys. Llicenciat en Dret a la Universitat Central de Barcelona. Professor d’Ensenyament Secundari de l’IES Bosc de la Coma en l’especialitat de Formació Empresarial. Regidor de Foment i Habitatge (2003-2007). Va  impulsar la Borsa d’Habitatge de Lloguer Social i la Borsa d’Habitatge Jove. Regidor de Seguretat i Acció Social(2007-2011), Promou el Pla de Ciutadania i Immigració 2007-2011, i el projecte “Veïnatge i Convivència” pel qual el Consorci d’Acció Social rep el premi Federico Mayor Zaragoza,

5.   ADRIANA SERRA I PIÑANA

42 anys. Mestra d’educació infantil i primària i màster en Logopèdia, ha participat en l’elaboració del PEC (Projecte Educatiu de Ciutat) i actualment treballa a l’Escola de Sant Joan de les Abadesses. Presidenta de l’Associació de Veïns del Barri de la Caixa des de l’any 2002.

6.  JAUME MIR I BAGÓ

51 anys. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials  a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor titular d’Economia i Empresa a l’IES Bosc de la Coma, centre del qual en va impulsar la creació i va dirigir de l’any 2004 al 2008. També ha participat en diverses responsabilitats de gestió educativa, portant la coordinació de les pràctiques a les empreses dels alumnes de l’institut, establint contactes directes amb el sector empresarial de la comarca, i  fent de Secretari i cap del departament de l’especialitat Administrativa i Comercial. Ha estat Director de les Zones Educatives de la Garrotxa i el Ripollès del 2008 al 2011.

7.   DOLORS ROS I SALÓ

63 anys. Diplomada en infermeria i enfermera  al Consultori de les Preses. Jubilada des del 2009, El 1994 creava  l’Associació Comunitària Anti-Sida de la Garrotxa i durant vuit anys va formar part de la Junta del Col·legi de Diplomats d’Infermeria de Girona. Va ser regidora al consistori olotí del 1999 al 2004. Va impulsar el Pla Director de l’Hospital que, en aquell moment,  va assentar les bases del nou Hospital. Va impulsar el Pla d’Immigració, la Prevenció de les Drogodependències i el Pla de Desenvolupament Comunitari. Sota la seva direcció es van posar en marxa un ambiciós projecte de serveis per a la gent gran, la Taula de la Gent Gran, els serveis de teleassistència, el pisos per gent gran a  l’edifici  Parc Nou.

8.  YOLANDA VILALTA I IBÁÑEZ

37 anys. Diplomada en Ciències Empresarials per la Universitat de Girona. Treballa als serveis territorials de Benestar Social i família. Presidenta de l’Associació de Veïns del barri de Bonavista del 2005 al 2011. Regidora a l’Ajuntament d’Amer durant la legislatura 1999-2003, en l’àmbit de cultura, joventut i festes. Entre altres actuacions, va elaborar el primer Pla local de Joventut del municipi.

9. ANTONI AGUSTÍ MARTÍ

56 anys. Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i especialitzat en medicina interna a  l’Hospital  Virgen Camino de Pamplona. Director mèdic de l’Hospital Sant Jaume -1985-86 – on posteriorment va exercir d’internista. com Des del 1999 és metge a l’assistènica primària de Les Preses. Director del Servei d’Atenció Primària de Girona Nord de l’ Institut Català de la Salut del 2004 al 2008. Regidor Benestar Social Ajuntament Olot del 2004 al 2007. Membre del Patronat d’Estudis Històrics de la Garrotxa.

10. JULI PÉREZ I RODRÍGUEZ

57 anys. Tècnic Superior en Desenvolupament de Projectes. Treballa com a tècnic de manteniment al sector de la Garrotxa de la companyia elèctrica Endesa. Ha format part de l’Associació de Veïns del Barri dels Desemparats des de la seva creació, de la qual va ser membre fundador i president els primers set anys.Regidor de de Manteniment Urbà i Brigada Municipal a l’Ajuntament d’Olot del 2004 al 2007. És membre de la Fundació Privada Hospital Sant Jaume des de l’any 2007.

