L’ensarronada del Pacte Fiscal

divendres - 27 - juliol - 2012 AFEGIR COMENTARI

Comparteixo l’Article de l’Albert Bramon, 1r Secretari dels Socialistes de la Garrotxa


Una pregunta primer, a on cal firmar per demanar-lo? Nois, compteu amb mi! Per mi no quedarà! Tant me fa la versió que sigui.
Com que sóc molt llançat, de pas, apunteu-me també a que el cinema sigui gratuït i que s’aturi el canvi climàtic.
En mig de la pitjor crisi de la història té nassos que entre TV3, Catalunya Ràdio i el comte de Godó hagin aconseguit fer-nos creure que la qüestió clau de la vida dels catalans és si ens posem o no d’acord en el Pacte Fiscal.
Per cert, algú sap realment què és? És el concert basc? És recaptar tots els impostos nosaltres i després donar-ne una mica? Potser només és rebre més cash de l’Estat com el pacte del Magestic?
Resumint, estem davant de l’enganyifa més gran mai preparada.
Hi ha tres possibilitats:


1. Que l’objectiu final sigui aconseguir un millor finançament per a Catalunya. Si és així, assumpte resolt, el que cal és arribar a un acord amb el Partit Popular que és qui governa amb majoria absoluta i oferir a la resta de partits que s’hi afegeixin si els hi ve de gust.


2. Que l’objectiu final sigui donar un pas cap a la independència. Supersenzill! N’hi ha prou en demanar el concert econòmic i, com que és impossible d’aconseguir, ja estarem un xic més a prop del moment de proclamar la república catalana des del balcó del Firalet.


3. Que l’objectiu sigui anar fent la viu viu per tal d’arribar a les següents eleccions i que CiU les torni a guanyar i, un cop guanyades, a pensar tots en la pròxima fita irrenunciable.


Com podeu veure, tant si és el cas 1, el 2 o el 3, estem submergits en un engany col·lectiu.
L’última cita il·lustre ha arribat del President Mas comparant el Pacte Fiscal amb els Jocs Olímpics. Deu n’hi do!
Amb el Jocs Olímpics sabíem què volíem i vàrem pactar-los amb Espanya, Europa i el Món Mundial.
Amb el pacte fiscal, no sabem ben bé què volem i, a més, només pactem entre els catalans i ens barallem amb Espanya.

Les eleccions franceses

dilluns - 28 - maig - 2012 AFEGIR COMENTARI
Comparteixo l’article d’opinió de l’Albert Bramon, 1r secretari del PSC a la Garrotxa.


Per l’Agrupació a la Garrotxa del PSC, l’elecció del candidat socialista François Hollande per la presidència de França ha estat un motiu de gran d’alegria. Tot i que som conscients que tota la llopada neo-liberal política i mediàtica se li tirarà en contra com ja han fet durant la campanya, aquestes eleccions són una petita escletxa de llum per deixar clar que un altre món és possible, un món on la crisi es reparteixi proporcionalment als diners de cadascú i on l’objectiu final sigui estimular el creixement i el repartiment.


En definitiva és un triomf de la política per sobre dels designis financers. Bona mostra d’això són els canvis que ja ha provocat sobre Alemanya i el Banc Central Europeu. Els socialistes francesos ho tindran complicat però algunes de les mesures del seu programa poden fer girar el món en una direcció diferent:


. L’increment dels impostos a les fortunes de més d’un milió d’euros.
. El creixement del sou mínim per sobre de la inflació.
. La contractació de nous professors.
. La separació de la banca que es dedica a la inversió i a l’estalvi.
. L’increment de l’impost de successions i de patrimoni.
. La proposta d’emissió d’eurobonus per ajudar els països amb més problemes de deute.


És la política!
Comparteixo l’article de l’Albert Bramon, 1r Secretari del PSC de la Garrotxa,  sobre els pressupostos de l’Estat:


Les inversions de l’Estat a Catalunya pel 2012 seran l’11,1 % del total i l’any passat van ser el 15,2%. M’agradaria remarcar un comentari encara que pugui semblar obvi, no és una rebaixa dels diners destinats a inversions provocada per la crisi, sinó que del paquet que hi ha ara, ens en toca un tros més petit.


Conclusió, per a Catalunya no és el mateix que governi el PSOE que el PP. “No hase falta desir nada más”


Val, ja ho sé, quan tinguem la independència tot serà meravellós, vendrem sense problemes els nostres productes a Europa, viurem en harmonia i no ens barallarem entre nosaltres i, com que cobrarem els impostos, serem un estat que rebrà diners dels fons de compensació europeus.


No cal amoïnar-se molt perquè sembla que ho tenim a tocar però, mentrestant, jo que sóc patidor de mena, penso que potser seria millor tornar a la política que va portar a l’Estatut, pactem amb l’Estat i procurem explicar i aconseguir que les inversions tinguin el mateix percentatge que el nostre PIB i participem en el fons de compensació amb la voluntat que, un cop pagat, continuem mantenint la mateixa posició en l’ordre de comunitats de la renda per càpita.


