Us recomano l’article que va publicar l’Albert Bramon aquesta setmana al setmanari La Comarca d’Olot:

Vivim tan profundament submergits en el debat de la independència que passem per alt que a les properes eleccions hi ha opcions d’esquerres i de dretes amb plantejos ben diferents pel que fa al model de societat.
Els funcionaris som gent afortunada perquè tenim més seguretat en el lloc de treball, però la rebaixa del nostre sou ve tota sola sense cap mesura que gravi les rendes del capital, ni cap impost sobre les transaccions financeres. Aquesta és una política clarament de dretes, fer recaure només en els que reben un salari el cost de les especulacions dels bancs. Quin altre sentit té, doncs, treure l’impost de successions?
El 30 de setembre, 40000 persones es van manifestar a 40 ciutats alemanyes reclamant el re equilibri de la riquesa i la recaptació d’impostos com a via de sortida a la crisi. Els manifestants reclamaven 3 coses:

1. Impost del patrimoni i impost sobre el capital
2. Acció contra els paradisos fiscals i l’evasió d’impostos
3. Impost universal a l’especulació.

Encara que la majoria de medis de comunicació influïts pels seus propietaris intenten vendre la idea que no hi ha alternatives polítiques a la crisi, la realitat més senzilla les desmenteix.
Un altre exemple, Peer Steinburck, candidat socialdemòcrata per a les eleccions alemanyes del 2013, membre moderat del partit i ministre de finances el 2005 en el govern de coalició amb els socialcristians, va dir al Parlament
alemany l’octubre del 2012: “Ni el canceller Khol ni cap dels seus predecessors haguessin consentit que s’abusés d’un país de la Unió només per obtenir major glòria nacional com vostè (Merkel) va consentir que s’abusés de Grècia”.
“El seu deure, senyora cancellera era haver explicat això als alemanys molt abans sense que la realitat fes saltar enlaire la tapa de l’olla”.
Per sort hi ha opcions diferents del pensament únic.

Albert Bramon
1r Secretari a la Garrotxa del PSC.
PS. Li agraeixo al senyor Narcís Oliveras que em consideri honest. Tingui present però que el mateix entusiasme que demostra intentant desacreditar la “via del mig” és una prova més que aquesta continua ben viva.

Carta de l’Albert Bramon, 1r secretari de l’associació de la Garrotxa del PSC, publicada a la comarca:

Una colla de gent de renom propera ala socialistes i a Iniciativa, com són la Victòria Camps, catedràtica i ex-diputada, els ex-fiscals José Maria Mena i Carlos Jiménez Villarejo, la directora de cine Isabel Coixet, l’escriptora Anna Maria Moix i alguns altres han fet un manifest a favor d’una opció federalista i d’esquerres a les properes eleccions.

Ha sortit a la premsa però alguns mitjans n’han fet poc ressò. És per això que m’agradaria indicar un parell de característiques rellevants d’aquesta crida.

a)    L’independentisme no és l’única opció que planta cara: El manifest contradiu la idea estesa durant aquests dies que només l’independentisme permet ser actius en front del centralisme. Els firmants del manifest deixen clar que un potent discurs federal és també una via per fer moure la deriva centralitzadora de la política espanyola i s’oposen al discurs predominant on es barregen veritats a mitges i exageracions com que Espanya ens roba i la consciència que la ruptura es faria sense costos econòmics i confrontacions socials.

b)    Polítiques d’esquerres: El manifest aposta clarament per una política d’esquerres que no quedi amagada per la idea única de la independència. N’hi ha prou en adonar-se que a França, tot i les retallades, no s’han reduït els pressupostos d’educació i sanitat i s’ha introduït l’impost sobre les grans fortunes, mentre que a Espanya les retallades han afectat tots els serveis públics i s’han fet eliminant l’impost de successions i no s’ha augmentat la contribució dels més rics.

