Enguany hem volgut retre homenatge a tots els treballadors i treballadores del sector tèxtil, que tants beneficis econòmics ha aportat a la nostra ciutat i comarca i que tant ha patit els darrers anys a causa de la globalització i la competència d’altres països on no es respecten els drets laborals que reivindiquem.

Pensem que és molt important celebrar les fites obtingudes, però alhora cal recordar i seguir treballant pels reptes col·lectius que resten pendents per tal de construir, entre tots,  una societat més justa. Així, volem reivindicar el treball, ara més que mai, com a dret fonamental i com a cultura de l’esforç i la dedicació.

Esperem que us agradi!

Paral·lelament, un nou model de governança, el Govern territorial de Salut de la Garrotxa -un govern compartit entre la Generalitat de Catalunya, el Departament de Salut, el Consell Comarcal i els ajuntaments- avançava cap una contínua millora en l’atenció sanitària i sociosanitària, així com en l’àmbit de la salut pública, aprofitant els consorcis garrotxins de serveis socials i medi ambient. S’estava potenciant, gràcies també a la millora de les carreteres, les col·laboracions entre els hospitals d’Olot, Vic i Campdevànol, amb l’objectiu de guanyar eficiència i compartir projectes, serveis, docència i recerca.

La inversió de 60 milions del nou Hospital d’Olot marcarà el seu futur amb la previsió de dotar-lo de més serveis. Durant els darrers dos anys el pressupost sanitari a la regió de Girona s’ha reduït un 9%, una caiguda que ha comportat precarietat laboral, pèrdua d’activitat assistencial i un important increment del temps d’espera per a diagnòstics i cirurgies. A la Garrotxa, el creixement de les llistes d’espera ha estat del 47% en només un any. L’any 2010, 242 persones esperaven una intervenció quirúrgica, mentre que el 2011 ja eren 356.

L’actual patronat, presidit per l’alcalde d’Olot, Josep Maria Corominas (CiU) proposa oferir els quiròfans de l’actual Hospital Sant Jaume, en una primera fase, a les mútues mèdiques privades, i en dos fases següents, anar incrementant l’oferta privada de tot tipus, inclosa la de professionals de fora del centre i oberta a prestacions que no s’ofereixen a l’actual hospital -especialment en el nou centre que hauria d’entrar en servei el 2013-.

El portaveu municipal del PSC de l’Ajuntament d’Olot, Josep Guix, va votar en contra com a membre del patronat. Els socialistes denunciem que es promociona l’assistència privada, amb la renúncia a reclamar millores i continuïtat en l’atenció pública, en un moment de clara pèrdua d’activitat als centres públics.Així mateix s’utilitza la infraestructura, el personal i la tecnologia pública a favor del lucre d’uns pocs: metges, professionals individuals i assegurances privades. Aquesta és la situació actual i anirà a més en el futur hospital nou.

Aquesta mesura generarà greuges a favor del pacients de l’atenció privada, que no hauran d’esperar tot i ser atesos en el mateix centre públic, induint indirectament a fer-se d’una mútua privada per guanyar accessibilitat.

A nivell parlamentari el PSC ha reclamat reglamentar èticament l’activitat privada al sector públic concertat. Mentre això no passi, creiem que, a l’Hospital d’Olot, només s’hi haurien de fer activitats privades no incloses en la cartera pública (odontologia, podologia…). Creiem que encara es poden aconseguir guanys significatius en eficiència i continuar millorant l’assistència de l’Hospital d’Olot treballant conjuntament amb els centres hospitalaris de Vic i Campdevànol.

GOVERNAR FENT PASSES ENRERA

El govern de CiU a l’ajuntament ha decidit, unilateralment, posar fi a totes les activitats culturals de l’àmbit de la creació contemporània a la ciutat d’Olot, començant pel Festival Panorama per aquest 2012. Durant el 2011, aquest esdeveniment cultural amb una trajectòria més que exitosa de 10 anys, va tenir lloc a principis de juny, amb una proposta artística adequada a la situació econòmica del moment -reduint-ne el pressupost-, i amb el desig que el nou ajuntament aportés també la imaginació necessària per a mantenir-lo, a l’espera de millors temps. Però no ha estat així; no han destinat ni un sol minut a fer el que s’espera d’un govern, pensar en noves fòrmules, parlar amb els artistes i persones del món de la cultura, buscar nous recursos. El resultat és que Olot s’ha quedat sense aquest festival.

DESMANTELAR-HO DEL TOT

I ara li ha tocat el torn a les arts visuals contemporànies, amb el tancament de l’Espai Zer01 i la Sala 15, l’acabament de les beques i l’acomiadament del seu director.  Amb aquesta decisió es trenca el consens aconseguit gràcies al Pla de Cultura, un pla participatiu que pretenia marcar les línies estratègiques de la cultura a la ciutat. Quina gran decepció per a moltes de les persones que voluntàriament hi van participar, en veure que les seves opinions són menystingudes per a l’acció d’un govern sense visió de futur.

Entenem que en moments de dificultats econòmiques es redueixin pressupostos i per tant les activitats dels diferents serveis municipals, però mantenint l’estructura de servei que permeti que, quan arribi una situació més favorable, es pugui  augmentar l’activitat gràcies al prestigi que s’ha aconseguit amb el treball que s’ha fet aquest darrers anys, i que ha estat reconegut més enllà de Catalunya.