11. MERCÈ TRAVERIA I COSTA

62 anys. Ha estat comercial i cap de personal i relacions amb els clients en dues empreses tèxtils de la comarca i propietaria d’una botiga, i Organitzadora de la participació d’empreses al Saló de Moda Gaudí de Barcelona.

És membre i va presidir l’Associació de Veïns de Sant Francesc. És delegada de l’Associació de Donants  de Sang de la Garrotxa i membre del Consell de Salut del Govern Territorial de la Garrotxa. Durant uns anys va fer de locutora a Ràdio Olot i a Olot TV.

Dijous passat presentavem la tercera idea força de futur que formarà part del nostre programa: un projecte transversal de futur per promocionar i recuperar l’entron del Fluvià en el seu pas per Olot. Un projecte que també ha de contribuir en fer d’Olot una ciutat sostenible, educadora i oberta al turisme.

El Fluvià, amb els seus 14 quilòmetres des dels Tussols fins al Palau, i amb una llarga tradició d’aprofitament i de vida al seu voltant – des de l’artesania al s XIV, passant pel treball del metall el s.XV, la pell i el cuir el s.XVI, passant per la indústria tèxtil i els molins paperers- va patir un abandonament progressiu al llarg del s.XX.

En aquest sentit, des dels consistoris anteriors fins a l’ actual s’han desenvolupat accions puntuals per potenciar-lo de nou, però pensem que cal aprofitar a fons la riquesa i les oportunitats que genera el pas del riu per la ciutat, amb un projecte global, arquitectònic i medioambiental que connecti les 46 Ha de sòl públic que s’extenen al llarg d’aquests 14 Km, amb l’objectiu de crear itineraris d’ús públic a peu i en bicicleta seguint el traçat del riu, consolidar un eix paisatgístic i un connector ecològic per la ciutat, i potenciar el seu atractiu turístic. És, però, un projecte a llarg plaç que s’haurà d’executar per fases degut a la seva embargadura.

Dimecres vam presentar a Olot els acords presos a la V Convenció Municipal del PSC, juntament amb la Presidenta de la Convenció i alcaldable per Girona Pia Bosch.

La Pia Bosch va desgranar el decàleg confeccionat a la Convenció que va presidir fa dues setmanes a Barcelona, on, entre tots, vam traçar grans eixos de cara a les properes municipals, ja que pensem que els ajuntaments són clau per fer de les ciutats espais d’oportunitats econòmiques i de cohesió social.

Volem destacar ela feina feta fins ara i la voluntat de continuar-la fent: En primer lloc, va prioritzar les polítiques adreçades a impulsar l’economia productiva, treballant al costat dels emprenedors i fomentant la formació professional, la contínua i la ocupacional, i la recerca aplicada en col·laboració amb els instituts i la UdG. En aquesta línia, també volem remarcar el treball de l’IMPC creant programes i eines d’ocupació i formació -Impuls, Treball als barris, Servei d’Ocupació de Catalunya, el SOIL (programa de recerca de feina)- així com el Programa d’assessorament als emprenedors que ha possibilitat que més de 70 persones hagin pogut muntar la seva empresa el passat 2010, la promoció de sòl industrial a la Guardiola i ampliació de sòl de la Canya i la promoció del turisme, la cultura i la gastronomia.

Insistim, al mateix temps, en la prioritat de les persones i les polítiques socials, i en la necessitat de treballar per uns serveis socials bàsics de qualitat que garanteixin la bona convivència i la cohesió social a la ciutat.