Per a qui li agradi saber-ne més pot trobar el manifest al web www.federalistaidesquerres.cat

Albert Bramon

1r Secretari dels socialistes garrotxins.

L’ensarronada del Pacte Fiscal

divendres - 27 - juliol - 2012 AFEGIR COMENTARI

Comparteixo l’Article de l’Albert Bramon, 1r Secretari dels Socialistes de la Garrotxa


Una pregunta primer, a on cal firmar per demanar-lo? Nois, compteu amb mi! Per mi no quedarà! Tant me fa la versió que sigui.
Com que sóc molt llançat, de pas, apunteu-me també a que el cinema sigui gratuït i que s’aturi el canvi climàtic.
En mig de la pitjor crisi de la història té nassos que entre TV3, Catalunya Ràdio i el comte de Godó hagin aconseguit fer-nos creure que la qüestió clau de la vida dels catalans és si ens posem o no d’acord en el Pacte Fiscal.
Per cert, algú sap realment què és? És el concert basc? És recaptar tots els impostos nosaltres i després donar-ne una mica? Potser només és rebre més cash de l’Estat com el pacte del Magestic?
Resumint, estem davant de l’enganyifa més gran mai preparada.
Hi ha tres possibilitats:


1. Que l’objectiu final sigui aconseguir un millor finançament per a Catalunya. Si és així, assumpte resolt, el que cal és arribar a un acord amb el Partit Popular que és qui governa amb majoria absoluta i oferir a la resta de partits que s’hi afegeixin si els hi ve de gust.


2. Que l’objectiu final sigui donar un pas cap a la independència. Supersenzill! N’hi ha prou en demanar el concert econòmic i, com que és impossible d’aconseguir, ja estarem un xic més a prop del moment de proclamar la república catalana des del balcó del Firalet.


3. Que l’objectiu sigui anar fent la viu viu per tal d’arribar a les següents eleccions i que CiU les torni a guanyar i, un cop guanyades, a pensar tots en la pròxima fita irrenunciable.


Com podeu veure, tant si és el cas 1, el 2 o el 3, estem submergits en un engany col·lectiu.
L’última cita il·lustre ha arribat del President Mas comparant el Pacte Fiscal amb els Jocs Olímpics. Deu n’hi do!
Amb el Jocs Olímpics sabíem què volíem i vàrem pactar-los amb Espanya, Europa i el Món Mundial.
Amb el pacte fiscal, no sabem ben bé què volem i, a més, només pactem entre els catalans i ens barallem amb Espanya.

Les eleccions franceses

dilluns - 28 - maig - 2012 AFEGIR COMENTARI
Comparteixo l’article d’opinió de l’Albert Bramon, 1r secretari del PSC a la Garrotxa.


Per l’Agrupació a la Garrotxa del PSC, l’elecció del candidat socialista François Hollande per la presidència de França ha estat un motiu de gran d’alegria. Tot i que som conscients que tota la llopada neo-liberal política i mediàtica se li tirarà en contra com ja han fet durant la campanya, aquestes eleccions són una petita escletxa de llum per deixar clar que un altre món és possible, un món on la crisi es reparteixi proporcionalment als diners de cadascú i on l’objectiu final sigui estimular el creixement i el repartiment.


En definitiva és un triomf de la política per sobre dels designis financers. Bona mostra d’això són els canvis que ja ha provocat sobre Alemanya i el Banc Central Europeu. Els socialistes francesos ho tindran complicat però algunes de les mesures del seu programa poden fer girar el món en una direcció diferent:


. L’increment dels impostos a les fortunes de més d’un milió d’euros.
. El creixement del sou mínim per sobre de la inflació.
. La contractació de nous professors.
. La separació de la banca que es dedica a la inversió i a l’estalvi.
. L’increment de l’impost de successions i de patrimoni.
. La proposta d’emissió d’eurobonus per ajudar els països amb més problemes de deute.


