Una reflexió meditada en el temps a l’entorn de la gestió sense visió de futur de l’actual equip de govern a l’ajuntament d’Olot. La manca de projecció en les arts contemporànies com a exemple:


GOVERNAR FENT PASSES ENRERA

El govern de CiU a l’ajuntament ha decidit, unilateralment, posar fi a totes les activitats culturals de l’àmbit de la creació contemporània a la ciutat d’Olot, començant pel Festival Panorama per aquest 2012. Durant el 2011, aquest esdeveniment cultural amb una trajectòria més que exitosa de 10 anys, va tenir lloc a principis de juny, amb una proposta artística adequada a la situació econòmica del moment -reduint-ne el pressupost-, i amb el desig que el nou ajuntament aportés també la imaginació necessària per a mantenir-lo, a l’espera de millors temps. Però no ha estat així; no han destinat ni un sol minut a fer el que s’espera d’un govern, pensar en noves fòrmules, parlar amb els artistes i persones del món de la cultura, buscar nous recursos. El resultat és que Olot s’ha quedat sense aquest festival.

DESMANTELAR-HO DEL TOT

I ara li ha tocat el torn a les arts visuals contemporànies, amb el tancament de l’Espai Zer01 i la Sala 15, l’acabament de les beques i l’acomiadament del seu director.  Amb aquesta decisió es trenca el consens aconseguit gràcies al Pla de Cultura, un pla participatiu que pretenia marcar les línies estratègiques de la cultura a la ciutat. Quina gran decepció per a moltes de les persones que voluntàriament hi van participar, en veure que les seves opinions són menystingudes per a l’acció d’un govern sense visió de futur.

Entenem que en moments de dificultats econòmiques es redueixin pressupostos i per tant les activitats dels diferents serveis municipals, però mantenint l’estructura de servei que permeti que, quan arribi una situació més favorable, es pugui  augmentar l’activitat gràcies al prestigi que s’ha aconseguit amb el treball que s’ha fet aquest darrers anys, i que ha estat reconegut més enllà de Catalunya.

PER A QUÈ SERVEIXEN ELS ESTALVIS?

Els estalvis serveixen per, quan venen temps difícils, poder-los afrontar amb éxit. És amb aquesta voluntat que l’anterior equip de govern va deixar al calaix estalvis de quasi 3 milions d’euros ( tal com va quedar demostrat en el  Ple Ordinari d’aquest mes de març, on es va presentar la liquidació del pressupost de la corporació de l’exercici 2011 amb superàvit) per –reduint l’activitat- poder mantenir els serveis municipals que han d’assegurar el futur i el benestar dels nostre ciutadans.

I en uns moments on tothom es posa a la boca que cal INNOVACIO i CREATIVITAT per ser més competitius i afrontar el futur amb èxit, l’equip de govern convergent talla de soca-rel allò que la ciutat tenia en el camp contemporani.

Les pràctiques artístiques contemporànies aporten a les ciutats innovació, reflexió, una mirada oberta al que succeeix al nostre entorn, però en el cas d’Olot aporten, a més, un valor afegit a la voluntat compartida de ser capdavanters en el món de l’art.

UNA IMPORTANT REACCIÓ LAMENTANT-HO

És lògica la reacció contrària del sector de les arts visuals i de la cultura de tot el país davant de la decisió presa. És, a més, una reacció lògica davant la manca de diàleg per part de l’ajuntament, que no ha parlat amb el sector abans de prendre la decisió malgrat que en el seu discurs parlen  de participació i diàleg. Cal predicar amb l’exemple.

OLOT CIUTAT D’ESTUDIS D’ART

Des de fa temps la ciutat treballa amb la voluntat d’ impartir diferents estudis d’art que se sumin a l’important paper que juga i pot jugar l’actual Escola d’Art.  Així es va treballar des de l’anterior govern municipal, i semblava que també era així per l’actual. Si això és així, com es pot entendre que llenci el treball d’ una colla d’anys en les arts contemporànies si és fonamental per qualsevol centre o activitats de formació artística.?

Com defensaran, ara, aquests possibles estudis, després del tancament de l’Espai Zer01, del ressó mediàtic que ha tingut i de l’opinió contrària de molts experts?

Josep Guix i Feixas, Grup Municipal del PSC d’Olot

La dona del Cèsar no només ha de ser honesta, sinó que també ho ha de semblar.

L’Ajuntament d’Olot va convocar un concurs d’idees per a la definició arquitectònica bàsica de l’edifici de la nova plaça del mercat. Aquest concurs està dividit en dues fases. Una primera de selecció prèvia dels candidats i una segona de concurs entre els tres candidats seleccionats.

Per a la selecció prèvia dels candidats les bases deien el següent: “El jurat (la Junta de Govern) valorarà el perfil professional dels sol·licitants en funció dels següents aspectes:

– Experiència i qualitat dels treballs realitzats de caire semblant al que és objecte del concurs.