En aquest sentit, cal treballar des de la proximitat en temes com la seguretat i la integració. Estem orgullosos perquè Olot és una ciutat de referència, amb un satisfactori pla d’immigració i convivència aprovat el 2008 i amb el programa Veïnatge i Convivència, premiat recentment. Així mateix, cal mantenir l’esforç per la dinamització d’habitatges tant per la gent jove com per la gent gran, una matèria en la qual la nostra ciutat també és exemplar amb iniciatives com els pisos de la Plaça Balmes o del Parc Nou.

Per últim, volem recalcar el Projecte de Ciutat Educadora que s’ha aprovat recentment a Olot com a eix bàsic i vertebrador perquè tots els agents que conformen la ciutat eduquin en valors democràtics i de progrés. Hem de seguir treballant en aquesta línia!

Vegeu la notícia publicada avui al diari El Punt:

Guix vol aprofundir a Olot en el pacte de la immigració.

El dijous passat celebràvem el dijous llarder en un berenar obert a tothom, una bona excusa per reivindicar la tradició, els productes autòctons i reflexionar sobre com podem impulsar la ciutat davant de la situació econòmica en la qual ens trobem, en un arc que uneix cultura, patrimoni i economia.

Des de l’ajuntament, cal cercar polítiques actives per tal de fomentar l’economia productiva: ajudar a tot projecte empresarial i iniciativa que generi riquesa i valor afegit, recolzar l’emprenadoria, impulsem la formació professional i la recerca i, en definitiva, posar les coses fàcils a qui de veritat és una peça clau: el teixit empresarial i de serveis.

D’altra banda, també crec que és fonamental garantir els serveis bàsics que permeten el benestar dels ciutadans, com l’educació, la sanitat, la cohesió social i la convivència.

Penso -i és un tema que és i ha de ser molt present i en boca de tots- que gaudim d’actius importantíssims: el paisatge, la qualitat dels productes i del comerç de proximitat, la cultura gastronòmica, etc. Crec que treballar des de la creativitat i la innovació per reforçar i projectar aquests actius és un dels grans eixos sobre els quals treballar per enfortir el teixit econòmic de la ciutat.

Últimament he tingut la sort i el plaer de conèixer de primera mà alguns exemples que il·lustren la meva voluntat i la del meu equip en aquest sentit:

El mercado de San Miguel de Madrid, una infraestuctura d’una arquitectura magnífica que posa en consonància comerç, turisme de qualitat, recerca, formació i difusió: així, multiplica el seu atractiu i es converteix en una xarxa multisectorial. El fòrum gastronòmic de Girona, unesdeveniment emblema de la gastronomia a nivell estatal, que relaciona tots els actors d’aquest àmbit. La Fàbrica de Celrà, una antiga fàbrica de tinys reconvertida en centre cívic, cultural i gastronòmic. I, sense anar més lluny, les impecables fires d’Olot i comarca que s’han celebrat recentment: de l’embotit, del fajol, del farro, del fesol…

D’aquestes experiències he pogut constatar la riquesa que genera el propi territori. I Olot gaudeix d’un territori privilegiat. És per això, que després de converses amb la Magda Casamitjana, alcaldessa de Roses, hem anat teixint una proposta que, evidentment, es troba en fase d’estudi: La possiblitat d’establir una antena de la Bulli Foundation a la nostra ciutat, treballant conjuntament amb el projecte de patrimoni gastronòmic de Roses -una ciutat amb la qual sempre hem tingut grans i bons vincles- i, al mateix temps, crear un centre de recerca, innovació i formació culinària.

Així, tancariem el cicle de producció, comerç, gastronomia i projecció, afavorint a tots els sectors econòmics de la nostre ciutat i proporcionant un plus de prestigi que, de ben segur, repercuteix positivament a tots els ciutadans i ciutadanes.

Us adjunto la carta que he escrit per acomiadar-me com a Delegat dels Serveis Territorials d’Agricultura.

Benvolgut/da,

Amb l’arribada del mes de març i després d’un petit període de pluges fines que ens han aportat bonança en els conreus de la colza i els cereals d’hivern, acabo una etapa de gairebé 7 anys al front de la Delegació Territorial d’Agricultura de Girona.