Això demana voluntat de governar a Espanya, ganes d’explicar-se, esforç i treball conjunt, un panorama molt menys heroic que les consultes populars però més efectiu pels 2 o 3 anys (o menys) que tardarem en aconseguir la independència.
Com a docent convençut de la necessitat d’una educació pública de qualitat,  m’adhereixo al manifest que hem aprovat al claustre de l’IES la Garrotxa.

MANIFEST DEL CLAUSTRE DE PROFESSORS DAVANTLA VAGA GENERAL DEL 29 DE MARÇ

Els governs català i espanyol han trobat en la crisi econòmica una excusa perfecta per retallar els drets socials i laborals, per desmuntar l’Estat del Benestar i afeblir els serveis públics més bàsics dels i de les catalanes, tot avançant cap a la seva privatització (Sanitat, Educació, Serveis Socials, Transports, Mitjans de Comunicació, etc.).
Les retallades afecten tant els treballadors/es com la qualitat del servei:
• Disminució de la partida pressupostària dedicada a l’educació
• Retallades salarials
• Retallada de plantilles
• Augment de la càrrega de treball
• Pèrdua de drets socials i laborals i augment de la precarietat
• Reducció de les partides destinades al funcionament dels centres públics, a les beques
i a les noves construccions
• Increment de 3 punts en la retenció de l’IRPF
• Tancament d’aules encaminada a suprimir centres públics a mitjà termini
A aquestes retallades cal afegir-hi una reforma laboral aprovada pel Govern Central que suposa un retrocés en drets, condicions i garanties laborals que ens situa en èpoques predemocràtiques, alhora que obre la possibilitat, per primera vegada, d’acomiadar personal laboral de les administracions públiques.
La conjunció de les retallades i de la reforma laboral suposa l’agressió més directa i brutal que els treballadors i treballadores de l’educació i tota la resta de població assalariada hem patit des de la reinstauració de la democràcia. És responsabilitat nostra mobilitzar-nos per frenar les actuals polítiques que ens volen privar d’unes condicions laborals i salarials dignes, d’uns serveis públics de qualitat i d’un Estat del Benestar que, encara que petit i esquifit, garantia una certa cohesió social. Si  els governs central i català no reaccionen favorablement continuarem amb les mobilitzacions.
• PER UN ENSENYAMENT PÚBLIC DE QUALITAT
• PER UNS SERVEIS PÚBLICS EFICIENTS I UNIVERSALS
• PER UNS DRETS LABORALS I SALARIALS DIGNES
• PROU RETALLADES A L’EDUCACIÓ
• NO A AQUESTA REFORMA LABORAL
Claustre de professors/es de l’Institut La Garrotxa
Olot, 21 de març del 2012

Una reflexió meditada en el temps a l’entorn de la gestió sense visió de futur de l’actual equip de govern a l’ajuntament d’Olot. La manca de projecció en les arts contemporànies com a exemple:


GOVERNAR FENT PASSES ENRERA

El govern de CiU a l’ajuntament ha decidit, unilateralment, posar fi a totes les activitats culturals de l’àmbit de la creació contemporània a la ciutat d’Olot, començant pel Festival Panorama per aquest 2012. Durant el 2011, aquest esdeveniment cultural amb una trajectòria més que exitosa de 10 anys, va tenir lloc a principis de juny, amb una proposta artística adequada a la situació econòmica del moment -reduint-ne el pressupost-, i amb el desig que el nou ajuntament aportés també la imaginació necessària per a mantenir-lo, a l’espera de millors temps. Però no ha estat així; no han destinat ni un sol minut a fer el que s’espera d’un govern, pensar en noves fòrmules, parlar amb els artistes i persones del món de la cultura, buscar nous recursos. El resultat és que Olot s’ha quedat sense aquest festival.

DESMANTELAR-HO DEL TOT

I ara li ha tocat el torn a les arts visuals contemporànies, amb el tancament de l’Espai Zer01 i la Sala 15, l’acabament de les beques i l’acomiadament del seu director.  Amb aquesta decisió es trenca el consens aconseguit gràcies al Pla de Cultura, un pla participatiu que pretenia marcar les línies estratègiques de la cultura a la ciutat. Quina gran decepció per a moltes de les persones que voluntàriament hi van participar, en veure que les seves opinions són menystingudes per a l’acció d’un govern sense visió de futur.

Entenem que en moments de dificultats econòmiques es redueixin pressupostos i per tant les activitats dels diferents serveis municipals, però mantenint l’estructura de servei que permeti que, quan arribi una situació més favorable, es pugui  augmentar l’activitat gràcies al prestigi que s’ha aconseguit amb el treball que s’ha fet aquest darrers anys, i que ha estat reconegut més enllà de Catalunya.

PER A QUÈ SERVEIXEN ELS ESTALVIS?