– Qualitat en l’exercici professional, avalada per premis, mencions, publicacions…

– Experiència general en treballs d’anàlisi i disseny urbà.

– Composició de l’equip, nivells de dedicació i mitjans materials adscrits al treball.

– Implementació de l’equipament en la ciutat”.

En base a aquest precepte, a les dificultats sabudes de falta de feina del sector i en base, també, al prestigi que l’Ajuntament d’Olot s’havia guanyat -durant l’etapa anterior de govern socialista- de fer les coses com s’han de fer, 31 equips d’arquitectes d’arreu de Catalunya es presentaren en aquest concurs. Llevat del darrer aspecte (implementació de l’equipament a la ciutat) tots els altres apuntaven que la selecció prèvia dels candidats es faria principalment en base als currículums. O així almenys ho van entendre la majoria d’equips presentats.

No és que dubtem de la qualitat dels tres equips seleccionats, ni de la qualitat -demostrada- d’aquests equips en l’exercici de la seva activitat professional. El que no ens ha agradat és aquesta manera, diem-ne “casolana”, de fer les coses. Quan es fa un concurs d’aquestes característiques el correcte és que el jurat estigui composat per arquitectes de reconegut prestigi aliens a l’Ajuntament i per un representant del col·legi d’arquitectes, a banda de determinats membres de l’equip de govern. Tampoc no està de més convidar algun membre de l’oposició, sobretot si resulta que som un govern dialogant, que vol fomentar la participació i que vol governar, no pas manar.

I ens consta que no som els únics descontents de la manera com s’han fet les coses. Molts dels arquitectes presentats ens han fet arribar el seu malestar. Algun d’ells, fins i tot, ho ha deixat escrit: “Contra els equips guanyadors, res de res. Contra encàrrecs directes d’ajuntaments a determinats equips d’arquitectes de contrastada experiència, tampoc. Contra adjudicacions directes d’obres de costos no molt elevats per causes justificades, res de res. Ara bé, que un Ajuntament organitzi un concurs i convidi a uns quants arquitectes il·lusionats per vestir, amb tratjos a mida, una acció prèviament determinada em sembla simplement inadmissible. Compte senyor alcalde d’Olot! Actuacions com aquesta són les que ajuden a que el talent i la il·lusió fugin del nostre país.”

Grup Municipal del PSC de l’Ajuntament d’Olot

En el proppassat Ple el nou equip de govern de CiU va presentar el seu model de cartipàs. Per descomptat que en tenen tot el dret del món, per això des del PSC ens varem abstenir en la votació. El problema sorgeix quan en roda de premsa l’Alcalde anuncia per terra, mar i aire que el seu organigrama representa un estalvi d’un 25% en relació al cartipàs de l’anterior equip de govern. Amb aquesta afirmació va voler donar a entendre que gestionaran la ciutat amb més austeritat i, per descomptat, amb millors resultats que abans, perquè -així almenys ho volem entendre- els cartipassos no es modifiquen per anar a pitjor, ja que la crisi econòmica no pot servir d’excusa per anar perdent pistonada.

Arribats en aquest punt el grup socialista es veu obligat, a contra cor, a fer una sèrie de puntualitzacions.

–         Si ens mirem només els 9 regidors -més l’Alcalde- que formen l’actual equip de govern (amb dos dedicacions exclusives) i el comparem amb l’anterior (5 dedicacions exclusives i una mitja dedicació) veiem que l’estalvi no és d’un 25%, sinó d’un 20%. Només faltaria que no fos així, ja que no coneixem cap empresa que pagui més diners als seus treballadors per dedicar-hi menys hores, tot i que no dubtem que els regidors del nou equip s’hi dedicaran tant com podran, però si han de complir amb una jornada laboral completa al seu lloc de treball habitual, poques hores els quedaran per realitzar altres tasques. El dia només té 24 hores i algunes d’elles s’han d’aprofitar per descansar.

–         Si calculem el que costen a l’Ajuntament els 21 regidors del Consistori, que és el que importa als olotins i les olotines, comprovem que l’estalvi només és d’un 15%.

–         No veiem malament la creació de 4 macroàrees regides per 4 macroregidors. Aquestes 4 àrees, més o menys, són les que ja existien, distribuïdes d’una manera diferent, això sí. El que no veiem clar és que només una d’elles, l’Àrea de Cohesió Social i Atenció a les Persones, disposi al capdavant d’un regidor amb dedicació exclusiva. Vol dir això que les altres Àrees (Progrés Econòmic, Serveis i Innovació i Territori i Medi Ambient) són menys importants?

–         Si ponderem les retribucions dels membres de l’equip de govern en funció de la dedicació teòrica aprovada en el darrer Ple, observem que no es dóna una reducció del 20% dels costos salarials, sinó un augment considerable d’aquets, a l’entorn del 35%. Està clar que el cost per als ciutadans d’Olot dels regidors de l’equip de govern no es pot calcular com una simple addició de les remuneracions percebudes. Cal tenir en compte també les dedicacions plantejades per cadascun d’ells. O és que hi ha algú que cobri el mateix per treballar 8 hores que per treballar-ne la meitat?

