PRESENTACIÓ

En Josep Guix és una persona de tracte fàcil, molt proper a la gent. Pot ser sigui pel seu tarannà o potser sigui per la seva condició de professor. O pot ser sigui per tot plegat, tant se val. El cas és que sense voler-ho, la seva trajectòria vital li ha donat una gran projecció pública i un gran compromís amb els altres.

És un home de món i de poble; ha viatjat en vespa per tot Europa, ha estudiat cultius a Filipines i Síria, s’ha format a Canadà, Estats Units, França i Dinamarca, ha empès l’Associació de Veïns de Sant Francesc, ha batallat a l’IES la Garrotxa i transmet coneixement a Ràdio Olot des de fa 25 anys.

pitu


Per això coneix tan bé la terra que trepitja.  Per això assumeix la responsabilitat que comporta SABER i la posa al servei dels altres. Per això, des de sempre, té el compromís d’APRENDRE. Una relació causa-efecte que, necessàriament, funciona amb el sofisticat engranatge de l’intercanvi d’idees i de la participació.  Perquè en Josep hi creu, en aquesta manera de fer les coses. I, de fet, no en té d’altra. I ell, pel seu caràcter, domina l’art de dirigir i d’ engegar projectes que la gent fa seus.

A casa, ajuda a les tasques domèstiques. És l’encarregat de rentar els plats. Ho fa a mà; li agrada més, ho troba més relaxant i sobretot, aprofita l’estona per pensar i planificar. Vesteix sempre amb camisa, però ha sabut arromangar-se les mànigues quan ha fet falta. De jove, havia fet de cambrer pels interns dels Maristes, on estudiava, i així es pagava l’estada. O havia muntat, amb uns companys, el bar de l’Escola Superior d’Agricultura aprofitant unes antigues cuines  per pagar-se una part de la carrera.

CURRÍCULUM VITAE

En Josep Guix i Feixas neix garrotxí de soca-rel el 4  de març de 1958 a Besalú.

Adopta el cognom Guix de l’avi patern de la Pinya, i Feixas de l’avi matern de Santa Pau; la vocació de mestre del seu pare; l’interès per l’agricultura i la ramaderia dels estius que passa a Ribes de Freser, a la masia de la seva tia, Can Maiol, on treballa de valent recollint herba de prats i pastures amb els seus cosins;  i el gust de dirigir i treballar pel bé comú de les tasques de monitor de casal i, ja a la universitat, de delegat de classe.

De Besalú al món. La formació.

Va a col·legi a Besalú i a Argelaguer, fins que marxa intern als Maristes de Girona, a realitzar els estudis secundaris.

El 1980 es llicencia en Enginyeria Agrària a l’Escola Superior d’Agricultura de Lleida, aleshores adherit a la Politècnica de Catalunya, i s’especialitza en Explotacions Agropecuàries. La tardor del mateix any inicia un període d’estades tècniques que el duran a Filipines, on, gràcies a una beca IAESTE (International Association for the Exchange of Students for Technical Experience), treballa al centre de recerca Bureau off Plant Industry. Allà investiga els conreus d’arròs i blat de moro a fi de millorar i incrementar la producció per al consum intern i l’exportació. A Síria, tres anys més tard i becat a la Facultat d’Agricultura d’Aleppo, estudia la millora genètica amb plantes adaptades a zones desèrtiques per tal d’afavorir les pastures pels remats de les poblacions  Beduïnes i facilitar l’establiment d’aquestes comunitats en llocs fixos. Una Síria que, sense voler-ho, li mostra la realitat del conflicte araboisraelià.

El mateix any, i ja altre cop a terres garrotxines, s’involucra en les institucions que té més properes, exercint de regidor a l’Ajuntament de Besalú, una tasca que desenvoluparà fins el 1991;  i treballant a l’estiu de Bomber Forestal, donant suport als Bombers d’Olot des del parc de Besalú.

Tornar amb energia, engegar projectes

El 1985 és un any d’emprendre: posa fil a l’agulla a projectes que el tindran ocupat 20 anys després. Funda el programa de Ràdio Olot  Trenquem el Cuc; edita el primer número de l’Agenda de Pagès amb l’Anna Roca i, sobretot, entra com a Professor i Cap del Departament d’Agrària a l’ Institut de Formació Professional La  Garrotxa d’Olot. Aprofita aquell estiu i els que vénen i s’escapa a Ontàrio, Canadà , a Califòrnia i a  Wisconsin, EEUU, on es dedica a l’estudi del Vacu de llet; més tard, també viatjarà a Michigan, EEUU, per centrar-se en l’estudi del conreu dels fesols de varietats de mata baixa; i a l’ l’Escola d’ Agricultura de Roskilde a Dinamarca i al Lyceè Agricole Georges Pompidou d’Aurillac França, estades que destinarà a l’ estudi dels sistemes de formació agrària reglada i no reglada.