Una etapa molt intensa, amb molts projectes, moltes idees, molta il·lusió i molta feina.

Acabo amb el convenciment de la feina feta, d’haver aportat el meu petit gra de sorra per millorar i per fer avançar l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’agroindústria d’aquestes comarques que tant estimem.

No en va som de les comarques més dinàmiques de Catalunya on hi ha més emprenedors en el sector agrari i agroindustrial.

Us agraeixo a tots personalment i a les vostres associacions, cooperatives, empreses la bona disponibilitat que heu tingut cap a aquesta Delegació i cap a la meva persona, així com també vull agrair i donar les gràcies a la majoria de treballadors/es dels Serveis Territorials i de les oficines comarcals, per la bona feina feta durant aquests anys per millorar l’agricultura de les nostres comarques.

Com que són hores de comiat, permeteu-me transcriure un poema que el poeta de Roda de Ter Miquel Martí i Pol va escriure per un comiat d’una promoció d’estudiants de l’Institut la Garrotxa d’Olot, on ara torno per donar classes d’agricultura i jardineria.

Vivim d’allò que som i dels projectes
que ens confereixen força i esperança,
però al racó més íntim de nosaltres,
com un recer que els anys fan més solemne,
és bo de conservar-hi el gust i el tacte
de tot allò que ha estat vida viscuda.

Tot esperant que ens puguem retrobar en d’altres àmbits, rebeu una cordial salutació.

Josep Guix i Feixas
Girona Febrer de 2011

Colze a colze amb les entitats esportives i les associacions de veïns: Instal·lacions Esportives

Fa uns dies vaig assistir a la reunió de la junta directiva del CPA Olot, acompanyat pel regidor de joventut i esports, en  Quim Monturiol. L’assemblea, encapçalada pel president del club Agustí Colomer, va posar en solfa la situació actual i va valorar molt positivament les relacions entre l’entitat i l’ajuntament, així com les fites obtingudes treballant conjuntament. El club, sis vegades campió del món de grups de show, compta amb més de 300 patinadors i patinadores i afronta cinc competicions anuals.

En aquest sentit, els vaig agraïr la funció del club com a ambaixador mundial de la ciutat, malgrat lamentar la poca rellevància del patinatge artístic en els mitjans de comunicació. També vam subratllar la tasca socialitzadora tan del club com de les noves instal·lacions i vam recollir, tan d’aquesta trobada com de les reunions amb associacions de veïns properes al pavelló, una primera idea força, que malgrat viure temps difícils per a inversions, ha d’anar prenent forma. Es tracta de construir un edifici de serveis adossat al vell pavelló, per tal de fomentar la pràctica de l’esport i els bons hàbits dels ciutadans i contribuir a renovar els serveis dels pavellons antics, completant, així, el projecte de renovació de les instal·lacions d’esport de pista.

Els objectius bàsics d’aquesta nova infraestructura són:

-Establir el pavelló com a centre neuràlgic de trobada de la gent jove de la ciutat en un entorn saludable i participatiu.

-Potenciar l’activitat de les entitats esportives proporcionant-los nous espais, sales de reunió, de jocs i d’estudi i locals socials.

-Fomentar la pràctica de l’esport entre la població no federada a través de noves sales i noves activitats adreçades a tot el públic.

-Proporcionar nous vestidors als vells pavellons que compleixin l’actual normativa i necessitats reals.

- Dotar la zona esportiva del Pla de Llacs d’un nou bar-restaurant que ofereixi un servei que respongui a les necessitats de les noves instal·lacions.

-Proporcionar els sistemes d’accessibilitat necessaris per accedir als vells pavellons.

En definitiva, millorar el servei de tota la gent que utilitza el pavelló, ja siguin entitats, ciutadans d’Olot o visitants.