–         Aquesta pèrdua de dedicació, CiU la pensa compensar, a banda de les dedicacions nocturnes de gran part dels seus regidors, amb la contractació d’un gerent que farà funcions de coordinació entre els càrrecs polítics i els alts funcionaris. Aquesta contractació no ens sembla ni bé ni malament i ja tindrem temps d’avaluar en el futur l’encert o no d’aquesta decisió. El que no ens sembla just és que el cost d’aquest gerent, autèntica clau de volta del nou model de cartipàs, no computi amb els costos de l’equip de govern. El que està clar és que amb la incorporació retribuïda d’aquest gerent l’Ajuntament d’Olot no s’estalviarà ni un euro en relació a l’anterior model. Ans el contrari, el sobrepassarà amb escreix.

I si al sr Josep Maria Corominas li sap greu “fins i tot des del punt de vista personal” -com repetidament va dir en el Ple davant els qüestionaments del cartipàs formulats pel PSC i ERC- a nosaltres també ens sap greu que hagi pregonat amb tanta alegria la pretesa “austeritat” del seu model de gestió.

Grup Municipal del PSC

Benvolgudes, benvolguts,

Primer de tot, moltes gràcies a tots els que vareu anar a votar i vareu participar del dret, el deure i la festa de la democràcia. Gràcies, encara més, als que ens vau fer confiança tant a mi com a la candidatura del PSC d’Olot, així com a totes les persones que han treballat de valent per fer possible la campanya, a tots els membres de la candidatura, als de sempre, a les noves incorporacions i a la grada jove.  Estic immensament agraït pel suport, els ànims i l’escalf que m’heu transmès. Us garanteixo que treballarem amb la mateixa il·lusió, determinació i energia amb la qual pensàvem governar, per ajudar a construir i a tirar endavant una ciutat que s’enfronta -com arreu- a una situació incerta i complicada.

També vull felicitar al grup municipal de CiU a Olot pels resultats, així com a aquelles forces polítiques que des de l’estimació i el respecte cap a tots els olotins i olotines i a la ciutat d’Olot, han entès que la política municipal és l’eina que tenim més a l’abast per millorar el món on vivim, i han volgut presentar-se, igual que nosaltres, amb un model i un projecte per tirar endavant la ciutat malgrat les dificultats de la situació actual.

No estic content pels resultats obtinguts, però encara em dol més la poca participació que hi ha hagut. És evident que alguna cosa no funciona, que cal revisar, reflexionar i treballar per apropar la ciutadania a l’ajuntament i fer-la partícip de la política municipal.

Ben vostre,

Josep Guix

Esteu tots convidats!

dijous - 12 - maig - 2011 AFEGIR COMENTARI

www.emprenedorsperolot.wordpress.com

Ja hem presentat  el grup de treball d’emprenedoria Emprenedors Per Olot, – format per membres de la “grada jove” de la candidatura – i les primeres propostes que posa en marxa aquest grup.

En Lluis Olivet, membre del grup de treball i numero 14 a la candidatura, va exposar les línies mestres que aquest equip treballarà, i que es centraran en la creació d’oportunitats d’emprenedoria així com d’espais de comunicació i debat per al desenvolupament del potencial econòmic de la ciutat, un dels eixos principals del programa electoral.

En Jordi Buch, també emprenedor i número 15 de la llista, ha presentat les eïnes de comunicació fonamentals que l’equip utilitzarà: un lloc web,emprenedorsperolot.wordpress.com,  que és la cara visible del grup de treball i que mostra, entre d’altres, casos d’èxit en emprenedoria, projectes que es duguin a terme a la ciutat, articles i entrevistes d’interès, bones pràctiques i un catàleg d’emprenedors. Així mateix, el lloc web també ofereix un fòrum de debat per recollir i fer intercanvi de totes aquelles opinions i idees en temes d’emprenedoria que els internautes vulguin aportar. També es posa en marxa un compte a Twitter, EmprenXOlot, que conjuntament amb el hashtag #perolot – que piula els actes principals de la candidatura – servirà per rebotar els continguts del lloc web, convocar activitats i actes per a emprenedors i fer-ne la crònica en temps real.
Penso que és molt important que la gent jove s’impliqui en la ciutat i, en aquest cas, ajudarà a enfortir i dinamitzar l’eix econòmic del programa electoral de la candidatura, i ens obra a aquelles propostes i projectes d’interès per a la promoció econòmica de la ciutat.”

Paral·lelament, però, penso que cal fer un esforç important i continuar incidint en el sector de la joventut amb dificultats importants d’entrada al món laboral. Per això, penso la formació també és una de les prioritats del nostra programa.