És la política!
Comparteixo l’article de l’Albert Bramon, 1r Secretari del PSC de la Garrotxa,  sobre els pressupostos de l’Estat:


Les inversions de l’Estat a Catalunya pel 2012 seran l’11,1 % del total i l’any passat van ser el 15,2%. M’agradaria remarcar un comentari encara que pugui semblar obvi, no és una rebaixa dels diners destinats a inversions provocada per la crisi, sinó que del paquet que hi ha ara, ens en toca un tros més petit.


Conclusió, per a Catalunya no és el mateix que governi el PSOE que el PP. “No hase falta desir nada más”


Val, ja ho sé, quan tinguem la independència tot serà meravellós, vendrem sense problemes els nostres productes a Europa, viurem en harmonia i no ens barallarem entre nosaltres i, com que cobrarem els impostos, serem un estat que rebrà diners dels fons de compensació europeus.


No cal amoïnar-se molt perquè sembla que ho tenim a tocar però, mentrestant, jo que sóc patidor de mena, penso que potser seria millor tornar a la política que va portar a l’Estatut, pactem amb l’Estat i procurem explicar i aconseguir que les inversions tinguin el mateix percentatge que el nostre PIB i participem en el fons de compensació amb la voluntat que, un cop pagat, continuem mantenint la mateixa posició en l’ordre de comunitats de la renda per càpita.


Això demana voluntat de governar a Espanya, ganes d’explicar-se, esforç i treball conjunt, un panorama molt menys heroic que les consultes populars però més efectiu pels 2 o 3 anys (o menys) que tardarem en aconseguir la independència.
Com a docent convençut de la necessitat d’una educació pública de qualitat,  m’adhereixo al manifest que hem aprovat al claustre de l’IES la Garrotxa.

MANIFEST DEL CLAUSTRE DE PROFESSORS DAVANTLA VAGA GENERAL DEL 29 DE MARÇ

Els governs català i espanyol han trobat en la crisi econòmica una excusa perfecta per retallar els drets socials i laborals, per desmuntar l’Estat del Benestar i afeblir els serveis públics més bàsics dels i de les catalanes, tot avançant cap a la seva privatització (Sanitat, Educació, Serveis Socials, Transports, Mitjans de Comunicació, etc.).
Les retallades afecten tant els treballadors/es com la qualitat del servei:
• Disminució de la partida pressupostària dedicada a l’educació
• Retallades salarials
• Retallada de plantilles
• Augment de la càrrega de treball
• Pèrdua de drets socials i laborals i augment de la precarietat
• Reducció de les partides destinades al funcionament dels centres públics, a les beques
i a les noves construccions
• Increment de 3 punts en la retenció de l’IRPF
• Tancament d’aules encaminada a suprimir centres públics a mitjà termini
A aquestes retallades cal afegir-hi una reforma laboral aprovada pel Govern Central que suposa un retrocés en drets, condicions i garanties laborals que ens situa en èpoques predemocràtiques, alhora que obre la possibilitat, per primera vegada, d’acomiadar personal laboral de les administracions públiques.
La conjunció de les retallades i de la reforma laboral suposa l’agressió més directa i brutal que els treballadors i treballadores de l’educació i tota la resta de població assalariada hem patit des de la reinstauració de la democràcia. És responsabilitat nostra mobilitzar-nos per frenar les actuals polítiques que ens volen privar d’unes condicions laborals i salarials dignes, d’uns serveis públics de qualitat i d’un Estat del Benestar que, encara que petit i esquifit, garantia una certa cohesió social. Si  els governs central i català no reaccionen favorablement continuarem amb les mobilitzacions.
• PER UN ENSENYAMENT PÚBLIC DE QUALITAT
• PER UNS SERVEIS PÚBLICS EFICIENTS I UNIVERSALS
• PER UNS DRETS LABORALS I SALARIALS DIGNES
• PROU RETALLADES A L’EDUCACIÓ
• NO A AQUESTA REFORMA LABORAL
Claustre de professors/es de l’Institut La Garrotxa
Olot, 21 de març del 2012