Els estalvis serveixen per, quan venen temps difícils, poder-los afrontar amb éxit. És amb aquesta voluntat que l’anterior equip de govern va deixar al calaix estalvis de quasi 3 milions d’euros ( tal com va quedar demostrat en el  Ple Ordinari d’aquest mes de març, on es va presentar la liquidació del pressupost de la corporació de l’exercici 2011 amb superàvit) per –reduint l’activitat- poder mantenir els serveis municipals que han d’assegurar el futur i el benestar dels nostre ciutadans.

I en uns moments on tothom es posa a la boca que cal INNOVACIO i CREATIVITAT per ser més competitius i afrontar el futur amb èxit, l’equip de govern convergent talla de soca-rel allò que la ciutat tenia en el camp contemporani.

Les pràctiques artístiques contemporànies aporten a les ciutats innovació, reflexió, una mirada oberta al que succeeix al nostre entorn, però en el cas d’Olot aporten, a més, un valor afegit a la voluntat compartida de ser capdavanters en el món de l’art.

UNA IMPORTANT REACCIÓ LAMENTANT-HO

És lògica la reacció contrària del sector de les arts visuals i de la cultura de tot el país davant de la decisió presa. És, a més, una reacció lògica davant la manca de diàleg per part de l’ajuntament, que no ha parlat amb el sector abans de prendre la decisió malgrat que en el seu discurs parlen  de participació i diàleg. Cal predicar amb l’exemple.

OLOT CIUTAT D’ESTUDIS D’ART

Des de fa temps la ciutat treballa amb la voluntat d’ impartir diferents estudis d’art que se sumin a l’important paper que juga i pot jugar l’actual Escola d’Art.  Així es va treballar des de l’anterior govern municipal, i semblava que també era així per l’actual. Si això és així, com es pot entendre que llenci el treball d’ una colla d’anys en les arts contemporànies si és fonamental per qualsevol centre o activitats de formació artística.?

Com defensaran, ara, aquests possibles estudis, després del tancament de l’Espai Zer01, del ressó mediàtic que ha tingut i de l’opinió contrària de molts experts?

Josep Guix i Feixas, Grup Municipal del PSC d’Olot

La dona del Cèsar no només ha de ser honesta, sinó que també ho ha de semblar.

L’Ajuntament d’Olot va convocar un concurs d’idees per a la definició arquitectònica bàsica de l’edifici de la nova plaça del mercat. Aquest concurs està dividit en dues fases. Una primera de selecció prèvia dels candidats i una segona de concurs entre els tres candidats seleccionats.

Per a la selecció prèvia dels candidats les bases deien el següent: “El jurat (la Junta de Govern) valorarà el perfil professional dels sol·licitants en funció dels següents aspectes:

– Experiència i qualitat dels treballs realitzats de caire semblant al que és objecte del concurs.

– Qualitat en l’exercici professional, avalada per premis, mencions, publicacions…

– Experiència general en treballs d’anàlisi i disseny urbà.

– Composició de l’equip, nivells de dedicació i mitjans materials adscrits al treball.

– Implementació de l’equipament en la ciutat”.

En base a aquest precepte, a les dificultats sabudes de falta de feina del sector i en base, també, al prestigi que l’Ajuntament d’Olot s’havia guanyat -durant l’etapa anterior de govern socialista- de fer les coses com s’han de fer, 31 equips d’arquitectes d’arreu de Catalunya es presentaren en aquest concurs. Llevat del darrer aspecte (implementació de l’equipament a la ciutat) tots els altres apuntaven que la selecció prèvia dels candidats es faria principalment en base als currículums. O així almenys ho van entendre la majoria d’equips presentats.

No és que dubtem de la qualitat dels tres equips seleccionats, ni de la qualitat -demostrada- d’aquests equips en l’exercici de la seva activitat professional. El que no ens ha agradat és aquesta manera, diem-ne “casolana”, de fer les coses. Quan es fa un concurs d’aquestes característiques el correcte és que el jurat estigui composat per arquitectes de reconegut prestigi aliens a l’Ajuntament i per un representant del col·legi d’arquitectes, a banda de determinats membres de l’equip de govern. Tampoc no està de més convidar algun membre de l’oposició, sobretot si resulta que som un govern dialogant, que vol fomentar la participació i que vol governar, no pas manar.

I ens consta que no som els únics descontents de la manera com s’han fet les coses. Molts dels arquitectes presentats ens han fet arribar el seu malestar. Algun d’ells, fins i tot, ho ha deixat escrit: “Contra els equips guanyadors, res de res. Contra encàrrecs directes d’ajuntaments a determinats equips d’arquitectes de contrastada experiència, tampoc. Contra adjudicacions directes d’obres de costos no molt elevats per causes justificades, res de res. Ara bé, que un Ajuntament organitzi un concurs i convidi a uns quants arquitectes il·lusionats per vestir, amb tratjos a mida, una acció prèviament determinada em sembla simplement inadmissible. Compte senyor alcalde d’Olot! Actuacions com aquesta són les que ajuden a que el talent i la il·lusió fugin del nostre país.”

Grup Municipal del PSC de l’Ajuntament d’Olot