Encara posat en la formació de joves agraris, l’any 1990 funda amb Semega  i Afrigi l’ Aula Permanent de Formació Agropecuària Josep Xifra dedicada a la formació continua i inspirada en el model danès. Cada any hi passen més de 200 alumnes pagesos, procedents de totes les comarques gironines.

Durant aquesta etapa, a l’aula es realitzen treballs de recerca agronòmica en col·laboració amb la Universitat de Girona  i el Cirit sobre la millora d’alguns conreus tradicionals de les comarques gironines com les patates de la Vall de Camprodon, els fesols de Santa Pau, els alls de Banyoles, les cebes de Figueres, l’ herbacol, etc.

Temps de liderar. Director a l’Ies la Garrotxa

 Tot i no desvincular-se mai del món rural – el 1996 s’inicia com a Vicepresident del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles fins l’any 2000 –, després d’un període intens de sembra i recollida, el 1995 és hora de començar-ne  un altre que durarà gairebé 10 anys: la direcció del mateix institut, l’ IES-SEP la Garrotxa.

Durant aquesta  etapa, el centre implanta el estudis LOGSE passant de la  Formació Professional clàssica al nou sistema d’ensenyament: ESO, BATXILLERATS I CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ I SUPERIOR. És en el període 2000 al 2004, una vegada organitzats tots els currículums, que el centre aposta pels projectes transversals: Autoformació i recerca ( durant aquest procés un alumne de l’ institut representa Espanya al Congrés Mundial de Joves Investigadors al Japó i un altre al Congrés  Europeu a  Irlanda).

Com sempre, l’objectiu és la qualitat i la millora contínua: L’IES-SEP la Garrotxa era a l’any 2003 el segon Institut de Catalunya en obtenir la certificació ISO 9001-2000). També obtenia el mateix any el certificat Escola Verda i era pionera en la mediació per la resolució de conflictes, etc. Per tot això, el  2004  la Generalitat de Catalunya  atorga a l’Institut el Premi Nacional d’Educació.

Tornar als orígens. Director dels Serveis Territorials a Girona del Departament d’Agricultura

El 2004 també posa fi aquesta etapa immers en l’educació dels joves de la comarca, per retornar, d’alguna manera, als orígens. Així, i fins a dia d’avui, assumeix la Direcció dels Serveis Territorials a Girona del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya.

El que no canvia és la fita: millorar. Treballa per la modernització de les empreses agràries, la fusió de les cooperatives, la modernització dels regadius, la millora dels camins rurals que donen servei a l’agricultura i a la ramaderia, la millora de la fertilització sostenible del conreus, el foment de la producció integrada i de l’agricultura ecològica, la millora de l’ensenyament agrari, la incorporació de joves agricultors al sector, la millora dels productes agraris de les comarques gironines a través de la recerca i la transferència tecnològica, la promoció dels productes agraris per acostar-los als consumidors, el foment de la industria agroalimentària, etc. D’altra banda, destina molts esforços a  millorar l’eficàcia de l’administració agrària a les comarques de Girona, aplicant les noves tecnologies amb la intenció de suprimir procediments administratius, burocràtics i acostar al màxim l’administració a l’administrat.

I ara, Olot

El proper repte és la ciutat d’Olot, una fita que ha arribat de manera coherent, quasi per inèrcia a la seva trajectòria. Conscient de la responsabilitat ciutadana i participatiu, des de sempre, en la vida de la ciutat  i en el seu teixit associatiu –va ser membre fundador i president de l’associació de veïns de les Estires-Sant Francesc d’Olot, i és vocal de l’associació de veïns del pla de dalt des del 1999-  l’assumeix amb energia i  il·lusió. Perquè els projectes canvien, però l’objectiu que el motiva és el de sempre: millorar la qualitat de vida de les persones.

pitu1

Des del 2011 fins l’actualitat és Cap de l’oposició a l’Ajuntament d’Olot i lidera el partit socialista a la ciutat.