PER A QUÈ SERVEIXEN ELS ESTALVIS?

Els estalvis serveixen per, quan venen temps difícils, poder-los afrontar amb éxit. És amb aquesta voluntat que l’anterior equip de govern va deixar al calaix estalvis de quasi 3 milions d’euros ( tal com va quedar demostrat en el  Ple Ordinari d’aquest mes de març, on es va presentar la liquidació del pressupost de la corporació de l’exercici 2011 amb superàvit) per –reduint l’activitat- poder mantenir els serveis municipals que han d’assegurar el futur i el benestar dels nostre ciutadans.

I en uns moments on tothom es posa a la boca que cal INNOVACIO i CREATIVITAT per ser més competitius i afrontar el futur amb èxit, l’equip de govern convergent talla de soca-rel allò que la ciutat tenia en el camp contemporani.

Les pràctiques artístiques contemporànies aporten a les ciutats innovació, reflexió, una mirada oberta al que succeeix al nostre entorn, però en el cas d’Olot aporten, a més, un valor afegit a la voluntat compartida de ser capdavanters en el món de l’art.

UNA IMPORTANT REACCIÓ LAMENTANT-HO

És lògica la reacció contrària del sector de les arts visuals i de la cultura de tot el país davant de la decisió presa. És, a més, una reacció lògica davant la manca de diàleg per part de l’ajuntament, que no ha parlat amb el sector abans de prendre la decisió malgrat que en el seu discurs parlen  de participació i diàleg. Cal predicar amb l’exemple.

OLOT CIUTAT D’ESTUDIS D’ART

Des de fa temps la ciutat treballa amb la voluntat d’ impartir diferents estudis d’art que se sumin a l’important paper que juga i pot jugar l’actual Escola d’Art.  Així es va treballar des de l’anterior govern municipal, i semblava que també era així per l’actual. Si això és així, com es pot entendre que llenci el treball d’ una colla d’anys en les arts contemporànies si és fonamental per qualsevol centre o activitats de formació artística.?

Com defensaran, ara, aquests possibles estudis, després del tancament de l’Espai Zer01, del ressó mediàtic que ha tingut i de l’opinió contrària de molts experts?

Josep Guix i Feixas, Grup Municipal del PSC d’Olot

L’Ajuntament d’Olot va convocar un concurs d’idees per a la definició arquitectònica bàsica de l’edifici de la nova plaça del mercat. Aquest concurs està dividit en dues fases. Una primera de selecció prèvia dels candidats i una segona de concurs entre els tres candidats seleccionats.

Per a la selecció prèvia dels candidats les bases deien el següent: “El jurat (la Junta de Govern) valorarà el perfil professional dels sol·licitants en funció dels següents aspectes:

- Experiència i qualitat dels treballs realitzats de caire semblant al que és objecte del concurs.

- Qualitat en l’exercici professional, avalada per premis, mencions, publicacions…

- Experiència general en treballs d’anàlisi i disseny urbà.

- Composició de l’equip, nivells de dedicació i mitjans materials adscrits al treball.

- Implementació de l’equipament en la ciutat”.

En base a aquest precepte, a les dificultats sabudes de falta de feina del sector i en base, també, al prestigi que l’Ajuntament d’Olot s’havia guanyat -durant l’etapa anterior de govern socialista- de fer les coses com s’han de fer, 31 equips d’arquitectes d’arreu de Catalunya es presentaren en aquest concurs. Llevat del darrer aspecte (implementació de l’equipament a la ciutat) tots els altres apuntaven que la selecció prèvia dels candidats es faria principalment en base als currículums. O així almenys ho van entendre la majoria d’equips presentats.

No és que dubtem de la qualitat dels tres equips seleccionats, ni de la qualitat -demostrada- d’aquests equips en l’exercici de la seva activitat professional. El que no ens ha agradat és aquesta manera, diem-ne “casolana”, de fer les coses. Quan es fa un concurs d’aquestes característiques el correcte és que el jurat estigui composat per arquitectes de reconegut prestigi aliens a l’Ajuntament i per un representant del col·legi d’arquitectes, a banda de determinats membres de l’equip de govern. Tampoc no està de més convidar algun membre de l’oposició, sobretot si resulta que som un govern dialogant, que vol fomentar la participació i que vol governar, no pas manar.

I ens consta que no som els únics descontents de la manera com s’han fet les coses. Molts dels arquitectes presentats ens han fet arribar el seu malestar. Algun d’ells, fins i tot, ho ha deixat escrit: “Contra els equips guanyadors, res de res. Contra encàrrecs directes d’ajuntaments a determinats equips d’arquitectes de contrastada experiència, tampoc. Contra adjudicacions directes d’obres de costos no molt elevats per causes justificades, res de res. Ara bé, que un Ajuntament organitzi un concurs i convidi a uns quants arquitectes il·lusionats per vestir, amb tratjos a mida, una acció prèviament determinada em sembla simplement inadmissible. Compte senyor alcalde d’Olot! Actuacions com aquesta són les que ajuden a que el talent i la il·lusió fugin del nostre país.”

Grup Municipal del PSC de l’Ajuntament d’Olot